Ahir vam presenciar com el Regne Unit es desconnectava de gran part d’Europa després que es confirmés l’aparició d’una nova variant del coronavirus, possiblement més contagiosa. Les rutes de transport de persones i mercaderies es van veure paralitzades per aire, mar i terra, i el govern britànic va cancel·lar abruptament els plans de relaxar les restriccions a les reunions socials durant les festes de Nadal. La por es va estendre ràpidament als mercats financers, presentant caigudes generalitzades a nivell global. Aquesta notícia va eclipsar altres esdeveniments importants, com ara que als Estats Units finalment demòcrates i republicans van acordar diumenge un paquet d’ajudes a l’economia de 900.000 milions de dòlars, un programa d’estímul que entrava ahir en procés de votació a la cambra i al Senat. A Europa, com estava previst, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va donar llum verd a la vacuna desenvolupada per Pzifer-BioNTech. Quant a les matèries primeres, el petroli va registrar un moviment violent a la baixa, deixant-se un 4% per les incerteses en relació amb les previsions de la demanda. Mentrestant, l’or es va mantenir força estable. A final de la sessió europea les caigudes de la renda variable giraven al voltant del 3%, destacant l’IBEX-35 (-3,03%) i el DAX   (-2,84%). La baixada, però, va ser més moderada als selectius americans, de prop d’un 1% a tancament europeu. El dòlar es va enfortir respecte a l’euro cotitzant sobre 1,2218 (-0,30%).

Ahir ens vam aixecar amb la notícia que el Banc del Japó havia mantingut els tipus d’interès en el 0,10% i ampliava sis mesos el programa d’assistència financera per pal·liar els efectes de la pandèmia, un biaix dovish en línia amb les accions de la resta dels bancs centrals mundials. A Europa, l’índex de confiança empresarial IFO va augmentar inesperadament al desembre (92,1 versus previsió de 90), fins i tot en un entorn d’estricte confinament per a la ciutadania alemanya, demostrant així la seva resiliència. Londres i Brussel·les van continuar amb el llarg estira-i-arronsa del Brexit. El to més pessimista en les conversacions, després que el primer ministre Boris Johnson declarés que és molt probable un no deal si Europa no canviava la seva posició substancialment, va afectar negativament la cotització del FTSE. Per la seva banda, els ministres de Medi Ambient de la Unió Europea van acordar un objectiu més ambiciós en matèria de canvi climàtic per al 2030, establint l’objectiu de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle respecte als nivells del 1990 en un 55% (l’existent era del 40%). Als Estats Units els comitè assessor de la FDA va donar el vistiplau a la vacuna de Moderna, fet que facilitarà la logística de la distribució del fàrmac, donat que, respecte a la proposta de Pzifer-BioNTech, aquesta no necessita mantenir-se a unes temperatures tan baixes. L’evolució de la renda variable va anar perdent tracció a mesura que avançava la sessió. A Europa sí que vam presenciar més pessimisme en la renda variable.

Ahir les borses mundials van continuar la senda alcista un dia més, després que la Fed anunciés que deixava els tipus d’interès sense canvis entre el 0% i el 0,25%, reiterant el seu compromís de continuar recolzant l’economia fins que la inflació repunti per sobre del 2% de mitjana. Addicionalment, també va millorar les perspectives econòmiques, projectant una contracció del PIB del 2,4% per a aquest any, un creixement del 4,2% el 2021 i un 3,2% el 2022 (quan la previsió del setembre passat anticipava un           -3,7%, +4% i +3%, respectivament). Quant a publicacions macroeconòmiques, destaca la xifra setmanal de sol·licituds d’atur als Estats Units, que va augmentar fins a 885.000 des de les 862.000 de la setmana anterior, tornant així a registrar nous màxims de tres mesos. A la zona euro l’IPC es va situar al -0,3% per tercer mes consecutiu i el Regne Unit va deixar els tipus d’interès sense canvis. La Comissió Europea va fixar l’inici de la campanya de vacunació al 27 de desembre, descomptant que s’obtindrà el vistiplau de l’Agència Europea del Medicament dilluns. A final de la sessió al vell continent tant els Estats Units com Europa presentaven guanys moderats, que oscil·laven al voltant del mig punt percentual. La cotització de les matèries primeres es va incrementar força, amb l’or cotitzant a 1.892 (+1,80%) i el petroli Brent tocant màxims post-Covid a 51,35 USD/barril (+0,55%). El dòlar, però, continua perdent força respecte a l’euro, cotitzant a 1,2242 (+0,37%).

Durant el matí es van publicar els PMI europeus, els quals van presentar resultats força positius. Per exemple, el PMI compost de la zona euro es va situar en 49,8, just tocant la frontera del 50, que separa la recessió de l’expansió econòmica. Tanmateix, és cert que una part d’aquesta alça ve explicada perquè les dades no van tenir en compte els efectes de les recents restriccions contra el virus, ja que la publicació es va avançar una setmana per la proximitat de les festes de Nadal. D’altra banda, el BCE va aixecar la prohibició de pagament de dividends bancaris, imposant, però, certa moderació en les distribucions fins al setembre del 2021 com a mínim. Als Estats Units destaquem la sorpresa d’una feble publicació de vendes minoristes (-1,1% vs. -0,3% esperat) i els nous indicis de progrés en les conversacions sobre l’estímul fiscal, per la represa de les reunions entre Mitch McConnell i Nancy Pelosi. Tot plegat pot suggerir accions futures més contundents per part de la Fed, explicant així la depreciació que va tenir el parell EUR-USD, que es canviava a 1,2182. La sessió europea va tancar en verd en espera de la darrera reunió de política monetària de la Fed aquest any, respecte a la qual hi havia baixes expectatives de canvis. Només Espanya i Itàlia es van desmarcar amb caigudes del 0,83% i 0,37%, respectivament. Wall Street cotitzava mixt i amb certa tranquil·litat, sense superar ni a l’alça ni a la baixa el mig punt percentual.

L’enduriment de les mesures restrictives a Europa per pal·liar els efectes del Covid-19 van pesar sobre els ànims dels mercats europeus. A les restriccions d’Alemanya s’hi van sumar Itàlia, Holanda i la capital britànica, Londres. A més, al Regne Unit s’especula amb l’aparició d’una nova variant del virus, afectant amb rapidesa el sud del país. Mentrestant, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va decidir avançar la reunió extraordinària sobre la vacuna de Pzifer-BioNTech al 21 de desembre, obrint la porta que les primeres vacunes arribin al vell continent abans de finalitzar l’any. Els mercats europeus es mostraven generalment alcistes durant la jornada de dimarts, amb Alemanya liderant el verd (+1,05%) i la Gran Bretanya el signe negatiu (-0,25%). D’altra banda, als Estats Units les declaracions d’Andrew Cuomo, governador de Nova York, amb relació a un possible nou confinament a la ciutat no van ser motiu suficient per eclipsar l’esperança de l’aprovació del pla d’estímuls fiscals, un esdeveniment que es podria materialitzar a final d’aquesta setmana. A Wall Street, els mercats de valors seguien una clara tendència alcista, amb un biaix cap a mitjanes i petites empreses, que està fent destacar el Russell 2.000 (+0,95%), i també de caire cíclic (Dow Jones +0,61%). Respecte a les matèries primeres, el barril de petroli Brent es situava a nivells de 50,69 dòlars, pujant el 0,82% durant la jornada, l’Agència Internacional de l’Energia va rebaixar les previsions de demanda mundial de petroli i l’or repuntava un 1,12% fins a 1.852 $/ozt. Per la seva banda, el parell EUR-USD es manté estable, actualment cotitzant sobre 1,2157.

Comencem la setmana amb optimisme a la renda variable, destacant a la plaça europea el DAX (+0,87%) i a l’altra banda de l’Atlàntic el Nasdaq (+1,09%) i el Russell-2000 (+1,14%). Els principals catalitzadors han estat (i) les renovades esperances sorgides el cap de setmana passat en relació amb l’aprovació de l’esperat pla d’estímul econòmic americà, per un import de 908.000 milions de dòlars i (ii), l’aprovació d’emergència de l’FDA divendres passat de la vacuna de Pzifer-BioNTech, la qual es va començar inocular ahir mateix. D’a­questa manera, els Estats Units se sumen així a la llista de països que utilitzarà aquest medicament, juntament amb la Gran Bretanya, Canadà, Mèxic i Aràbia Saudita. El divorci interminable del Brexit també va ajudar a apuntalar l’alça dels mercats financers, després que Europa i el Regne Unit hagin decidit continuar amb un diàleg que teòricament havia de concloure diumenge passat. D’aquesta manera, la lliura s’apreciava versus l’euro un 0,44% a final de la sessió europea. El parell EUR-USD continua en la lateralitat de l’anterior setmana, cotitzant actualment prop d’1,2140, que suposa una depreciació del dòlar del 0,24%. Quant a l’evolució del virus, destaquem la decisió d’Alemanya d’entrar en mesures de confinament més estrictes a pocs dies de les festes de Nadal, després d’afirmar que les anteriors sis setmanes ha fracassat en el seu intent de reduir els contagis.

Els principals mercats van acabar la setmana cotitzant a la baixa en un moviment de presa de beneficis després d’un període relativament alcista, especialment marcat des d’inici de novembre del 2020, en què les expectatives d’èxits de les diferents vacunes incrementaven les probabilitats de tornar a una major normalitat. Aquesta setmana hem tingut esdeveniments de molta rellevància, com (i) la represa de negociacions entre la Comissió Europea i el Regne Unit. Favorable però els diferents pols de la negociació segueixen força distants, (ii) l’inici de la campanya de vacunació de la població a Anglaterra, (iii) la  reunió de l’OPEC i (iv) la reunió del Banc Central Europeu. D’aquesta darrera es va seguir transmetent una tonalitat molt acomodatícia, mantenint tipus, incrementant el programa de compres d’emergència de la Covid-19 i ampliant els venciments del conegut programa TLTRO. Cert que no va ploure a gust de tothom, ja que no es va comentar res sobre la possible represa dels dividends del sector bancari. Les properes setmanes es reunirà la Reserva Federal. Es parla també que el 20 de gener es podria desbloquejar el paquet”d’estímuls fiscals als Estats Units per un import d’un trilió (des de l’estiu estem esperant que els demòcrates i els republicans es posin d’acord). L’encreuament eurodòlar es va situar en 1,2113 i l’or es va situar en 1.848 dòlars, pujant un 0,60%. Bon cap de setmana a tothom.

Ahir es presentava com un dia assenyalat a les agendes dels inversors pel gran nombre de cites que havien de presenciar. D’una banda, es coneixien les xifres de peticions d’ajudes de subsidi per atur als Estats Units, amb una xifra de sol·licituds superior a l’esperada. D’altra banda, el Banc Central Europeu (BCE) es reunia i donava a conèixer les decisions preses per seguir impulsant les economies de l’eurozona. En primer lloc, el BCE mantenia els tipus d’interès als nivells actuals, sense tenir cap intenció de moure’ls fins que no s’aconsegueixi l’objectiu d’una inflació propera al 2%. En segon lloc, aprovava una ampliació per valor de 500.000 milions d’euros del seu programa de compres d’emergència per a la pandèmia (PEPP) fins als 1,8 bilions d’euros. També ampliava l’horitzó temporal del programa fins a final de març del 2022. Amb tot, C. Lagarde, presidenta del BCE, advertia que la incertesa creada per la pandèmia continua present tot i els avenços de les vacunes. A l’altre costat de l’Atlàntic, les negociacions per un nou pla d’ajudes fiscals es reprenien. Pel que fa als mercats, Europa registrava caigudes en escoltar les paraules de Lagarde però a mesura que avançava la sessió els índexs recuperaven terreny i tancaven la jornada mixtos. Als Estats Units, després d’un dimecres de caigudes generalitzades, la sessió començava mixta, amb caigudes lleus per al Dow Jones i l’S&P-500, mentre que el Nasdaq registrava guanys propers al mig punt percentual. El tipus de canvi eurodòlar avançava fins a nivells d’1,2124.

Jornada tranquil·la per als selectius europeus, que vivien una sessió mixta sense canvis notoris en les cotitzacions dels índexs més representatius en espera de la tan anhelada reunió del Banc Central Europeu amb Christine Lagarde al capdavant, on s’esperen novetats en relació amb el pla d’ajuda econòmic per al Vell Continent i noves previsions econòmiques de cara a l’any vinent. Seguint en clau europea, destacava la reunió que es duia a terme a Brussel·les entre Ursula von der Leyen i Boris Johnson, representats de la Comissió Europea i del Regne Unit, respectivament, on malauradament no es van aconseguir acostar posicions i ja resta un dia menys per al final de les negociacions. A hores d’ara, sembla que un dels dos portaveus haurà de cedir bastant perquè es puguin concloure les negociacions al més aviat possible. Mentrestant, una altra notícia que celebrava el mercat era la primera aplicació de la vacuna de Pfizer i el seu soci europeu Biontech en espera d’anar augmentant les dosis i poder arribar al màxim de població possible d’aquí als propers mesos d’hivern. A l’altra banda de l’Atlàntic, els selectius de Wall Street cotitzaven amb lleugeres pèrdues tot just després de digerir els nous màxims històrics de l’S&P-500, que va arribar a superar els 3.700 punts. Amb relació a les divises, el tipus de canvi eurodòlar se situava a nivells d’1,207, mostrant una dèbil recuperació del dòlar respecte a l’euro. Pel que fa a l’actiu refugi per excel·lència, l’or, seguia la tendència de les últimes setmanes de baixades i cotitzava a nivells de 1.847.

Els selectius europeus iniciaven la sessió amb lleugeres correccions propiciades per dos catalitzadors negatius. El primer va ser la represa de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, després de noves amenaces americanes de sancions a polítics xinesos. En segon lloc, i un fet que toca de més a prop Europa, va ser el refredament de les postures en negociacions per culminar el Brexit entre el Regne Unit i la Unió Europea. Recordem que la data límit per intentar arribar a un acord és final del 2020, per tant, s’ha entrat a la fase clau de les negociacions entre ambdues regions, on encara s’esperen diversos dies d’estira-i-arronsa per tal de sortir el més ben parada cada part. Pel que fa al panorama europeu, ahir no es van veure gaires notícies de notòria rellevància que poguessin alterar el rumb dels mercats, a l’espera de dijous vinent, que es durà a terme la compareixença pública del Banc Central Europeu, on s’esperen anunciar noves mesures d’ajudes a l’economia així com actualitzacions de les previsions de creixement per als diferents països de l’eurozona. Mentrestant, a l’altra banda de l’Atlàntic els selectius de Wall Street cotitzaven amb una tònica semblant a l’europea, amb l’excepció del Nasdaq, que aconseguia mantenir-se en terreny positiu a tancament del Vell Continent. Els inversors mantenien un especial interès en la represa de les negociacions de les ajudes econòmiques que es presentaven al Senat i que podrien estar molt a prop de ser executades.