Els responsables sanitaris dels Estats Units van pausar de forma immediata l’ús de la vacuna de dosi única contra la Covid-19 de Johnson & Johnson després que alguns pacients desenvolupessin símptomes adversos que podrien estar relacionats amb l’aplicació del vaccí.
La decisió arribava en un moment crucial en l’esforç de vacunació dels Estats Units, que ha anat guanyant velocitat en les darreres setmanes, alhora que un brot provocat per les variants de coronavirus s’estava apoderant de l’altra meitat de l’oest americà.
Els futurs borsaris nord-americans es van mantenir al costat dels bons, ja que els inversors avaluaren positivament la lectura més recent de la inflació de la major economia del món, que se situava en un 2,6%, deixant enrere les preocupacions d’una inflació disparada. El Nasdaq liderava els avenços i l’S&P-500 cotitzava pla.
Mentrestant, els inversors seguien de ben a prop el tret de sortida de les presentacions de resultats empresarials als Estats Units corresponents al primer trimestre de l’any. Pel que fa al vell continent, els selectius europeus aconse­guien capgirar-se a l’alça després d’un inici de sessió en terreny negatiu.
Pel que fa a l’evolució de les matèries primeres, l’or cotitzava amb avenços de mig punt percentual tot situant-se a nivells de 1.740. El barril de Brent guanyava terreny i se situava per sobre dels 63 dòlars, mentre que el seu homòleg americà, el WTI, augmentava tot superant els 60 dòlars.

A les borses europees el sector del comerç minorista i el de les empreses relacionades amb el turisme van liderar les caigudes de l’índex Stoxx Europe 600, que tancava un 0,46% avall, amb 435 punts. El to pessimista al vell continent va ser generalitzat i només les borses de Milà i Viena van obtenir lleugers guanys. A les borses americanes l’S&P-500 cotitzava pla, després de tres setmanes consecutives de guanys, mentre que el Nasdaq i el Russell 2000 presentaven caigudes moderades de prop del 0,40%. El parell eurodòlar se situava en 1,1914 i suposava una apreciació de l’euro del 0,15%. Com a notícia empresarial del dia destaquem l’escalada de les accions del gegant del comerç electrònic Alibaba, que van incrementar més del 8%. Aquest repunt va ser degut a la publicació el cap de setmana de la decisió del regulador xinès (SAMR) amb relació a la investigació que tenia oberta per presumptament haver infringit les lleis antimonopoli. El SAMR va tancar el procés amb una multa a l’empresa per un import de 2,8 bilions de dòlars, una resolució menys perjudicial per a l’empresa del que el mercat esperava, ja que la quantitat no afectaria significativament la seva salut financera. Pel que fa a l’evolució de la vacunació contra la Covid-19, la problemàtica amb AstraZeneca es va intensificar un dia més, després que la Comissió Europea hagués de demanar aclariments sobre els dèficits en els subministraments de la vacuna acordats.

Les minutes de la Reserva Federal van apuntar que els tipus d’interès es mantindrien baixos durant un temps tot i la millora en les expectatives de creixement. D’aquesta manera el dòlar es va continuar afeblint respecte a l’euro una jornada més, intercanviant-se a un preu de 1,1905. El discurs acomodatici també va empènyer el preu de l’or un 0,85% a 1.755 dòlars/ozt, mentre que el rendiment dels treasuries a 10 anys queia fins al 1,64%. Als Estats Units es van publicar les noves peticions de subsidi d’atur i contra tot pronòstic es va produir un increment respecte a l’anterior lectura, des de 728K fins a 744K, mentre que la previsió era de 680K. Aquesta és una dada pitjor que l’esperada que posa de manifest que el mercat laboral americà, tot i haver presentat una ràpida recuperació, encara té camí per recórrer fins a tornar a l’escenari d’abans de la pandèmia, i és el principal motiu pel qual no posar fi als estímuls monetaris segons les minutes de la Fed. El compromís de suport econòmic va animar la renda variable, marcant l’S&P 500 un nou màxim històric. En horari de tancament europeu els índexs americans amb millor comportament eren el Nasdaq i l’S&P 500, que incrementaven un 0,83% i un 0,30% respectivament. El Dow Jones Industrials pràcticament cotitzava pla amb una variació del 0,02%. A Europa l’Eurostoxx 50 tancava en 3.979 punts, la qual cosa suposava un augment del 0,56%.

Ahir vam iniciar el dia amb diverses publicacions de PMI, indicador de la tendència de l’activitat econòmica que té una escala de 0 a 100, i va ser 50 el valor neutral a partir del qual es considera que hi ha expansió econòmica. El PMI del sector serveis va incrementar respecte a l’anterior lectura a gairebé tots els països que van publicar l’indicador i a més, va sorprendre positivament als inversors per un resultat millor al que esperaven els analistes. A Espanya, França i la Zona Euro la dada encara se situa per sota de la barrera de 50, en 48,1, 48,2 i 49,6 respectivament. En el cas d’Alemanya se situa en 51,5. Regne Unit va ser el país que va decebre ja que, tot i millorar, el PMI es va situar per sota de les estimacions en 56,3.
La IATA, l’associació mundial d’aerolínies, va apuntar que el trànsit de passatgers es va desplomar un 89% el febrer passat respecte a l’any anterior i de moment, no veuen senyals de recuperació.
Les borses europees van tancar en negatiu i van deixar la referència Eurostoxx 50 un 0,34%, a l’expectativa de la publicació de les actes de la reunió del FOMC, mentre les borses americanes també cotitzaven amb to pessimista, destaca la caiguda del Russell 2000 del 1,44%. L’euro es canviava per 1,1882 dòlars, cosa que suposava una variació del 0,07% en el tipus de canvi.

El banc central de Xina va anunciar que limitarà l’endeutament imposant restriccions en les concessions de crèdits. Remarquem que el crèdit porta una clara tendència a l’alça al país. Al vell continent la taxa d’atur es va situar en 8,3%, dos dècimes per sobre de l’esperat. Pel que fa a la vacuna d’AstraZeneca, el president de l’equip d’avaluació de l’Agència Europea del Medicament va afirmar que veu relació entre el medicament i la formació de trombosi que alguns pacients han experimentat. D’altra banda, el Fons Monetari Internacional va millorar la projecció del creixement mundial al 6%, si aquest pronòstic acaba cristal·litzant hauríem de tornar a la dècada dels 70 per trobar un creixement global tan accelerat. També destaquem que Estats Units i Europa estan conversant per estudiar la possibilitat d’implantar una taxa impositiva mínima global a empreses. L’Eurostoxx 50 va tancar la sessió en 3.970 punts i va augmentar un 0,61%. La resta de selectius europeus també van presentar un comportament positiu. A Estats Units les alces van ser més moderades després de l’eufòria del passat dilluns, el S&P va pujar un 0,20% i es va situar en 4.086 punts. En el mercat de matèries primeres tant el petroli Brent com el WTI s’apuntaven un alça al voltant del 2%, situant el preu del barril en 63,2 dòlars i 59,8 dòlars respectivament. El preu de l’or se situava en 1.745 dòlars/ozt. El dòlar cotitzava en 1,1850, deixant-se un 0,33% respecte a l’euro.

La jornada d’ahir va estar carregada de dades macroeconòmiques. Ens vam aixecar amb la publicació del PIB de la Gran Bretanya, el qual va augmentar un 1,3% en el quart trimestre del 2020, mentre que en termes interanuals va caure un 7,3%. La taxa d’atur d’Alemanya es va situar en el 6%, tal com s’esperava, mentre el canvi en el nombre d’aturats va ser de      -8K. A la zona euro es va publicar l’IPC, que a nivell interanual va ser de l’1,3%.
Més tard, als Estats Units vam conèixer la dada mensual de nòmines no agrícoles, les qual es van situar en 517K, per sota de l’estimat de 550K. El PMI de Chicago va sorprendre positivament en 66,3 respecte a la previsió de 60,7. D’altra banda, l’índex de venda d’immobles pendents va decebre el mercat en caure un 10,6%, quan el pronòstic era del -2,6%. Per acabar amb l’apartat macro, l’AIE va anunciar que el canvi en els inventaris de petroli va ser de 876K, millor del que s’esperava.
A les borses els mercats europeus presentaven caigudes moderades mentre que als Estats Units cotitzaven en verd a l’expectativa de rebre més detalls sobre el pla d’infraestructures que Joe Biden intentarà implementar per millorar carreteres, ponts, transport públic i escoles, entre d’altres. S’espera que aquest pla impulsi el mercat laboral, especialment per a les classes més humils.

El rendiment dels bons del Tresor americà va tocar nous màxims des de l’inici de la pandèmia per l’expectativa de més despesa i creixement, ja que Joe Biden estaria a punt d’anunciar un pla destinat al desenvolupament de la infraestructura. Com a conseqüència el dòlar s’enfortia canviant-se respecte a l’euro a 1,1727, a nivells màxims de quatre mesos, i l’or baixava per sota de 1.700, pel cost d’oportunitat que suposa la inversió en bons dels Tresor. La borsa americana també presentava caigudes moderades d’entre el 0,20% i el 0,30%, i el selectiu Russell 2000 era l’únic que repuntava, pujant un 1,46% en horari de tancament de mercat europeu. La publicació de l’índex de confiança del consumidor de The Conference Board va sorprendre incrementant de 96,9 a 109,7, apuntant un optimisme respecte a la despesa dels consumidors americans.
Creuant l’Atlàntic, les borses europees obviaven el fet que la situació del virus està endurint els confinaments al centre del continent i l’Eurostoxx tancava l’1,10% amunt, en 3.925 punts. El DAX alemany continuava el seu ral·li i s’apuntava un 1,37% a l’alça. AstraZeneca va continuar protagonitzant les notícies sobre les vacunes, després de comunicar que no té cap impediment legal per al subministrament complet de les dosis acordades amb la UE, entrant en contradicció amb les declaracions del ministre de Sanitat britànic, que ha assegurat que tenen un acord que prioritza el subministrament al seu país.
El petroli corregia per una previsió menor de la demanda europea i el desbloqueig del vaixell al canal de Suez.

Els bancs Credit Suisse i Nomura es van desplomar més d’un 15% a causa de la seva exposició al fons de cobertura Archegos Capital Management, el qual no va poder reposar les garanties requerides pels bancs després de patir grans pèrdues divendres passat en empreses americanes del sector de la comunicació, com ara ViacomCBS (davallada de més d’un 50% la setmana passada, concentrant gairebé un 30% en l’últim dia), i determinades companyies tecnològiques xineses, com per exemple Baidu. L’esdeveniment va crear un efecte dominó de venda massiva sobre els bancs en executar-se el que es coneix en llenguatge financer com a margin call.
D’altra banda, el portacontenidors que bloquejava el canal de Suez, ruta vital del comerç mundial, finalment va ser reflotat i s’espera que aviat es reprengui la circulació amb normalitat. Tot i així, els efectes que va provocar l’Ever Given es deixaran notar probablement durant setmanes o mesos per l’endarreriment acumulat i les grans cues de vaixells, segons la companyia de transport marítim més gran del món, la danesa Maersk.
Pel que fa a l’evolució del virus, Europa continua amb taxes elevades de contagis i d’ocupació hospitalària, mentrestant, als Estats Units estan avançant les previsions de vacunacions abans del que estava previst, una notícia molt positiva per al país, que està inoculant a un ritme de 2,5 milions de vacunes per dia.
Les borses cotitzaven moderadament en verd a Europa, mentre que a Wall Street dominaven les caigudes, especialment considerable en el Russell 2000, que es deixava un 2,50% a les 17.30 CET. El dòlar continuava apreciant-se i es canviava a 1,1770 versus     l’euro.

Diverses dades macroeconòmiques es van publicar la jornada d’ahir. Vam començar el dia coneixent que les vendes minoristes al Regne Unit van descendir un 3,7%, lleugerament pitjor a la caiguda que s’esperava del 3,5%. Tanmateix, la dada mensual del febrer va apuntar un creixement del 2,1%, en línia amb allò esperat. Posteriorment es va publicar el PIB espanyol del quart trimestre del 2020, el qual no va presentar variació, en contrast amb l’augment del 0,4% previst pels analistes. Alemanya va donar la nota positiva amb alces que sorprenien el mercat en relació amb les expectatives empresarials, que es van situar en 100,4, augmentant des de 95 de la lectura anterior, i l’índex de confiança empresarial Ifo, que s’incrementava de 92,7 a 96,6.
El bloqueig del canal de Suez continuava pesant sobre el comerç mundial, ja que el problema logístic es quantifica en una pèrdua de 400 milions de dòlars per cada hora que passa sense circulació de vaixells.
D’altra banda, continuava la tensió entre AstraZeneca i Europa després que Von der Leyen afirmés que la companyia no estava complint amb la quantitat acordada de vacunes a lliurar a la Unió Europea abans d’exportar-les a altres destins.
Pel que fa a l’evolució de les borses, la sessió va tenir un to optimista tant a Europa com als Estats Units, mentre el dòlar cedia lleugerament respecte a l’euro després de vàries sessions apreciant-se.

El PIB del quart trimestre dels Estats Units es va situar en 4,3%, dues dècimes per sobre de les estimacions. Les noves peticions de subsidi d’atur van ser de 684K, millor que les 730K esperades i les 781K de l’anterior lectura. Tot i que el mercat laboral americà trigarà a recuperar-se completament, és cert que la tendència continua sent positiva.
Al gegant asiàtic, Mu Chang­chun, alt càrrec del Banc Popular de la Xina, va presentar propostes relacionades amb la regulació de les monedes digitals emeses per bancs centrals, ja que el país està explorant sobre la creació de la seva moneda virtual oficial. Mentrestant, el bitcoin es deixava prop del 8%.
Les notícies a Europa es continuaven centrant en l’evolució de la pandèmia, ja que les dades mostren augments preocupants de contagis i hospitalitzacions. Per exemple, a França estan tenint el pic d’ocupació de les UCI més rellevant que hi ha hagut aquest any.
La fortalesa de l’economia americana i el seu bon ritme de vacunacions respecte al vell continent continuava apreciant el dòlar, que es canviava a 1,1774, nivells no vistos des de novembre de l’any passat.
Pel que fa a l’evolució de les borses, l’Eurostoxx va tancar pla i la resta de selectius europeus van presentar signes mixtos i sense grans variacions. Als Estats Units, l’S&P-500 s’incrementava un discret 0,22%, mentre que el Nasdaq es deixava un 0,18%. Destacava l’índex de petites i mitjanes empreses Russell-2000 sobre la resta amb un increment de l’1,41%.