Els valors tecnològics van resistir millor la caiguda de la renda variable a l’anterior sessió, a causa que s’esperen bones xifres de companyies que presenten resultats aquesta setmana (com ara Apple, Microsoft i Facebook) i que l’empitjorament de la pandèmia arreu del món està tornant a impulsar les accions de “quedar-se a casa”.
La farmacèutica Merck desisteix en el seu intent de desenvolupar una vacuna contra la Covid-19 a causa que no ha assolit els nivells d’efectivitat desitjats. A més, continuen els retards en la cadena de producció i distribució de Pzifer i AstraZeneca.
Europa està estudiant un pla per restringir la mobilitat entre països i ja recomana no viatjar a zones amb més de 500 casos per cada 100.000 habitants. Sembla que les prediccions d’un dur període postnadalenc s’estan confirmant, ja que en algunes regions els hospitals estan en nivells de saturació similars o fins i tots superiors als de la primavera passada.
La principal dada macroeconòmica d’ahir va ser l’índex Ifo de confiança empresarial a Alemanya. La lectura va sortir pitjor de l’esperat i inferior a l’anterior (90,1 actual, 91,8 estimació i 92,2 anterior).
El dòlar s’apreciava respecte a l’euro un 0,28%, trencant la tendència de la setmana passada. Europa tancava en vermell amb l’Eurostoxx deixant-se l’1,33%, destacant les caigudes dels índexs d’Espanya, Alemanya i França, mentre que als Estats Units l’S&P queia un 0,31%, el Nasdaq un 0,01% i el Russell 2.000 un 0,78%.

Mercats en negatiu ahir, afectats per una pandèmia descontrolada que està posant a prova la capacitat dels governs mundials de contenir la tercera onada.
La vacuna de Pfizer-BioNTech està generant reticències al Regne Unit amb relació a l’efectivitat, a causa que sembla que la primera dosi de la vacuna no està assolint  el nivell de protecció esperat. Aquest és un problema afegit a la lenta producció i distribució, un retard que està posant a prova la paciència de països com Italià i Polònia, que amenacen amb mesures legals si no reben les vacunes pactades els pròxims dies.
La Xina està lluitant amb el pitjor brot de coronavirus des del març, i districtes de Pequín i Xangai han començat a fer tests massius a la població per l’augment de casos de transmissió local. La por a l’augment de restriccions de mobilitat al major importador de petroli, la Xina, va pesar de forma contundent sobre el preu de la matèria primera, deixant-se el WTI i el Brent prop d’un 2,5%.
La bateria de PMI publicats ahir confirmava la desacceleració de l’activitat econòmica a Europa respecte a lectures anteriors. El PMI de la zona euro va presentar una contracció fins a 47,5, respecte a la previsió de 47,6. La sorpresa positiva la va donar el sector manufacturer francès, amb un increment des del 51,1 fins al 51,5 respecte a una estimació de caiguda a 50,5. Les xifres més inquietants van ser les del Regne Unit, amb un descens acusat en totes les mètriques i resultats molt pitjors a les previsions dels analistes.

Ahir el Banc de Japó va mantenir intactes els tipus d’interès, com també ho va fer posteriorment el Banc Central Europeu. A la compareixença que segueix habitualment aquesta decisió, Christine Lagarde comunicava que l’activitat seguia en línia amb les previsions de creixement del 2021, tot i la probable desacceleració que patirem durant els primers mesos de l’any. Recordem que l’entitat estima que el PIB del 2021 de la zona euro presenti un augment del 3,9%. Certament, durant el primer trimestre d’aquest any l’economia es veurà ressentida per un lent inici en les vacunacions, la fortalesa de l’euro que pesa sobre les exportacions i l’augment de les restriccions socials. De fet, la Cimera Europea estudiava ahir l’aplicació d’un nou tancament de fronteres a la zona Schengen. Als Estats Units la principal dada macroeconòmica va ser la de noves peticions de subsidi d’atur, que van ascendir a 900.000 respecte a les 910.000 estimades. El petroli cotitzava en vermell a causa d’una sorpresa en publicació d’inventaris, que augmentaven en 2,6 milions de barrils respecte al consens que preveia un descens d’1,2 milions de barrils, segons l’Institut Americà del Petroli. Els mercats europeus cotitzaven a la baixa a hora de tancament, amb l’Eurostoxx un 0,17% avall. A l’altre costat de l’Atlàntic, l’S&P500 cotitzava pla, mentre que el Russell 2000 es deixava un 1,01% i el Nasdaq augmentava un 0,46%. L’or queia un 0,17% fins a 1.863 dòlars/ozt i el dòlar es deixava un 0,33% respecte a l’euro.

Mercats amunt en la sessió d’ahir amb un increment especialment contundent al Nasdaq (+2,01% 17.45 CET), beneficiat per l’espectacular pujada de Netflix, que ha augmentat el nombre de subscriptors molt per sobre del que s’esperava. L’optimisme de les referències europees es feia patent amb un augment de l’Eurostoxx 50 del 0,80%.
Biden entrava oficialment a la Casa Blanca amb Washington totalment blindat per evitar qualsevol esdeveniment similar al viscut el dia de Reis. Sense perdre el temps, el nou president va signar vàries ordres executives entre les quals es troba la reincorporació dels Estats Units a l’Organització Mundial de la Salut.
La Covid-19 continua la seva escalada en l’àmbit global, fins i tot a la Xina està augmentant les restriccions per la persistència de varis focus, amb la vista posada en la proximitat de l’any nou, un període en què la mobilitat augmenta exponencialment per les reunions familiars.
A Rússia el fons sobirà ha sol·licitat el registre de la vacuna Sputnik V a la Unió Europea, mentre espera que l’Agència Europea del Medicament prengui una decisió sobre la seva autorització per a la distribució massiva.
El petroli també es negociava en números verds, el Brent augmentava un 0,86%, fins als 56,38 dòlars per barril, i el WTI un 0,87%, fins als 53,44 dòlars per barril. L’or tocava els 1.869 dòlar/ozt incrementant un 1,57%, i el parell eurodòlar es mantenia estable en 1,2110 (-0,14%).

L’expresidenta de la Reserva Federal Janet Yellen ha estat la candidata de Joe Biden com a secretaria del Tresor. El primer repte al qua s’enfrontarà serà el de convèncer el Congrés per aprovar el paquet d’estímul econòmic d’1,9 bilions de dòlars.
Pel que fa a l’evolució del virus i les vacunes, hem conegut que AstraZeneca i Oxford treballaran conjuntament amb Rússia per estudiar la possibilitat de combinar les seves vacunes amb l’objectiu d’obtenir un medicament més eficaç.
Grifols tancava un +3,69% amunt ahir, protagonista de l’Ibex després de comunicar que està realitzant assajos clínics d’un nou medicament que proporcionaria immunitat contra la Covid-19 a través d’immunoglobulina amb anticossos.
A Europa, alts càrrecs del sector sanitari apuntaven que no s’està aprofitant al cent per cent els vials de vacuna rebuts de Pfizer-BioNTech, ja que en molts casos s’està injectant menys de les 6 dosis aprovades per cadascun . Aquest desaprofitament dels recursos sumat als retards en els programes de vacunació estan capgirant les previsions de creixement europeu a un escenari més pessimista.
De moment, Alemanya ha anunciat que allargarà fins al 15 de febrer les restriccions socials a causa de la desfavorable evolució del virus.
Els mercats europeus tancaven moderadament negatius mentre els Estats Units cotitzava en verd, destacant el Russell 2000 amb un +0,87%.  El dòlar perdia tracció amb una caiguda respecte a l’euro del 0,40%. D’altra banda, el Brent s’apuntava un +2,12% després de conèixer que l’Agència Internacional de l’Energia reduïa la previsió de la demanda mundial de petroli aquest 2021.

La Xina ha estat l’única de les grans economies que no ha decrescut l’any 2020. El PIB va augmentar un 2,3% anual per la contribució del quart trimestre del 2020, que va presentar un creixement anualitzat del 6,5%. Cal remarcar també l’augment d’un 3,6% de les exportacions en el conjunt de l’any, que van ser impulsades per la demanda de productes sanitaris i components electrònics relacionats amb el teletreball, entre d’altres.
Als Estats Units vam conèixer que entre les primeres ordres executives del president electe, Joe Biden, hi haurà la reincorporació a  l’acord climàtic de París, la finalització de la prohibició d’entrada de persones procedents de països de majoria musulmana i l’obligatorietat d’ús de mascaretes en el transport públic.
El partit CDU alemany ha escollit Armin Laschet com a successor d’Angela Merkel. El candidat representa el continuisme amb la línia ideològica de la cancellera.
El vicepresident i hereu de Samsung Electronics, Jay Y. Lee, va ser sentenciat a dos anys i mig de presó per suborns i malversació de fons. L’acció es va desplomar un 3,8% perquè amb aquesta notícia i la mort del president i pare de Jay Y. Lee l’any passat el lideratge de l’empresa passa per un moment crític.
La renda variable europea cotitzava a l’alça, amb l’Eurostoxx tancant un 0,14% amunt. A Wall Street el mercat estava tancat per festiu en commemoració de Martin Luther King. La variació del canvi del dòlar estava pràcticament plana respecte a l’euro a 1,2078 a tancament de sessió europeu.

El president Joe Biden ha anunciat un espectacular programa d’estímul econòmic d’1,9 bilions de dòlars. Aquest inclou augmentar els pagaments directes als ciutadans de 600 a 2.000 dòlars. Els mercats van reaccionar amb certa indiferència i la sessió de divendres el comportament global de les accions va ser pessimista. El preu del petroli també cedia de forma contundent.
Aquest comportament s’explica en gran manera perquè el coronavirus continua implacable, amb noves soques detectades en diferents parts del món que, tot i que sembla que no són més agressives, possiblement sí que són més contagioses. Tampoc estan ajudant els retards en els programes de vacunació… i és que Pfizer ha comunicat que reduirà temporalment els lliuraments de la vacuna i no sap quan temps passarà fins que assoleixi de nou la màxima capacitat de producció.
L’administració Trump està aprofitant els seus últims dies per augmentar la tensió amb la Xina, el Pentàgon va afegir a la llista negra la fabricant de telèfons Xiaomi, fent que l’empresa caigués més d’un deu per cent. També va imposar sancions a d’altres grans empreses per presumptes infraccions en el mar de la Xina.
La sessió d’ahir va començar la temporada de resultats del quart trimestre del 2020 als Estats Units i els primers a presentar els comptes van ser els grans bancs americans Wells Fargo, Citigroup i JP Morgan.
El parell eurodòlar cotitzava a 1,2112 (-0,35%), continuant el dòlar el camí d’apreciació contínua iniciat aquest mes.

En la sessió d’ahir els mercats europeus van avançar moderadament, tancant l’Eurostoxx amb un increment del 0,74%, a 3.643 punts. Itàlia i Espanya, però, es van quedar endarrerides, amb variacions del -0,40% i el +0,12%, respectivament. El verd també s’imposava a la borsa americana, destacant especialment l’imparable Russell 2000, amb un increment de l’1,95% a les 17.50 h CET. Al costat americà de l’Atlàntic s’esperaven amb expectació dues grans compareixences: la de Joe Biden, que donaria a conèixer la seva proposta de paquet d’estímul, i la de Jerome Powell, respecte a les perspectives de la política monetària. Tot això en un panorama complicat per al mercat laboral, sobre el qual vam conèixer que es van realitzar 965K noves peticions de subsidi d’atur (vs. 795K estimat), una dada que marca el màxim de cinc mesos. Mentrestant, l’impeachment 2.0 de Trump preocupava Biden, per la possibilitat que el procés judicial pogués tenir massa ocupat el Senat, retardant els assumptes urgents de la seva agenda política. En relació amb l’evolució de la pandèmia, tenim una de cal i una d’arena. Per una banda, el nombre de contagis s’ha disparat després de les reunions socials durant les festes de Nadal, tot augmentant dràsticament la congestió dels hospitals i les restriccions socials, i d’altra banda s’ha demostrat que la vacuna de Johnson&Johnson és segura i efectiva a la fase 1-2. El petroli es negociava en números vermells amb una caiguda del 0,71% del Brent, l’or presentava un -0,44% i el bitcoin es disparava més d’un 12% a tancament de les borses europees.

No es va registrar cap tendència clara als mercats durant la sessió de dimarts tenint un comportament força planer. A vegades pot arribar a semblar incongruent vistos els moviments polítics que estem veient. Cert que la mirada dels inversor segueix posada en el procés de vacunació i en l’arribada d’estímuls suplementaris per part dels principals governs. El president Trump acabarà marxant fent història, sent el primer president a passar per dos impeachments. La probabilitat d’una condem­na augmenta a causa que cada cop més senadors republicans estan obrint-se a la possibilitat de votar l’opció de culpable. L’IPC dels Estats Units es va incrementar un 0,4% el mes passat, tal com esperava el consens (la dada de novembre va ser del 0,2%). L’IPC subjacent va ser del 0,1%. El president rus, Vladímir Putin, va donar instruccions a les autoritats del país per començar la vacunació massiva a la població russa. El país és el quart en nombre de casos de Covid i es calcula que 1,5 milions de persones han estat ja inoculades amb la vacuna Sputnik V. Els inventaris de petroli de l’AIE van caure més de l’esperat, essent una dada positiva per a la demanda del la matèria primera. En canvi, una possible estimació de menor demanda vista la lentitud en els processos de vacunació i els enduriments de les restriccions per combatre l’evolució de casos de Covid portava que el petroli cotitzi en números vermells. Destacar que l’or seguia estable avançant un 0,60% i l’eurodòlar es creuava en 1,2154.

Ahir AstraZeneca i Oxford van sol·licitar l’autorització per a la seva vacuna contra el Covid-19 a l’Agència Europea de Medicaments (EMA) per la distribució a la Unió Europea. La renda variable va presentar indecisió durant el dia, amb una obertura en verd a Europa que després va girar a la baixa. Als Estats Units només pujava amb decisió el Russell 2000 (+1,42% 17.35 CET). Els màxims històrics de la setmana passada pesen sobre el sentiment de sobrecompra però la narrativa de l’eficàcia de les vacunes i els estímuls econòmics resisteix. Els rendiments dels bons americans van continuar amb la tendència a l’alça iniciada el dia en què els demòcrates van guanyar el Senat. S’espera amb expectació la compareixença de la FED aquest dijous, per la visió que pugui tenir, ja que l’objectiu de l’entitat durant la pandèmia ha estat de proveir finançament a l’economia a uns tipus d’interès baixos. L’USD cotitzava estable respecte a l’EUR després de l’augment de la demanda del bitllet verd en les últimes sessions per l’esmentat increment de la rendibilitat de la renda fixa americana. El petroli va continuar la senda alcista, mantenint-se a prop de màxims d’11 mesos a causa d’una oferta més ajustada impulsada per l’Aràbia Saudita i expectatives de descens en els inventaris dels Estats Units. El Brent s’apuntava un increment del +1,69% fins a 56,60 dòlars per barril i el WTI dels Estats Units un 1,61% fins als 53,09 dòlars per barril.