Ahir vam tenir un dia intens quant a publicacions macroeconòmiques. Al Regne Unit vam conèixer que l’IPC interanual del febrer es va situar en el 0,4%, per sota de les previsions del 0,8%. Més tard, diferents països europeus i la zona euro van publicar les dades de PMI, un bon indicador de la salut econòmica. La lectura global de la zona euro va ser de 52,5, entrant en terreny d’expansió en haver superat la barrera de 50 respecte de l’anterior dada, que va ser de 48,8. El component manufacturer continua sent més optimista que el de serveis, ja que aquest últim ha estat més sensible als efectes negatius de la pandèmia. Si comparem entre països, cal esmentar que destaca el PMI manufacturer d’Alemanya, amb 66,6, molt superior a la resta i, a més, incrementant-se força des de l’anterior lectura de 60,7. Globalment podem afirmar que les dades en general van ser molt positives, ja que tots els països van superar les expectatives dels analistes.
A l’altre costat de l’Atlàntic, els Estats Units van presentar una dada de PMI de 59,1, lleugerament per sota de l’anterior de 59,5. Pel que fa al component manufacturer, es va situar en 59, mentre que en el segment de serveis en 60. Els resultats van apuntar cap a un creixement econòmic però no van sorprendre el mercat com en el cas d’Europa.
Per acabar amb l’agenda macroeconòmica, l’AIE va publicar el nivell d’inventaris de petroli als Estats Units, els quals van augmentar en 1,9 milions de barrils, quan els analistes esperaven un decrement de 272.000 barrils. El petroli es va apuntar més d’un 5% de pujada, recuperant gairebé tot el que havia perdut aquesta setmana.

La cita del dia va ser la compareixença conjunta de Jerome Powell i Janet Yellen al Comitè de Serveis Financers de la Cambra de Representants dels Estats Units, per donar la seva visió de la política monetària i fiscal portada a terme per recuperar l’economia.
El preu del petroli va patir una davallada important degut al constant empitjorament de les dades de contagis a Europa i un programa de vacunacions massa lent. Alemanya, el principal consumidor de petroli del vell continent, va anunciar la decisió d’entrar en confinament estricte durant els festius de setmana santa per anticipar-se a un possible repunt dels casos i, com a conseqüència, el Brent es deixava un 4,07% i el WTI un 4,45%, fins a 62,03 dòlars per barril i 58,85 dòlars per barril respectivament.
Aquest temor també es va fer sentir en el sector turístic per l’alentiment de la tornada a la normalitat. Destaquem, per exemple, les caigudes rellevants d’aerolínies com IAG, que queia un 4,81%%, Lufthansa un 3,80% i Ryanair un 2,38%.
El pessimisme es va traslladar a les borses europees, amb caigudes moderades generalitzades a excepció dels selectius d’Espanya i Portugal, que acabaven el dia sumant un 0,56% i un 0,59% respectivament. Als Estats Units vam tenir signes mixtos, el Nasdaq liderava els guanys amb un 0,58% amunt i Russell 2000 les pèrdues, decreixent un 1,68%. El dòlar guanyava força respecte a l’euro situant-se en 1,1865, la qual cosa significava una depreciació de la moneda única del 0,56%.

La notícia destacada del dia va ser la destitució del governador del Banc Central de Turquia per part de Tayyip Erdogan, un moviment abrupte del president motivat per la disparitat d’opinions entre ells. El mercat va descomptar una política monetària més laxa del nou governador, Sahap Kavcioglu, en comparació amb el seu predecessor i, tot i que aquest va intentar transmetre un missatge d’estabilitat comunicant que no planejava fer canvis a curt termini, no va ser suficient per evitar que la lira es desplomés arribant a una caiguda de fins al 15% per després recuperar-se acabant la sessió europea en un -8%.
D’altra banda, ahir es va publicar una enquesta a 8.000 europeus de set països realitzada aquest mes relacionada amb la confiança de la població en les vacunes contra la Covid-19. De l’informe s’extreu que la percepció pública del vaccí de la farmacèutica AstraZeneca s’ha vist molt danyada després de les especulacions sobre la seva seguretat.
Pel que fa a l’evolució dels mercats financers, el mercat del bons americà cotitzava amb calma, fet que donava ales al Nasdaq, que sumava prop d’un 2%. L’S&P s’incrementava prop d’un punt percentual mentre el Dow Jones i el Russell 2000 es quedaven enrere, cotitzant aquest últim en números vermells. Europa va tancar amb signes mixtos, amb un decrement del l’Eurostoxx-50 del 0,21%. L’IBEX-35 va tenir un mal dia arrossegat per la caiguda del 7,72% de BBVA a causa de la forta exposició al mercat turc.

La falta de concreció de Powell en relació amb els rendiments del treasuries va continuar fent-se sentir als mercats financers, que continuen descomptant un increment de la inflació i com a conseqüència un tapering, que podria aplicar-se tan aviat com a final d’aquest any o principi del que ve. En aquest context, el dòlar mantenia la seva força respecte de l’euro amb el tipus de canvi prop d’1,19, mentre que les borses cotitzaven mixtes amb cert to pessimista a Europa.
El petroli entrava en una correcció important que va ser força acusada en la sessió de dijous, deixant-se el Brent un 6,94% i el WTI un 7,12%. El conjunt de varis motius van impulsar aquesta caiguda, com ara l’expansió del virus a Europa (França ha confinat vàries zones, inclosa París), rumors que Putin contraatacarà per les recents acusacions de Biden amb augments de la producció de petroli (impactant negativament sobre els productors americans), i la notícia que Mèxic augmentaria la seva producció diària. En definitiva, por a la reducció de la demanda i a augments de la producció.
El Banc de Japó va fer declaracions que podrien ser interpretades com un ajust de la política monetària, en reconèixer que els programes de compres d’actius que ha portat a terme durant dècades no han tingut l’efecte desitjat pel que fa a evitar la deflació.
Pel que fa a la vacuna del   coronavirus, tot i que vam veure com alguns països decidien reprendre les inoculacions amb AstraZeneca després del vistiplau de l’Agència Europa del Medicament, d’altres com Noruega, Suècia i Dinamarca no ho feien.

Ahir es va iniciar la reunió de dos dies de la Reserva Federal, mentrestant el Nasdaq liderava els guanys de la plaça americana incrementant-se l’1,10%. L’S&P tocava màxims històrics mentre que els selectius més ponderats en sectors cíclics, com ara el Dow Jones i el Russell 2000, queien un 0,34% i un 1,11%, respectivament. Al vell continent les borses mantenien un to positiu, amb l’índex Eurostoxx-50 apuntant-se un 0,55%, tancant en 3.850 punts. Destacaven en terreny positiu Londres, Frankfurt i Amsterdam, amb increments del 0,80%, 0,66% i 0,71%, respectivament. Les publicacions macroeconòmiques més rellevants de la sessió d’ahir van ser l’índex Zew de confiança inversora a Alemanya, el qual es va situar en 76,6, superior al 74 esperat i el 71,2 de l’anterior dada, i les vendes minoristes dels Estats Units, que van patir una reducció del 2,7%, pitjor que la caiguda del 0,1% que s’esperava. Recordem que aquesta dada es calcula a partir d’una mostra variada de botigues minoristes (excloent vehicles) amb l’objectiu d’obtenir un indicador de la despesa dels consumidors i, per tant, de la confiança i dinamisme de l’economia. Quant a l’evolució de la pandèmia, destaquem que més països europeus s’han adherit a la decisió de suspendre temporalment les inoculacions de la vacuna de la farmacèutica AstraZeneca, en espera de l’opinió de l’Agència Europea del Medicament i l’Organització Mundial de la Salut.
El dòlar s’apreciava respecte de l’euro un 0,23%, baixant de la cota d’1,19.

L’Oficina Nacional d’Estadística va publicar ahir que la producció industrial de la Xina va presentar un fort increment del 35,1% interanual, molt superior a les estimacions dels analistes, que la situaven prop del 30%. Sent una dada interanual, el repunt ve explicat en gran part per l’efecte rebot després la gran davallada en la producció dels dos primers mesos de l’any passat, quan s’iniciava la pandèmia al gegant asiàtic.
En relació amb la vacuna d’AstraZeneca, Alemanya i els Països Baixos han estat els dos últims països europeus a suspendre-la mentre no s’esclareixin les causes de possibles efectes secundaris. La companyia ha anunciat que ha revisat les dades de seguretat de més de 17 milions de persones vacunades i no ha trobat evidències sobre que el fàrmac pugui provocar coàguls de sang.
Els mercats europeus cotitzaven mixtos la jornada d’ahir, l’índex Eurostoxx-50 tancava pràcticament pla en 3.829 punts. Als Estats Units els índexs experimentaven discrets avenços, amb el Nasdaq destacant amb un increment del 0,20%. La nota positiva del dia la vam trobar en accions relacionades amb la tornada a la normalitat, ja que les aerolínies presentaven alces contundents als dos costats de l’Atlàntic, com ara Delta Air Lines, que pujava un 3,23%, o Ryanair, que s’incrementava un 2,05%.
En resum, unes borses relativament tranquil·les i a l’expectativa de la compareixença de dos dies de Powell de la Reserva Federal, on s’esperen pistes sobre com veu l’entitat l’evolució econòmica i com actuarà al respecte.

Tot i tenir la tercera onada en clar retrocés i els programes de vacunació en marxa, algunes de les grans empreses tecnològiques i de telecomunicacions no veuen clar que hi hagi la possibilitat de portar a terme grans esdeveniments presencials a l’estiu, ja que moltes d’elles han desistit de participar en el Mobile World Congress, previst per a final de juny a Barcelona. Algunes de les principals firmes que han quedat fora del format presencial són Facebook, Oracle i Ericsson.
Amb relació a la vacuna, es va aprovar per part de l’Agència Europea del Medicament la desenvolupada per Johnson & Johnson, la qual s’espera que ajudi a accelerar el ritme de les inoculacions perquè es necessita només una dosi per assolir la immunitat. La creu de la moneda està sent la desconfiança que està generant la vacuna d’AstraZeneca per la hipòtesi que pugui generar coàguls a la sang del receptor. Països com Noruega, Islàndia i Luxemburg n’han suspès l’ús fins que no tinguin més estudis.
Als Estats Units, el president Biden va convertir en llei el paquet d’estímul econòmic, signant el que assegura que serà la via per tornar a la normalitat, que ha fixat en el 4 de juliol, dia que se celebra la independència del país.
Com a conseqüència d’aquest optimisme, els rendiments dels bons del Tresor americà van repuntar un altre cop, llastat el comportament de les accions a escala mundial. També es va apreciar el dòlar respecte de l’euro, no només per la visió d’una recuperació més vigorosa als Estats Units, sinó també pel discurs més dovish del Banc Central Europeu de dijous passat.

Als Estats Units el mercat de renda fixa en calma, l’estímul econòmic en marxa, la tercera onada en clar retrocés i el mercat laboral en plena recuperació van suposar prou motius com per fer enlairar un dia més les borses. Entrant en detall, la Cambra de Representats dels EUA va aprovar el pla de rescat d’1,9 bilions de dòlars que impulsarà una economia que, en termes laborals, es recupera amb força, ja que ahir vam conèixer que les peticions inicials de subsidi d’atur es van situar en 712 K, el nivell més baix des de l’inici de la pandèmia i superant les expectatives dels analistes de 725 K. Pel que fa a l’evolució del virus, les noves infeccions van mostrar un descens del 12% la setmana passada i el nivell de vacunacions s’accelera a nivells rècord de més de 2 milions de dosis diàries.
A Europa l’atenció es centrava en el Banc Central Europeu, que va mantenir sense canvis els tipus d’interès, i en la posterior compareixença de Christine Lagarde, en la qual va anunciar que augmentarien significativament el ritme de compres de deute durant el pròxim trimestre dintre del programa PEPP (Programa de Compra per l’Emergència Pandèmica) per assegurar el baix cost dels préstecs.
Les borses europees cotitzaven en verd, augmentava l’Eurostoxx 50 un 0,67% i tancava en 3.845 punts. A Wall Street el Nasdaq s’apuntava un 2,45%, mentre que l’índex S&P 500 pujava un 1,42%. L’or cotitzava pla i el petroli presentava augments superiors al 2%. El parell EUR/USD es canviava per 1,1967.

Mercat alcista el dia d’ahir, còmode per la manca de sorpresa en la dada d’inflació dels Estats Units del mes de febrer, la qual es va situar en l’1,3% en termes interanuals (una dècima per sota de l’esperat). Recordem que aquest any, amb la implementació del gran estímul demòcrata, els mercats centren la seva atenció en la possibilitat d’una acceleració excessiva en el nivell de preus que pugui incrementar el cost del deute. La dada de l’IPC de la Xina, que també vam conèixer ahir, es va situar en l’1,7% interanual, dues dècimes per sobre de les estimacions del consens.
Als mercats europeus els selectius cotitzaven amb alces moderades, l’Eurostoxx-50 tancava en 3.819 punts i destacava l’índex francès, amb un increment de l’1,11%. A les borses americanes també dominava el verd però de forma dispar, amb un Nasdaq que s’incrementava un modest 0,56% i un Russell-2000 que s’accelerava un 2,24%. L’S&P cotitzava en 3.906 punts, amb una pujada del 0,80%.
Al mercat de matèries primeres, l’or es negociava pla mentre que el petroli presentava lleugeres caigudes després de la publicació dels inventaris de petroli de l’Administració de la Informació d’Energia, que va sortir pitjor que el que esperaven els analistes. El parell eurodòlar cotitzava estable per sota d’1,19 el dia abans de la decisió de tipus del Banc Central Europeu, que precedeix la compareixença de Christine Lagarde i sol generar gran volatilitat en la divisa.

Cotitzacions en verd en la sessió d’ahir als mercats europeus, en què l’Eurostoxx s’apuntava un 0,61% i tancava en 3.786 punts. El Dax alemany repuntava un 0,40%, animat per una dada de balança comercial que va sortir millor del que s’esperava. Creuant l’Atlàntic Wall Street brillava, ja que els guanys eren molt més contundents. En el cas del Nasdaq, que ha estat especialment castigat en els últims dies, el repunt s’apropava al 4%, mentre que el Russell 2000 i l’S&P 500 també presentaven increments de més del 2%. La part negativa es trobava en els índexs xinesos, deixant-se el selectiu de Shanghai un 1,82% i el de Shenzhen un 2,80%.
Al Japó vam conèixer la dada del PIB trimestral per al 4T2020, indicant un creixement de l’economia nipona del 2,8%. En termes interanuals el repunt va ser del 11,7 per cent, inferior a la previsió del 12,7%.
En el cas de la zona euro, el PIB va decréixer tant en termes trimestrals com interanuals en un 0,7% i un 4,9% respectivament.
El petroli es prenia un descans després de l’estel·lar comportament que ha tingut aquest any, cotitzant a la baixa al voltant d’un punt percentual en el cas del Brent. L’or repuntava sobre un 2%, recolzat per la baixada en els rendiments del deute americà. En el mercat de divises el dòlar es depreciava després de visitar màxims de 3 mesos, i es canviava per 1,1885 respecte a l’euro.