Iniciem fent una analogia a un dels estils que més força estan guanyant els últims  anys, el minimalisme, que es basa a trobar la felicitat reduint-se a l’essencial. En aquest cas, si ho traslladem als mercats borsaris, un clar exemple ha estat la publicació d’una de les dades macroeconòmiques més esperades de la setmana a Wall Street. Aquesta dada estava relacionada amb la creació de nous llocs de treball als Estats Units, i ha resultat estar moderadament per sota del que s’esperaven els analistes. Malgrat això, i contràriament al que el sentit comú ens diu, aquesta dèbil publicació va ser la catalitzadora de nous màxims històrics de l’S&P-500 durant l’última sessió de la setmana, ja que el mercat va descomptar que els plans d’ajudes tant fiscals com monetàries no poden esperar més davant la desacceleració de l’economia i s’espera que en un horitzó temporal molt curt s’afegeixi més llenya al foc perquè segueixi rutllant l’economia. La tònica positiva s’escampava per la resta de selectius americans, que també aconseguien apreciacions superiors al voltant del mig punt percentual a tancament de sessió europea. Mentrestant, al vell continent se sumava una nova jornada de pujades generalitzades, en espera d’una setmana que es preveu moguda en què els inversors estaran molt atents a la compareixença pública del 10 de desembre dels portaveus del Banc Central Europeu. En espera d’aquest fet, l’encreuament eurodòlar segueix apreciant-se a favor de la moneda única i ja cotitza a nivells d’1,214.

Ahir es presentava una sessió amb tranquil·litat, continuant amb la lateralitat de la setmana. L’eufòria de la vacuna contra la Covid-19 sembla disminuir, almenys fins que no s’aprovin les vacunes als Estats Units i Europa. En aquest sentit, els diferents organismes van anunciar que aquestes aprovacions es podrien produir a final de desembre o principi de gener. Mentrestant, al Regne Unit està previst que es comenci a vacunar la població en aproximadament una setmana. En l’àmbit macroeconòmic l’atenció se centrava als Estats Units, on coneixíem les noves peticions de subsidi d’atur. La xifra de sol·licituds va disminuir la setmana passada fins situar-se en 712.000, des de les 787.000 sol·licituds anteriors. A més, als Estats Units es publicava l’indicador avançat PMI no manufacturer de l’ISM del mes de novembre, amb un resultat inferior a l’esperat. Amb tot, els mercats europeus cotitzaven lleugerament a la baixa  amb caigudes que en cap cas superaven el punt percentual. Als Estats Units, l’S&P-500 i el Nasdaq registraven nous màxims històrics en una sessió en la qual els tres principals índexs americans registraven pujades. A tancament de la sessió europea, el Nasdaq liderava les pujades. Pel que fa al petroli, el barril de Brent i el cru WTI registraven lleugeres pujades que situaven el preu del barril a 48,50 i 45,42 dòlars, respectivament. EL tipus de canvi eurodòlar registrava nous màxims anuals i ja supera els nivells d’1,215.

S’apropa el final d’un dels anys més atípics en borsa de tota la història, després de veure la caiguda més ràpida, una recuperació en forma de V als Estats Units i nous màxims històrics a Wall Street, amb unes eleccions presidencials americanes pel mig. Sense cap dubte, els llibres d’història tindran pàgines i pàgines per redactar sobre la casuística d’aquest any, mentre els inversors estaran ben atents del que resta d’aquí a final d’any. En primer lloc, la rellevància més important se l’emporten les properes compareixences públiques de la Reserva Federal, en dues setmanes, i la del Banc Central Europeu, en una setmana i escaig. S’esperen noves polítiques acomodatícies que afavoreixen el funcionament de l’economia, mentre que els governs de les diferents economies hauran de donar un cop de mà als sectors més deslluïts del 2020. En segon pla, caldrà seguir de ben a prop si es pot començar a dur a terme la comercialització i les primeres vacunacions contra la Covid-19, per finalitzar d’una vegada el malson que s’està vivint. D’altra banda, la història que mai s’acaba amb relació al Brexit, amb data clau a final d’any i que s’espera que s’acabi arribant a un acord entre el Regne Unit i la Unió Europea de cara assolir el millor benefici per a ambdues economies. Tot això, sense menystenir altres afers internacionals com la guerra comercial entre la Xina i els EUA o els estira-i-arronsa entre els països productors de petroli i, com sempre, el país nord-americà

Ahir s’iniciava el desembre, l’últim mes de l’any. Un any que ha estat molt marcat per la volatilitat dels mercats a conseqüència de la pandèmia mundial. No obstant això, els mercats han recuperat la totalitat o gran part de les caigudes sofertes durant el mes de març i la volatilitat s’aproxima a nivells prepandèmia. A més, les dades macroeconòmiques provinents d’indicadors avançats auguren una sòlida recuperació econòmica. Tot i això, la realitat econòmica i social continua sent complicada per a moltes empreses i famílies. Durant la jornada d’ahir coneixíem l’indicador avançat, el PMI manufacturer de diversos països, que presentaven resultats diversos. A Europa en conjunt l’indicador millorava però empitjorava a Itàlia i Alemanya. Als Estats Units la xifra també empitjorava. Tanmateix, durant la jornada van comparèixer els presidents del BCE i la Fed, Christine Lagarde i Jerome Powell, respectivament, esperant que els governs arribin a un acord per aprovar els plans fiscals per continuar donant estímuls a les seves respectives economies. Pel que fa als mercats de valors, els principals índexs europeus cotitzaven a l’alça durant la sessió d’ahir, amb pujades que en algun cas superaven el punt percentual seguint amb el ral·li que han protagonitzat durant el mes de novembre. A l’altra banda de l’Atlàntic, els tres principals col·lectius americans també cotitzaven a l’alça amb guanys que superaven el punt percentual i registrant nous màxims històrics. El tipus de canvi eurodòlar avançava prop d’un 1% per situar el parell a màxims anuals a nivells d’1,205.

L’últim dia de novembre va servir per veure consolidacions de beneficis en la majoria de selectius globals, on s’ha viscut un dels mesos més atípics de la història ple de volatilitat. Si ve els primers dies de novembre van estar marcats per la incertesa d’unes eleccions americanes molt temptades de ser recorregudes judicialment per part de Donald Trump en cas de perdre-les, a mesura que anaven passant els dies semblava que finalment no seria així, i a falta d’encara confirmar-se, l’actual president en funcions reconeixeria la victòria del candidat demòcrata Joe Biden. El canvi de govern amb un Senat i un Congrés parcialment dividits va ser una molt bona notícia per als mercats. L’altre gran catalitzador de moviments a l’alça va ser la notícia sobre els grans avenços en la recerca de la vacuna contra la Covid-19 per part de l’americana Pfizer. Dies després, Moderna i més tard l’europea AstraZeneca també van voler sumar-se a la festa. Contra tot pronòstic, el novembre ha estat un dels millors mesos de l’any tenint en compte la situació en què ens trobem actualment i d’on veníem. Mentrestant, les dades macroeconòmiques europees seguien mostrant la debilitat del Vell Continent a l’hora de recuperar mentre que als Estats Units es veia una sòlida recuperació. A les antípodes del cas europeu estava la Xina, primer país a detectar el virus i primer país a sortir de la crisi sanitària i econòmica reportant esperançadores dades macroeconòmiques.

Tots tranquils!! No és un divendres negre, ja que els mercats cotitzaven amb força estabilitat i en un general navegaven en números verds. El Black Friday és un dia molt consumista que marca el tret de sortida de les compres prèvies a Nadal i que es caracteritza per aglomeracions de gent a les botigues i carrers buscant aprofitar-se de generosos descomptes. Aquest any la pandèmia que estem vivint farà que les vendes online agafin un fort protagonisme i quedin en les imatges d’arxiu aquells compradors que lluiten en una gran superfície per adquirir les “gangues”. Del costat europeu es van donar a conèixer alguns indicadors de confiança amb un lleu empitjorament (el primer en set mesos). Aquesta menor confiança es veu alimentada pels comerços minoristes, sector serveis i consumidors. Al mercat espanyol, una de les notícies que va fer més soroll era que les negociacions de fusió entre BBVA i Sabadell es donaven per concloses sense acord. Referent al petroli, els preus es van moure de manera irregular. Els inversors romanen atents, ja que avui comencen una ronda de reunions de l’OPEP que s’allargarà a la setmana vinent. L’arribada de les vacunes dona un cert optimisme quant al futur de la demanda de petroli, però en part l’oferta es pot veure modificada arrel d’aquestes reunions. Referent als metalls preciosos com l’or i la plata patien retrocessos notables. En el cas de l’or es perdia el cap dels 1.800 dòlars per Oz. Referent a l’eurodòlar, l’encreuament se situava en l’1,1945.

Els mercats europeus iniciaven la 4a jornada de la setmana sense gaires referències macroeconòmiques de pes que poguessin aportar gaire volatilitat al mercat. Així doncs, coincidint amb la festivitat del dia d’Acció de Gràcies als Estats Units, els selectius del Vell Continent han cotitzat amb lleugers moviments amb què finalment s’ha acabat veient un tancament mixt amb predomini del color vermell, aprofitant per consolidar beneficis després de les fortes recuperacions que s’han vist en les últimes setmanes des dels anuncis de Pfizer, Moderna i AstraZeneca sobre la futura vacuna contra la Covid. Amb relació a l’índex de confiança de clima del consumidor alemany, el GFK ha tingut una lectura negativa tenint en compte el que s’esperava el consens d’analistes. A l’altra banda de l’Atlàntic, una de les últimes referències que es van conèixer a Wall Street va ser les últimes actes de la Reserva Federal, on s’auguraven nova activitat en els programes de recompres d’actius en les pròximes setmanes, abans de finalitzar l’any 2020. Pel que fa als mercats asiàtics, el principal selectiu xinès va aconseguir acumular apreciacions inferiors al mig punt percentual mentre que el seu homòleg japonès ho feia per sobre del 0,8%. Mentrestant, l’or seguia cotitzant molt proper als nivells d’ahir, 1.800 punts. L’encreuament eurodòlar  tampoc es veia gaire afectat respecte a l’anterior sessió i cotitzava a nivells d’1,191.

El mercat guanya inèrcia després que Donald Trump donés instruccions al seu equip per que col·laboressin en el traspàs de l’administració americana cap al vencedor de les passades eleccions, el demòcrata Joe Biden. A més, els mitjans de comunicació americans apuntaven que Biden podria nomenar Janet Yellen com a nova secretària del Tresor, l’expresidenta de la Reserva Federal. A nivell macroeconòmic, l’atenció se centrava en els indicadors avançats que es donaven a conèixer a Alemanya i els Estats Units. Al país germànic es publicava l’índex IFO de confiança empresarial del mes de novembre, amb un resultat per sobre de l’esperat, però mostrant un retrocés respecte al mes anterior causat per l’augment de casos de coronavirus. Seguint Alemanya, el PIB del tercer trimestre es se situava a 8,5%, un creixement superior a l’esperat i deixava el PIB anual d’Alemanya amb una caiguda del -3,9%. Als Estats Units, també es publicava l’indicador de confiança del consumidor que, era pitjor de l’esperat i retrocedia respecte al mes anterior. Amb tot, els mercats de valors recollien les notícies positives registrant pujades que en molts casos superaven el punt percentual. L’Ibex-35 superava els 8.000 punts en una sessió que ha registrat una pujada que voltava els dos punts percentuals. Altres col·lectius europeus com el Dax alemany o el CAC 40 francès limitaven els seus guanys en 1,26% i 1,21%, respectivament. Als Estats Units, els principals índex americans cotitzaven en verd. No obstant, el Nasdaq es quedava enrere amb plusvàlues al llindar del punt percentual.

El mercat guanya inèrcia després que Donald Trump donés instruccions al seu equip perquè col·laborés en el traspàs de l’administració americana cap al vencedor de les passades eleccions, el demòcrata Joe Biden. A més, els mitjans de comunicació americans apuntaven que Biden podria nomenar Janet Yellen com a nova secretaria del Tresor, l’expresidenta de la Reserva Federal. A nivell macroeconòmic l’atenció se centrava en els indicadors avançats que es donaven a conèixer a Alemanya i els Estats Units. Al país germànic es publicava l’índex IFO de confiança empresarial del mes de novembre, amb un resultat per sobre de l’esperat, però mostrant un retrocés respecte al mes anterior causat per l’augment de casos de coronavirus. Seguint Alemanya, el PIB del tercer trimestre se situava a 8,5%, un creixement superior a l’esperat i deixava el PIB anual d’Alemanya amb una caiguda del -3,9%. Als Estats Units també es publicava l’indicador de confiança del consumidor, que era pitjor de l’esperat i retrocedia respecte del mes anterior. Amb tot, els mercats de valors recollien les notícies positives en registrar pujades que en molts casos superaven el punt percentual. L’Ibex-35 superava els 8.000 punts en una sessió que ha registrat una pujada que voltava els dos punts percentuals. Altres col·lectius europeus com el Dax alemany o el CAC 40 francès limitaven els seus guanys en 1,26% i 1,21%, respectivament. Als Estats Units, els principals índexs americans cotitzaven en verd. No obstant, el Nasdaq es quedava enrere amb plusvàlues al llindar del punt percentual.

Els selectius del Vell Continent iniciaven la setmana amb moderades apreciacions amb el rerefons de la notícia d’AstraZeneca i la futura producció de la vacuna a Europa. La farmacèutica britànica, en comparació amb les americanes Pfizer i Moderna, ha explicat que el seu percentatge d’eficàcia és menor, de prop del 70%, però les seves condicions de distribució són més favorables. Tot i la bona notícia que tornava a fer despuntar els mercats europeus, les dades macroeconòmiques relacionades amb els PMI de serveis i manufactures no van tardar a donar-se a conèixer i van aportar un gerro d’aigua freda als inversors. Les noves mesures de confinaments parcials al Vell Continent han minvat clarament la recuperació parcial que s’estava veient des de l’inici de la pandèmia i han donat una dosi de realitat als mercats. Per la seva banda, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va mostrar la seva preocupació sobre la situació actual i va instar a dur a terme al més aviat possible les ajudes econòmiques per evitar començar a veure empreses en fallida si l’actual panorama no millora exponencialment en poc temps. Des de l’altra banda de l’Atlàntic, les dades macroeconòmiques en relació amb els PMI se situaven a les antípodes de les conegudes a Europa, mostrant la fortalesa de l’economia americana i la contínua recuperació. Així doncs, Wall Street iniciava la sessió amb el Dow Jones i l’S&P-500 en positiu mentre que el Nasdaq cotitzava amb lleugeres pèrdues.