Jornada plena de resultats empresarials i de declaracions dels presidents dels principals bancs centrals. D’una banda, Mario Draghi assegurant que la pròxima reunió pot incrementar, en qualsevol forma, el quantitative easing. Mentrestant, Janet Ye-llen, de la Fed, no descarta una pujada de tipus per a la pròxima reunió del mes de desembre, sempre que les condicions econòmi­ques ho permetin. Enmig, coneixem dades macroeconòmiques mix­tes que no aclareixen la situació i, a conseqüència, els mercats cotitzen sense rumb. El que més clar té la seva direcció és l’encreuament eurodòlar, amb una apreciació significativa de la divisa nord-americana.

Jornada de més a menys. La compareixença al Comitè de Serveis Financers del Congrés de Janet Yellen, presidenta de la Reserva Federal, ha canviat el rumb dels mercats en reconèixer que pujar els tipus d’interès a la reunió que l’organisme celebrarà al desembre és una possibilitat real, sempre que les dades macroeconòmiques acompanyin. La reacció immediata ha estat l’apreciació del dòlar, el qual cotitza a nivells d’1,0857 en el moment del tancament dels mercats europeus. Yellen ha insistit que l’augment dels tipus serà gradual i ha tret importància en el fet de saber quin serà el primer dia que l’organisme monetari decideixi canviar la seva política mone- tària.

La dada macroeconòmica estrella d’ahir va ser el PMI, que vam conèixer el de diferents països europeus, eurozona i dels Estats Units. Pel que fa a Europa, va batre expectatives el mes d’octubre en situar-se al nivell del 52,3 versus al 52 estimat. Aquesta dada s’ha vist impulsada per Alemanya, on el PMI ha millorat respecte a la dada preliminar, no obstant haver caigut pel que fa a la dada del setembre. Quant als EUA, l’ISM manufacturer també va batre les expectatives. Hauríem de remuntar-nos al 2013 per tal de trobar una dada similar. Es troba també en un nivell molt pròxim a 50, punt del qual es marca la situació de l’expansió a la contracció. Els mercats van cotitzar de manera mixta aquestes publicacions.

La setmana passada els mercats van tancar pràcticament en taules. Els resultats empresarials no han ajudat: han publicat 340 companyies del S&P i el 73,5% han sorprès positivament encara que solament un 44% han batut expectatives quant a vendes. Per altra banda, el partit islamista AKP recuperava la majoria absoluta en les eleccions generals de Turquia de diumenge passat. Aquesta setmana, als Estats Units les xifren seran la dada del mercat laboral així com els indicadors de confiança empresarial. A Espanya, la cita electoral s’apropa amb el rerefons dels moviments de Catalunya. S’esperen també les primeres dades de vendes de la campanya de Nadal, que a la Xina començaran a conèixer-se el pròxim 11 de novembre amb el denominat Single’s Day o Dia dels solters.

La presentació dels resultats empresarials del tercer trimestre de l’any no ha estat la millor pel que fa al sector financer espanyol, concretament la banca.
La banca mitjana, on podríem incloure Banc Sabadell, Banco Popular i Caixabank, van veure com el preu de les seves accions en borsa es desplomava, tot i no presentar mals resultats, a causa de les clàusules terra.
D’altra banda, tant Banc Santander dijous passat, amb l’argument de la seva exposició a l’Amèrica llatina, com el BBVA ahir, amb el tema del seu banc a Turquia, també van patir la baixada del seu valor en el mercat.

Una vegada conegudes les conclusions dels principals bancs centrals, sembla que es vulgui arribar a un equilibri en la política monetària que no faci trontollar els fonaments de l’economia mundial, després dels ensurts que aquest 2015 s’han emportat els mercats financers, el principal: la Xina i la desacceleració de la seva economia. D’una banda, Mario Draghi, del BCE, apunta una possible ampliació del QE en tots els sentits, és a dir, política expansiva. De l’altre costat, Janet Yellen, de la Fed, no s’atreveix encara a iniciar la pujada dels tipus d’interès, és a dir, no a la política restrictiva. Conclusió: expansionisme monetari en les dues bandes de l’Atlàntic. Conseqüència: un dòlar fort contra un euro dèbil que ja marca un nivell per sota d’1,10.

El selectiu espanyol tanca amb guanys en espera de les conclusions de la Reserva Federal. Les companyies vinculades al sector de les matèries primeres van celebrar el ral·li que va experimentar ahir el petroli, el qual es va anotar un 4,60%, igual que el seu homòleg groc, l’or, que també va aplaudir les expectatives dels inversors davant de les paraules de Janet Ye-llen. Els terminis planejats per a la futura pujada de tipus americans són la clau d’a­questa incertesa i de les eternes especulacions. Les probabilitats perquè es duguin a terme el 2016, en lloc del 2015, van guanyant pes. Veurem si els nord-americans ens sorprenen…

Setmana de presentacions, tant en l’àmbit macroeconòmic com pel que fa a resultats empresarials. Destaca, aquesta setmana, la presentació de l’indicador IFO alemany del clima empresarial, el qual va batre les expectatives en situar-se als 108,2 versus als 107,8 estimats, tot i que la dada va empitjorar respecte al registre anterior. Aquesta es la primera caiguda de l’indicador dels últims quatre mesos. Això reflecteix que la percepció dels empresaris es deteriora lleugerament. En aquest context, els mercats corregien, sent el parquet espanyol el que pitjor evolució va tenir, a causa del comportament dels valors de la banca mitjana.

Estrenem setmana amb moltes dades macroeconòmiques i resultats empresarials, tant americans com europeus. Per una banda, després de conèixer que la Xina ha retallat tipus d’interès, aquesta setmana publicarà un nou pla quinquennal que es preveu que el mercat encaixi amb complaença i credibilitat. D’altra banda, serà el torn de Janet Yellen i la Fed, on es preveu que es decideixi retardar la tan esperada pujada de tipus d’interès. Conclusió: els bancs centrals mouen els mercats de valors, i les paraules dels seus presidents seran com els acords de la cançó que tocarà que ballin els inversors.

Setmana de menys a més, amb Mario Draghi com a protagonista. Els mercats de valors han mantingut el to alcista que es va iniciar dijous, però amb repunts més moderats. La intenció del president del BCE d’allargar el programa d’estímuls Quantitative Easing va animar els inversors. La caiguda del rendiment dels bons és un altre factor que seguirà afavorint les valoracions dels mercats i la depreciació de l’euro és un impuls per a les companyies exportadores europees. En aquest context, la moneda única ha patit una forta pèrdua de valor contra el dòlar, i l’encreuament ha passat de l’1,14 abans que parlés el senyor Draghi, a 1,1014 al tancament de la setmana.