Comença la temporada de presentació de resultats i amb això mirem pel retrovisor i recordem que als Estats Units els beneficis empresarials van tocar el seu màxim en percentatge del PIB el 2012-2013. D’altra banda, en clau macroeconòmica, no és d’esperar que la Fed apugi tipus de forma gaire agressiva per tal d’evitar una acceleració en la caiguda dels beneficis empresarials. A més a més, després d’uns dies sense la referència de la Xina, tancada per festivitat, ahir va començar a cotitzar, per la qual cosa la volatilitat va tornar a fer acte de presència, sobretot afectant Wall Street. La combinació Xina + indecisió en la pujada de tipus per part de la Fed llasta els ànims dels inversors nord-americans i la seva divisa, amb un dòlar perdent posicions enfront de l’euro i situant-se ja al nivell d’1,1276.

La renda variable dels principals països desenvolupats se situava lleugerament en negatiu al tancament europeu. Així, l’Eurostoxx cedia un -0,1%. Va destacar el descens del FTSE 100 i del CAC 40, davant del tancament positiu de DAX i l’Ibex-35. Per sectors, les accions relacionades amb sanitat experimentaven descensos superiors al 2%, davant del repunt del sector energia. Això últim, tot i els descensos en el barril de petroli, justificats en un repunt inesperat dels inventaris de la matèria primera. Quant a l’or, tancava també lleugerament negatiu. Respecte a les primes de risc, destaca el millor compor- tament de l’espanyola, justificat en un repunt de la rendibilitat del bo referència alemany a 10 anys, enfront d’un benchmark espanyol sense novetats.

Bona notícia per a l’economia espanyola: el Fons Monetari Internacional manté intactes els càlculs del 3,1% per Espanya al 2015 i del 2,5% el pròxim exercici, fet pel qual el país veí es consolida i es l’economia que més creixerà aquest any entre els països avançats, per davant del Regne Unit. D’altra banda, el PIB dels Estats Units sí que ha patit una rebaixa respecte a la xifra prevista: un 2,6% enfront al 3% que s’esperava. En clau global, aquesta revisió també ha estat a la baixa amb un creixement global previst per aquest any fixat al 3,1%. D’altra banda, i en aquest context, els dos grans bancs espanyols, BBVA i Banco Santander, veien com la seva nota pujava una escala per part d’una de les principals cases de qualificació creditícia. Això succeeix només quatre dies després que a Espanya també se li pugés la seva nota.

La setmana passada el saldo net dels mercats va ser finalment positiu gràcies al rebot del divendres. Els mercats esperaven una bona dada del mercat laboral dels Estats Units que va acabar decebent. Divendres al tancament vam tenir una bona notícia: upgrade del ràting d’Espanya. Cap de setmana d’eleccions a Portugal, amb un resultat que dóna estabilitat al país lusità: guanya Passos Coelho però sense majoria. Es fixen les eleccions generals d’Espanya finalment per al pròxim 20 de desembre. Aquesta setmana la Xina romandrà tancada per festivitat fins dijous vinent, creant un ambient tranquil, encara que no s’han de perdre de vista les fluixes dades que continuen publicant-se des del país asiàtic. Finalment, l’FMI publicarà les seves estimacions globals, molt probablement a la baixa.

Per no perdre el costum, seguim amb la volatilitat als mercats. Igual que dijous, ahir els selectius europeus van obrir la sessió amb importants pujades, però a l’hora de dinar, a causa de la mala dada del mercat laboral dels Estats Units, la cotització punxava i es col·locava en terreny negatiu. El mercat laboral nord-americà va quedar lluny de donar nous símptomes de recuperació. Wall Street va tenir l’excusa perfecta per cotitzar en vermell i, en el moment del tancament de les borses europees, s’apuntaven pèrdues del nivell de mig punt percentual. Pel que fa al mercat de divises, la moneda única va aconseguir girar dràsticament a l’alça i es va disparar des del nivell d’1,11 fins arribar a superar els 1,13 dòlars.

Comença el trimestre de més a menys. Els primers compassos de la jornada marcaven optimisme, amb les borses europees obrint de color verd, tenint com a referència els mercats asiàtics, els quals tancaven amb significants pujades. Cal tenir en compte que els mercats xinesos romandran tancats fins al pròxim 10 d’octubre, així que a Europa li mancarà una referència que en els últims temps ha servit per llastar el seu comportament. En clau microeconòmica, el protagonista de la jornada va ser Repsol. La petroliera espanyola arribava a marcar una gens menyspreable pujada del 5%. Aquesta va tornar a ser notícia per les seves desinversions, en aquest cas per la venda a Gas Natural i Redexis d’actius de gas canalitzat.

Es tanca un dels pitjors trimestres des del 2011. No obstant això, l’últim dia els mercats van tancar amb importants pujades, del 2% de mitjana. La presentació de diferents dades macroeconòmiques va ajudar també a aquest canvi de comportament. A l’Eurozona es va conèixer una inesperada baixada de la dada de l’IPC (índex de preus al consum) que reforça la pressió del Banc Central Europeu. Es planteja la possibilitat que el BCE dupliqui la quantitat destinada al seu multimilionari programa de compra de deute. Pel que fa a l’altra banda de l’Atlàntic, als EUA la dada més esperada era la de creació de llocs de treball, la qual va ser positiva.

Continua la setmana suavitzant les caigudes dels mercats de valors. El selectiu espanyol aconsegueix treure el cap, en un context de mínims, gràcies als sectors energètic i financer. Els altres mercats del Vell Continent tancaven gairebé en taules. D’altra banda, Wall Street recuperava tot allò perdut durant l’anterior sessió, almenys en els moments del tancament de les borses europees. La bo­na dada de la confiança del consumidor animava els inversors per retornar a la zona de compres. Pel que fa als mercats asiàtics, ahir patien una forta davallada. Per la seva banda, l’Índia retallava els tipus de referència més de l’esperat pel temor a un contagi de la crisi del seu país veí, la Xina.

Al tancament europeu tots els mercats registraven unes baixades considerables. Abans del cap de setmana tot apuntava que el mercat que podria patir més seria el espanyol derivat del fet de les eleccions del cap de setmana. El resultat va estar relativament ben absorbit pels mercats, ja que l’IBEX-35 era una de les borses que menys baixaven. Del costat europeu, les pèrdues van ser supe-riors al 2%. Els sectors més castigats seguien sent les matèries primeres i el de l’automòbil. En moments d’incertesa es va tornar a observar el conegut moviment Flight to Quality, és a dir, que l’inversor va buscar els actius de més qualitat. Així doncs, veiem com el preu del bo del govern alemany pujava en preu. L’eurodòlar cotitzava a nivells d’1,1230.

La renda variable dels principals índexs globals acabava la setmana en positiu al tancament europeu, amb repunts superiors al 2,5%. L’anterior es justifica en el discurs de Yellen de dijous passat, més hawkish que el del comunicat de la setmana passada i que tranquil·litzava més el mercat. Així mateix, les dades macro continuaven sent positives a banda i banda de l’Atlàntic. Utilities i energia eren els sectors que lideraven els ascensos, en un context de repunt també del barril de petroli. L’euro, de la seva banda, no va experimentar grans moviments.