Iniciem el mes de març amb més dades macroeconòmiques rellevants, tant a aquesta banda de l’Atlàntic com a l’altra. Les polítiques monetàries dels principals bancs centrals depenen d’aquestes dades. En especial, la principal pregunta és: quan començaran les baixades de tipus d’interès? Quin serà el primer banc central a fer-ho? En aquest context, ahir vam conèixer la taxa d’atur de la zona euro, la qual va baixar d’un 6,5% el mes de desembre al 6,4% el mes de gener. Es tracta del nivell més baix registrat des de l’inici de l’eurozona, el 1999. Aquesta dada demostra la fortalesa del mercat laboral, que segueix sorprenent, ja que l’economia està estancada des de finals del 2022. A l’altra cara de la moneda, vam conèixer també ahir divendres que la inflació va seguir relaxant-se a l’eurozona aquest mes de febrer. L’IPC conjunt de les economies de l’euro es va desaccelerar d’un creixement interanual del 2,8% del mes de gener al 2,6% el mes de febrer. Tot i això, s’esperava una dada del 2,5%, un pèl inferior a la que finalment s’ha publicat. Per la seva banda, l’IPC subjacent retrocedeix del 3,3% al 3,1%, la dada més baixa des del març del 2022. De la mateixa manera que amb la taxa general, els analistes apuntaven a un 2,9%, també un pèl per sota del publicat. En aquest context, els mercats van continuar la tònica alcista, amb el selectiu espanyol acariciant els 10.000 punts. Pel que fa a Europa, l’Euro Stoxx tanca febrer amb una ratxa alcista, tal com la comença aquest mes de març.

Wall Street obria clarament a l’alça després de conèixer les xifres del deflactor del consum, que indiquen que probablement la Reserva Federal haurà d’esperar més del previst per iniciar la primera retallada dels tipus.

Concretament, la dada de gener va avançar un 0,4% intermensual, va anar en línia amb les expectatives dels analistes, fet que suposaria una taxa anualitzada del 4,9%, que reafirma els comentaris dels diferents membres de la Reserva Federal que han indicat que per prendre la decisió d’abaixar els tipus encara queda un temps. Als Estats Units també es van conèixer les xifres de subsidi d’atur setmanal que repuntaven lleugerament fins als 215 mil des del 202 mil de la setmana anterior. Amés de les dades americanes, ahir també van destacar l’IPC d’Alemanya, d’Espanya i de França, preludi de la xifra de l’eurozona, que sabrem avui. Les dades conegudes ahir d’IPC europeus confirmaven la tendència de desacceleració de la inflació; França concretament se situava en 2,9% el febrer, cosa que va decebre els analistes. Espanya va caure fins al 2,8%, superant les estimacions, i Alemanya va sorprendre i va baixar fins al 2,5%. El punt negatiu a Europa va ser la baixada de les vendes minoristes alemanyes d’1,4%, que remarca el fre del consum.

Ahir també va destacar novament l’evolució del bitcoin, que va seguir amb la tendència optimista de les darreres setmanes i es va apropar als seus màxims de 69 mil dòlars vistos el novembre del 2021. Segueix beneficiant-se de l’aprovació de l’ETF de bitcoin al comptat a principis d’any, alhora que el halving de la criptodivisa s’espera que redueixi a la meitat els tokens que s’emeten amb mineria, que també provocarà reducció de l’oferta.

Els mercats Europeus tancaven ahir mixts. Wall Street va iniciar la jornada clarament a la baixa. Després de conèixer la primera revisió de la xifra del PIB dels Estats Units del quart trimestre del 2023, la dada es va situar en un 3,2%. Novament, el component del consum personal va mostrar fortalesa, es va revisar del 2,8% al 3%, és un dels principals motors de l’economia americana. El component que va fer rebaixar la xifra de la dada original de 3,3% previ va ser la baixada dels inventaris. Aquestes xifres mostren que el consum avança amb el suport del mercat laboral robust. Aquesta fortalesa provoca que les paraules de les darreres setmanes de membres de la Reserva Federal cobrin pes, i les probabilitats de rebaixes de tipus es redueixin. Avui el mercat estarà molt atent a la xifra del deflactor del consumidor americà, és una dada clau per la Reserva Federal, i per tant marcarà la tendència dels mercats financers, junt amb els comentaris dels diferents membres que parlin abans de la propera reunió de la FED. Un dels índexs més perjudicats ahir va ser l’IBEX, impactat per l’allau de resultats. Endesa va ser una de les perjudicades després de rebaixar un 70% el benefici per Qatar i per l’impost al sector. Per contra, Indra va elevar el seu benefici un 20%, gràcies a la seva divisió de defensa i el mercat el va celebrar. 

Ahir en el mercat de criptodivises va destacar per segona jornada consecutiva les fortes pujades del Bitcoin, la criptodivisa més gran per capitalització. Superava els nivells dels 60 mil dòlars per primer cop en més de dos anys. 

Els mercats europeus tancaven ahir mixtos. El més perjudicat va ser l’Ibex a causa de la presentació de resultats no favorables de companyies com Rovi o Naturgy, i va caure entorn del 0,25%. L’Euro Stoxx tancava en verd, beneficiat pels sectors de tecnologia, energia i utilities.

Ahir els mercats obrien amb la notícia de la forta pujada del bitcoin durant la matinada. La major criptodivisa arribava a superar els 57 mil dòlars, nivells que no es veien des de desembre del 2021.

Pel que fa a dades macroeconòmiques, va destacar la publicació de la inflació del Japó, que decebia i se situava en un 2,2% interanual, i deixa oberta la possibilitat que el Banc Central del Japó apugi els tipus d’interès en la pròxima reunió del mes de març; cal destacar que els tipus estan en negatiu des del 2016, concretament en un -0,1%. Als Estats Units es va publicar la confiança del consumidor americà, que va sorprendre i va disminuir per primer cop en quatre mesos; l’indicador de la Conference Board va baixar fins a 106,7 punts des de la xifra revisada a la baixa de 110,9 del mes anterior. Els indicadors de condicions actuals i les expectatives també van caure.

Pel que fa a bancs centrals, ahir li va tocar el torn a la Reserva Federal; el president de Kansas va indicar que segons el context actual no hi ha motius per esperar les reduccions dels tipus d’interès, ni veu pressa per reduir el balanç de la Reserva Federal. Aquest to més dur allunya les desitjades rebaixes de tipus, cosa que va provocar que les probabilitats de baixades previstes per al mes de juny, que fins fa poc eren pròximes al 100%, es redueixin fins al 75%, i la probabilitat de retallades a l’abril han baixat amb força, fins al 24%.

Els mercats europeus iniciaven la setmana amb dubtes i van tancar mixtos. Va destacar la caiguda de l’índex francès, el CAC 40, que va caure gairebé un 0,40%. En positiu van aconseguir tancar el DAX alemany i l’Ibex; va destacar el bon comportament del sector financer en aquest últim.

Aquesta setmana els indicadors d’IPC d’Europa i dels Estats Units recobren protagonisme; les primeres xifres es coneixeran avui amb la publicació del del Japó. La dada que marcarà l’evolució dels mercats serà la del deflactor subjacent del consum privat dels Estats Units, que es publicarà dijous. És una de les dades que més agraden als membres de la Reserva Federal i pot donar pistes de quines podrien ser les accions de la Fed en la propera reunió, que està prevista per a finals d’abril. Anirà acompanyat de la dada del PIB del quart trimestre del 2023: els analistes esperen que baixi fins al 3,3% des de quasi un 5% anterior. Des d’Europa haurem d’esperar a dijous per anar tenint xifres d’inflació, començant per Espanya i Alemanya, mentre que divendres sabrem la dada conjunta de l’eurozona, que s’espera que pugi fins al 2,5%, pròxim a la xifra desitjada pel Banc Central Europeu.

Ahir l’Organisme Mundial del Consum (OMC) va indicar que el comerç mundial està mostrant debilitat, després de la resiliència mostrada en la postpandèmia, a causa dels obstacles econòmics i la inclinació de les polítiques cap al proteccionisme. La directora general, Ngozi Okonjo-Iweala, va indicar que el creixement global més dèbil i les incerteses estan afectant l’activitat comercial. Creu que amb probabilitat els volums del 2023 no han arribat a complir amb les expectatives projectades per l’organisme, que eren del 0,8%. També va dir que les expectatives d’un 3,3% per al 2024 les trobava massa optimistes.

Ahir la borsa europea obria moderant les pujades viscudes el dijous, tot i els inputs positius que arribaven des d’Àsia. La borsa xinesa enllaça nou jornades consecutives amb guanys. Així el CSI 300 recupera el verd de l’any pujant quasi un 2%. Per contra, el Hang Seng encara es manté en terreny negatiu. El clar guanyador de l’any és la borsa japonesa, que puja de l’any més d’un 15%.

Durant el dia van destacar les dades de confiança empresarial d’Alemanya, que va decebre novament i es van situar en 85,5 punts. Es van publicar xifres positives del sector serveis, però la tendència de la indústria i la construcció residencial segueix preocupant perquè continua caient. Ahir també es va conèixer la xifra del producte interior brut del país germànic, que va confirmar la retrocessió d’un 0,3% entre octubre i desembre en comparació amb el trimestre anterior. Alemanya va finalitzar l’any en terreny negatiu, el descens de la inversió va tenir un efecte moderador sobre l’activitat econòmica i mentrestant el consum va augmentar lleugerament. 

Durant la setmana va haver-hi comentaris de diferents membres de bancs centrals que mostraven cautela als mercats. Des de la Reserva Federal a finals de setmana destacaven els comentaris de P. Jefferson, que es va mostrar a favor de retallar cap a finals d’any i va advertir sobre els riscos de fer-ho massa d’hora. D’altra banda, el president de la Fed de Filadèlfia, Patrick Harker, ha repetit el missatge del seu homòleg, que no hi haurien baixades de tipus al març. 

Ahir els mercats europeus obrien en positiu. A l’inici de Wall Street s’animaven encara més després de la bona acollida dels resultats de la companyia tecnològica americana Nvidia, que cotitzaven ahir, atès que es van conèixer dimecres amb la borsa americana ja tancada. Els resultats de la companyia van superar les expectatives dels analistes: tancant amb uns ingressos de 22.100 milions de dòlars, batent als 20.410 milions de dòlars estimats pel mercat. Fa quatre anys ingressava només 3.000 milions. Els seus ingressos suposen un augment espectacular de 16.000 milions de dòlars respecte a l’any passat, un 256%. Els beneficis també van estar espectaculars 14.750 milions de dòlars, una pujada interanual de 12.500 milions de dòlars i que supera folgadament les previsions. El Nasdaq va liderar Wall Street. L’Eurostoxx va tancar pujant pròxim al 2%, amb el bon comportament dels sectors de tecnologia, consum i menys industrials; per contra, el sector utilities va restar rendibilitat. 

Les dades macroeconòmiques tornaven a mostrar la fortalesa de l’economia americana. Concretament, es van publicar dades del mercat laboral. Les sol·licituds inicials d’atur van caure la darrera setmana als nivells més baixos del mes de febrer, es van situar als 201.000 individus. Des d’Europa es publicaven els PMI de serveis de l’eurozona que van repuntar, amb nivells de 50 punts, que no es veien des de fa set mesos. Tot i que les dades manufactureres encara es mostren fràgils, marcades pel mal comportament d’Alemanya, que els analistes esperaven que millorés. Per contra, la dada de França va ser molt més positiva.

Ahir el mercat europeu va cotitzar sense les grans referències del dia: la publicació de les actes de la Reserva Federal del gener, en què l’organisme va mantenir els tipus inalterats i va rebaixar les expectatives d’una baixada de tipus immediata. Els analistes esperaven les actes per veure si hi havia indicis de quins serien els següents passos de la Fed. L’altra dada a la qual el mercat estava molt atent eren els resultats de la companyia tecnològica americana Nvidia –l’empresa va marcar la tendència del Nasdaq l’any anterior i durant aquest, gràcies al lligam amb la intel·ligència artificial–, que es van publicar amb Wall Street tancat. Amb aquest context, les borses europees obrien en positiu però sense una tendència clara, tot i les bones notícies que es rebien des d’Àsia, amb fortes pujades del mercat xinès gràcies a les noves mesures de les autoritats monetàries. Les borses europees tancaven amb to positiu, sobretot la italiana i l’espanyola.

En to empresarial ahir un dels majors bancs d’Europa, HSBC, va caure més d’un 8% perquè no va complir les expectatives dels analistes, tot i que va incrementar el benefici brut un 78% el 2023. El va penalitzar sobretot que el darrer trimestre els seus beneficis van caure un 80% interanual per ajustos de valoració de la participació del 19% que té del Banc de Comunicació de la Xina. L’entitat ho va intentar compensar amb un anunci de recompra addicional de fins a 2.000 milions de dòlars i un dividend de 21 centaus per acció. També la major minera de ferro del món, el Grup Rio Tinto, anunciava que el seu benefici queia un 12% el 2023 per la baixada dels preus de les matèries primeres i l’augment dels costos.

Les borses europees tancaven mixtes, entre les quals va destacar el bon comportament novament de l’espanyola: l’Ibex va pujar quasi un 1% i va arribar a superar els 10.000 punts. Hi va destacar la cadena hotelera espanyola Meliá, que va superar el 10% de pujada, amb l’anunci que Banc Santander n’adquiria el 38% de tres hotels per valor de 300 milions. Ahir també va destacar el bon comportament del sector utilities, amb Enagás, i el sector financer i de consum. En to empresarial també va destacar la pujada en borsa de la companyia de tèxtil Superdry, que es va disparar més d’un 15% després que es va conèixer una possible oferta de compra: un inversor americà hauria donat suport a l’opa pels cofundadors del grup.

Ahir una de les notícies que més va destacar van ser els impulsos crediticis de la Xina, que retallava el tipus hipotecari més del que esperaven els analistes i que va ser ben acollit a les borses asiàtiques. Va rebaixar concretament 25 punts bàsics, situant-lo en un 3,95%. A Europa, una de les dades de què els analistes van estar molt pendents va ser la dels salaris negociats del BCE, que van augmentar un 4,5% a finals del 2023. Aquesta xifra redueix les pors que això pugui pressionar la inflació, i per tant afegeixi noves incerteses sobre la primera baixada de tipus a l’eurozona.

Avui el mercat estarà atent a la publicació de les actes de la darrera reunió de la Reserva Federal de finals de gener, per veure si pot haver-hi indicis de cap a on aniran les properes decisions de l’organisme. En to empresarial destacaran els resultats de la companyia americana Nvidia, entre d’altres.

Les borses europees iniciaven la setmana amb la reobertura del mercat xinès, després del tancament la setmana anterior per l’Any Nou xinès, però sense la referència de Wall Street, que tancava pel Dia dels Presidents, que se celebra el tercer dilluns de febrer i commemora George Washington. Aquesta setmana la vista estarà posada, d’una banda, en les actes de la Reserva Federal corresponents a la darrera reunió de gener i, d’una altra, per la publicació de PMI manufacturers de l’eurozona i els Estats Units i de serveis, que marcaran molt la tendència de la setmana. Amb aquest context, les borses europees van tancar sense una tendència clara. Va destacar la pujada de l’espanyola, quasi un 0,60%, impulsada per Repsol, Telefónica i Banc Santander. L’entitat financera va anunciar un augment significatiu del dividend en efectiu i un nou pla de recompra d’accions.

El preu del petroli ahir va obrir amb caigudes per les preocupacions sobre l’alentiment de la demanda i les advertències de l’Agència Internacional de l’Energia, que espera que el 2024 sigui pitjor pel que fa a la demanda, després de conèixer la situació de recessió del Regne Unit i el Japó. Al final del dia, però, es va recuperar, i el Brent va tancar a 83 dòlars el barril.

En to empresarial avui estarem atents als resultats de la cadena de supermercats Wallmart, de l’empresa minorista de reparacions Home Depot i de la companyia de dispositius mèdics Medtronic, entre d’altres. Demà, una de les estrelles del dia seran els resultats de la companyia Nvidia, dedicada al programari, dissenys de processadors de gràfics i interfícies de programació d’aplicacions: el 2023 va tancar amb pujades superiors al 200% en borsa i enguany fins ara té una rendibilitat superior al 40%; per tant, els analistes estan molt pendents de si els resultats compliran amb els objectius.