Les paraules de Mario Draghi van caure als inversors com un gerro d’aigua freda, decebent els mercats. Les expectatives davant de la reunió del BCE eren elevades i van acabar passant factura, tant que no van arribar a satisfer-les. Finalment, el BCE va ampliar els estímuls monetaris davant dels riscs d’inflació i de creixement a la baixa, però per sota de les previsions. Van efectuar la reducció del tipus de facilitat de dipòsit als -10 punts bàsics venint dels -15 punts bàsics. Incorporació de nous actius de programa de compres fins al març del 2017 (amb la possibilitat de prolongar-se més enllà). Els mercats europeus van tancar amb caigudes d’aproximadament el 3%. L’eu­ro, amb una pujada de prop del 3%, va arribar al nivell d’1,09.

Arcelormittal va marcar, des dels primers compassos de la jornada, el toc vermell cridaner. La multinacional dedicada a l’acer punxava de valent després de rebre una mala recomanació per part d’una reconeguda casa d’inversions. Mentrestant, els mercats es preparaven en la vigília de la reunió del Banc Central Europeu, amb una jornada de més a menys. La prima de risc espanyola dubtava al voltant del nivell dels 100 punts bàsics a menys de 20 dies de les eleccions generals. En clau macroeconòmica, pel que fa a la jornada en si, es van conèixer dues dades: l’IPC de l’Eurozona (corresponent al mes de novembre) i noves dades sobre el mercat laboral dels Estats Units (seran clau per a la decisió de la Fed del pròxim 17 de desembre).

Jornada que va començar amb guanys i que es va acabar desinflant a mesura que passava la sessió. Àsia tancava amb guanys i això animava els mercats europeus a inclinar-se pel verd. A dos dies de la decisió del Banc Central Europeu, els inversors no perden de vista l’evolució de l’euro, que ahir va rebotar després de dies amb baixades consecutives. Pel que fa al mercat de les commodities, el preu del petroli posa fre al correctiu patit durant el novembre. La reunió de l’OPEP del pròxim 4 de desembre marcarà l’evolució de l’or negre, així que estarem pendents d’a­quest esdeveniment. L’or, pel seu costat, rebotava després de tocar mínims històrics.

La setmana passada els mercats van aguantar la pressió de l’abatiment de l’avió rus per part dels turcs i la declaració de preconcurs de creditors per part d’Abengoa, amb el consegüent enfonsament en borsa. Aquesta setmana començarem a conèixer les dades que ens falten per tancar l’any 2015: les primeres vendes de la campanya de Nadal americana, les intencions del BCE (dijous, 3), l’última dada del mercat laboral (divendres, 4), molt important per a la Fed, abans de la reunió decisiva del pròxim 15 i 16 de desembre (pujada de tipus?) i l’última reunió de l’OPEP, que afectarà directament el preu del cru (cotitza en mínims històrics).

Jornada volàtil als mercats financers i setmana marcada pel preconcurs de creditors d’Abengoa, i la consegüent baixada del seu valor en borsa. L’empresa de serveis d’enginyeria espanyola des d’ahir deixa de formar part del selectiu espanyol i rep una allau de rebaixes de ràting per part de reconegudes agències de qualificació, situant-la per sota del ràting de països com Veneçuela. La setmana vinent es preveu moguda, si més no amb una agenda que pot sacsejar els mercats: dimecres serà el torn de Janet Yellen, presidenta de la Fed, dijous parlarà el BCE i divendres tindrem les dades del mercat laboral dels Estats Units. Aquestes cotes ens donaran moltes cites de com viurem el final d’any.

Els recents atemptats terroristes han elevat el nivell d’alarma a la Unió Europea. A la massacre a París el 13 de novembre passat, aquesta setmana s’hi ha unit l’abatiment de l’avió militar rus per part de Turquia, que sembla haver alterat el fràgil acord entre les diferents faccions que s’enfronten a l’Estat Islàmic a Síria. L’increment del risc geopolític sembla haver arribat per quedar-se. Pel que fa a la reacció dels mercats financers, han mostrat tímides reaccions comparades amb les mostrades després de l’11-S a Nova York i l’11-M a Madrid i, inclús comparat amb el risc iranià del juny del 2012, que va portar caigudes de fins al 10%.

Abengoa va marcar ahir el compàs del selectiu espanyol. La companyia cons­tructora espanyola es tro­ba en seriosos problemes. Els inversors afronten la situació de preconcurs de creditors d’una empresa de l’IBEX-35. La retirada que va comunicar Gestamp, que va refusar injectar capital a la constructora sevillana, en no obtenir suport per part de les entitats financeres, va ser la gota que va fer vessar el got. Així doncs, el selectiu cotitzava en vermell, con­trastant amb la resta de places europees, llastat també per la cotització del sector bancari. No obstant això, finalment van recollir part de les pèrdues i l’IBEX-35 va aconseguir conjuntar en el color verd de la resta. Per la seva part, l’euro es torna cada dia més dèbil, arribant a tocar nivells d’1,0578.

La tensió geopolítica domina els ànims dels inversors. Els mercats financers van poder passar per alt els atemptats de París, però l’acumulació d’avisos i fets que representa aquesta tensió ha provocat una davallada en els mercats mundials. L’abatiment d’un avió militar rus per part de Turquia ha provocat les amenaces del president de la Federació Russa, Vladímir Putin, al país turc, les quals han provocat malestar i el risc s’ha fet cada cop més viu. En clau espanyola, les empreses més vinculades al trànsit aeri, com IAG, Aena i Amadeus, van ser les més perjudicades. De la seva banda, eDreams va punxar després de presentar uns decebedors resultats trimestrals.

La setmana passada vam conèixer les actes dels principals bancs centrals: el BCE i la Fed. El primer (BCE) va encaminat a dilatar la política monetària que té en marxa, més coneguda com el Quantitative Easing. El segon (Fed) va anunciar la disposició a iniciar una política monetària restrictiva, apujant els tipus d’interès. També es va posar de manifest que els atemptats resulten gairebé neutrals per als mercats de valors. Dijous d’aquesta setmana és acció de gràcies, divendres el Black Friday i dilluns vinent el Cyber Monday, per la qual cosa el final de setmana els mercats europeus cotitzaran sense la referència dels Estats Units. Comptarem també amb vàries dades macroeconòmiques d’importància, com ara els PMI de diversos països europeus.

Aquesta setmana ha estat la dels valors americans. Les accions dels Estats Units han firmat el millor comportament setmanal de l’any, amb l’euro cada vegada més dèbil enfront al dòlar, i els rendiments dels bons governamentals en mínims (el Bund a 10 anys, referència del mercat del deute europeu, se situava per sota del nivell de 0,5). Al final els mercats financers fluctuen al ritme de les decisions dels bancs centrals, i aquesta setmana hem conegut les actes de les reunions tant del BCE com de la Fed. Ambdues no van sorprendre: la Reserva Federal aprofundeix en la idea d’iniciar la pujada de tipus, mentrestant que el BCE anuncia que està disposat a fer el necessari per aconseguir l’objectiu d’inflació.