Els mercats han estat tota la setmana esperant la reunió del BCE, que es va celebrar ahir. Va ser sentir Mario Draghi i els mercats europeus es van disparar, seguits per Wall Street. El president del BCE anunciava que potenciarà els estímuls monetaris al desembre. Així doncs, tots els inversors han dirigit les seves mirades cap al 3 de desembre. Seguint la tònica, l’italià va dir que estàn llestos per actuar en cas que sigui necessari, i que podrien ampliar les compres de deute més enllà del setembre del 2016. A més, va destacar la flexibilitat del programa del Quantitative Easing. En aquest sentit, l’euro patia una forta baixada en contra del dòlar, i l’encreuament se situava ja a 1,11.

La crisi grega, la ralentització xinesa, les caigudes de les matèries primeres, divises emergents, profit warnings, és a dir, quan una companyia baixa les expectatives dels seus resultats, rebaixa de ràtings, els inversors han hagut d’aguantar moltes anades i vingudes aquests últims mesos. Recentment la FED, posposant l’anunciada pujada de tipus ha fet que els inversors, més que relaxar-se, agafessin aire. Avui toca reunió del Banc Central Europeu, i s’esperen, en aquest cas, bones notícies, ja que es preveu que Mario Draghi pugui anunciar una ampliació del programa del Quantitative Easing. Estarem atents.

L’inici de la nova temporada de presentació de resultats, re- ferent al tercer trimestre, posa entre les cordes els mercats mundials. Europa vivia ahir una sessió de més a menys davant dels dubtes prèvia a la reunió del Banc Central Europeu que se celebra dijous vinent. La debilitat de les matèries primeres i, sobretot, del petroli, pesarà sobre el resultat de les companyies petrolieres i mineres, les quals minvaran el comportament dels índexs. La Reserva Federal també acapara titulars, davant el dubte de quan pujaran els tipus d’interès. De moment s’estan retardant més del que s’esperava a principis d’any.

Aquesta setmana serà menys sofisticada que les anteriors, ja que hi haurà menys referències de les normals. Tres claus són les que faran moure els mercats aquesta setmana: la Xina, amb una publicació del tercer trimestre del PIB absolutament suau tirant a bona. En segon lloc, la FED, que aquesta setmana es torna a parlar del tema de la pujada de tipus, i com abans s’aclareixi la incògni- ta millor reaccionaran els mercats. Per últim, el risc de deflació, no hi ha inflació pràcticament a cap índex de preus, a cap economia de primera línia. A més a més, tindrem reunió del BCE, el qual pot arribar a avançar la possibilitat d’incrementar el QE.

Es tanca una setmana mixta quant a comportament dels índexs, amb el selectiu espanyol encapçalant les pujades de l’ultima jornada de la setmana. En espera de les conclusions de Moody’s, que s’espera que segueixi els mateixos passos que la seva homòloga S&P i apugi la nota al Regne d’Espanya, l’optimisme s’apoderava dels inversors. La setmana vinent toca reunió del Banc Central Europeu, on no s’esperen grans novetats, encara que segurament no tanqui la porta a ampliar el paquet de compres de deute en el futur i mantindrà la cautela en el seu missatge. Cal recordar que les expectatives d’inflació de l’Eurozona continuen amarrades, i els efectes col·laterals d’aquestes mesures podrien posar en dubte alguns catalitzadors per a una recuperació.

Sessió de menys a més. D’una banda, la probabilitat que la Reserva Federal apugi els tipus de referència es redueix per moments, i aquest fet provoca que els inversors s’animin a agafar més risc. En aquest marc, les matèries primeres també surten beneficiades d’aquest endarreriment, estabilitzant el comportament, i es produeix una gradual recuperació de les importacions de metall i de la producció industrial, tant a la Xina com en altres economies, com la dels Estats Units i l’Eurozona. Cal destacar que països emergents, com ara el Brasil, continuen patint les seves debilitats i les agències de qualificació ho reflecteixen: ahir mateix se li va rebaixar el ràting. Mentrestant, celebrem que els mercats canviïn de tendència i es tenyeixin de color verd.

Sessió baixista la que es va viure ahir. Després dels mals resultats dels preus de la Xina i una inflació inferior a l’esperada, els mercats europeus obrien amb tímides caigudes, que acabaven per situar-se vora de l’1%. Pel que fa a Espanya, el comportament del selectiu es veia influenciat negativament després de la confirmació, a través de la Cambra Baixa, de la possible destitució de Dilma Rousseff, presidenta del Brasil. Al final, grans companyies espanyoles tenen grans interessos al país de la samba, i sembla que totes aquestes notícies no ajudarien. Pel que fa als EUA, hi ha resultats empresarials més la presentació del Llibre Beix, on es tornen a mostrar divergències entre l’economia real i les possibilitats de pujades dels tipus per part de la Reserva Federal.

Aquesta setmana tindrem un entorn macroeconòmic dèbil, encara que els principals factors de risc comencen a girar a favor: els mercats xinesos deixen de pressionar a la baixa després de la seva tornada de les vacances, sembla ser que cada vegada hi ha menys probabilitats que la Fed decideixi apujar els tipus i s’ha tancat un dels majors acords comercials internacionals, el TPP (Trans Pacífic Partnership). D’altra banda, els principals bancs centrals que estan aplicant polítiques acomodatives, el BCE i el BOJ, ampliaran els seus respectius programes d’estímuls, pressionant a l’alça els preus dels actius. La publicació dels resultats americans està en marxa i, probablement, no ajudarà, ja que s’esperen unes xifres més fluixes del normal.

Dia de la Hispanitat, però mercats oberts. El signe negatiu va predominar a les places europees, sense la referència del Japó, tancat per festivitat, i sense gaires dades macroeconòmiques a tenir en compte. La Comissió Europea es va encarregar de recordar al govern espanyol que no es creu els pressupostos que els va enviar, posant d’a­questa manera el punt amarg al dia nacional d’Espanya. El selectiu alemany, el DAX, va ser l’únic que va aconseguir desmarcar-se de la resta, tancant amb una tímida pujada de 0,23%, gràcies al bon comportament de companyies com ara RWE i E.ON, que es disparaven un 10% i un 6%, respectivament, després de les paraules del ministre d’Economia alemany, que va dir que els operadors de les plantes nuclears havien reservat els fons necessaris per al desmantellament dels reactors.

Després que dijous passat, al tancament dels mercats europeus, la Fed publiqués les actes de la seva última reunió, Wall Street va disparar els seus guanys i aplanava el camí als mercats europeus. D’aquesta manera, els mercats del Vell Continent tanquen una bona setmana, situació que feia temps que no es veia als mercats de valors. L’endarreriment de la pujada dels tipus d’interès als Estats Units ha estat l’excusa perfecta per sortir de l’espiral negativa en què havien entrat els ànims dels inversors. D’altra banda, la Xina tornava a cotitzar després d’uns quants dies tancada per vacan­ces. Així doncs, l’euro continuava avançant posicions davant del dòlar i se situava al nivell d’1,1367.