Ahir el mercat americà va estar tancat pel Dia de Martin Luther King Jr. i els mercats europeus van estar sense referències.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, vàrem conèixer l’índex de sentiment del consumidor de la Universitat de Michigan, que va pujar fins a 64,6, la seva lectura més alta des de l’abril del 2022. Les expectatives de la inflació mitjana per al proper any van disminuir per tercer mes consecutiu, fins al 4,0%, assolint el seu nivell més baix des de l’abril de 2021. De la mateixa manera, a la zona de l’euro l’enquesta del BCE va mostrar que les expectatives d’inflació dels consumidors per a l’any vinent es van reduir fins al 5,0%, ja que els preus de l’energia van continuar baixant.
El mercat de divises la setmana passada va viure moment de volatilitat. L’euro va avançar, marcant màxims a 1,087, recolzat en les expectatives d’una Fed menys agressiva després de les dades d’inflació als Estats Units, i ahir va cotitzar entorn a 1,082.
En matèries primeres, el futur del Brent va rebotar fins a 85 dòlars per barril davant l’expectativa que la demanda es recuperi abans d’hora.
D’altra banda, la renda fixa va veure reduir les rendibilitats sobiranes. El bo americà a 10 anys va continuar perdent alçada gràcies a les millors perspectives d’inflació, situant-se per sota del 3,50%, i el bo alemany a 10 anys (bund), per sota del 2,20%.
Divendres passat va començar la temporada de resultats als Estats Units, amb sorpreses entre els grans grups bancaris: Citigroup, BlackRock, JP Morgan, Wells Fargo i Bank of America i tot van sortir millor de l’esperat. Aquesta setmana destacaran resultats de companyies com ara Morgan Stanley i Goldman Sachs avui. Dijous el mercat estarà atent als resultats de Netflix, entre altres.

Després de la notícia més esperada de la setmana, la inflació als Estats Units, els mercats europeus van obrir ahir lleugerament positius assimilant la notícia, sense un sentit gaire clar.
Addicional a la notícia de la setmana, ahir van seguir les declaracions de membres de la Reserva Federal, amb comentaris del president de Saint Louis, Bullard, que va assenyalar que la Fed hauria de situar els tipus per sobre del 5% ràpidament per garantir que les pressions inflacionistes siguin moderades. El president de la Fed de Filadèlfia, Harker, membre amb vot aquest any, va indicar que augments de 25 punts bàsics serien apropiats d’ara endavant. I en la mateixa línia, el president de la Fed de Richmond, Barkin, membre sense vot, va declarar que atès que la inflació s’ha moderat la Fed no necessitaria augmentar els tipus d’interès tan agressivament com ho va fer l’any passat. Per tant, segueixen els comentaris que fan créixer les hipòtesis de quina serà la decisió de tipus en la propera reunió prevista per a l’1 de febrer.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir es va conèixer a primera hora la xifra de PIB del Regne Unit, que va créixer un 0,1% mensual, sorprenent el consens, que esperava una contracció, i suggerint que encara es podria evitar una contracció del PIB en el quart trimestre del 2022.
Es va publicar la producció industrial de l’eurozona, repuntant al novembre l’1%, sorprenent els analistes. També es va conèixer la xifra de confiança del consumidor de la U. de Michigan del mes de gener.
Al mercat asiàtic s’ha conegut que a la Xina, segons premsa, el govern estaria maniobrant per controlar mitjançant una acció d’or les companyies Alibaba i Tencent, la qual cosa va caure malament al sector tecnològic.

L’esperada dada d’inflació dels Estats Units per fi va arribar, tot i que no va aportar inicialment una visió clara al mercat. La xifra es va moderar, tal com esperaven els analistes, situant-se al 6,5%, en nivells que no es veien des de l’octubre del 2021. La inflació subjacent també es va moderar fins al 5,7%, és la inflació sense tenir en compte productes energètics o aliments, productes que es consideren més volàtils. La reacció a aquestes dades va provocar volatilitat als mercats tant a la renda variable, com al mercat de bons o la divisa. Els mercats inicialment van llegir negativament la dada donat que no sorprenia baixant més de les expectatives i va fer que el mercat americà retrocedís, i fent retallar les pujades a Europa. El vell continent finalment es va refer del primer impacte i va tancar una jornada més en positiu.
El mercat de renda fixa també es va veure impactat per la dada, el Treasury americà a 10 anys va caure com a primer impacte fins a nivells del 2,50%, així com el bo a 2 anys (més sensible a la pujada de tipus a curt termini) retrocedint fins nivells de 4,16%.
Pel que fa al mercat de divises es va viure una tarda de volatilitat. L’encreuament de l’euro amb el dòlar va arribar a superar els 1,083 dòlars, l’euro cotitzava a nivells que no es veien des de l’abril. La divisa europea porta una revalorització de l’any de l’1,5%, però fent balanç des de mínims de final de setembre (prop de 0,96 dòlars) portaria una pujada del 12,5%.

Avui a les 14.30 hores d’Andorra coneixerem la xifra d’inflació dels Estats Units. La dada del novembre va sorprendre molt positivament el mercat i la dada del desembre hauria d’anar en línia amb les baixades d’Europa. Les previsions són que arribi a baixar fins al 6,5%, i en funció de la dada donarà indicis de cap a on pot anar la decisió de tipus de la Reserva Federal prevista per a l’1 de febrer. Els principals mercats van afrontar amb optimisme el dia ahir i el mercat europeu va tancar pujant més d’un 1%. A tancament europeu el mercat americà cotitzava també en positiu.
D’altra banda, el Banc Mundial va publicar les seves previsions de perspectives econòmiques mundials, retallant les estimacions de creixement per al 2023 als Estats Units al 0,5% i a l’eurozona al 0% a conseqüència de la crisi inflacionista, la pujada de tipus, la caiguda de la inversió i la guerra d’Ucraïna.
Amb tot això, les estimacions del creixement global es desaccelerarien a l’1,7%. De cara al 2024, les perspectives també s’ha reduït fins al 2,7%. Amb totes aquestes rebaixes, les noves xifres continuen estant lleugerament per sobre del consens de mercat.
Segueixen havent comentaris de diferents membres dels bans centrals i ahir li va tocar al governador del Banc de França, Francois Villeriy de Galhau, tot assegurant que els tipus d’interès oficials haurien de tocar sostre a l’estiu, tot i que ha admès que encara han de pujar significativament durant els propers mesos.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, s’ha conegut la producció industrial d’Espanya, baixant un 1,8% interanual al novembre, registrant així el seu major descens des de l’octubre del 2021. Es tracta del primer descens després de set mesos d’avanços interanuals.

El principals mercats europeus van tancar amb lleugeres caigudes ahir. La jornada borsària va estar marcada pel discurs del president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, que juntament amb les declaracions d’altres membres del Banc Central dels Estats Units de dilluns van pesar sobre el mercat. Les expectatives que la Fed mantingui amb fermesa la seva política monetària més agressiva per fer front a la inflació ha marcat l’evolució dels mercats. Del discurs del president de la institució ha destacat la reclamació de la necessitat de no tenir “control polític directe” sobre la Fed per poder prendre les mesures necessàries per fer front a l’escalada de preus al país, i per poder atacar aquest problema, donat que pot requerir mesures que no són populars a curt termini, i per això demana menys control per prendre decisions i que puguin diferir dels factors polítics a curt termini, demanant més independència.
També s’han produït comentaris de membres del BCE, en aquest cas va ser Isabel Schnabel, membre executiu, que indicava que era necessari que se segueixin pujant els nivells de tipus d’interès, en la línia que va avançar la presidenta Lagarde.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, vam conèixer les xifres d’inventaris majoristes als Estats Units, que van augmentar amb força al novembre, +20,9% sobre una base interanual, mentre que les vendes van disminuir un 0,6% al novembre. I és va conèixer la publicació de la inflació de Tòquio, accelerant-se fins al 4,0% al desembre, la primera vegada des del 1982. Aquesta setmana tot està pendent de la xifra d’inflació dels Estats Units, que coneixerem demà.

Ahir els principals mercats van continuar amb tendència positiva, després de pujar quasi un 6% Europa i prop del 2% Wall Street la setmana anterior, gràcies a les bones xifres d’inflació a Europa, junt amb la xifra del mercat laboral als Estats Units amb la xifra d’atur del 3,5%, tot i que els indicadors publicats divendres oferien una perspectiva menys còmoda, l’ISM de serveis se situava en 49,6, terreny contractiu, i els guanys personals van pujar un 4,6%.
La dada clau de la setmana serà la xifra d’inflació dels Estats Units de dijous. Avui seran rellevants les declaracions del president Powell a les 15 hores i la publicació de la previsió energètica a curt termini de l’EIA i els inventaris de cru d’AIE demà, després de les fortes correccions viscudes la setmana passada. Tot i que ahir el petroli es va recuperar, amb les notícies sobre la reobertura de la Xina i les expectatives de l’increment de demanda que això implica. La tornada a la normalitat de la població xinesa podria incrementar el consum de combustibles (gasolina, dièsel…) de manera considerable, donat que la Xina és el major importador de petroli del món. Així durant ahir el preu del Brent va arribar a superar els 80 dòlars per barril.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir li tocava el torn a Europa, ja que es va publicar la xifra d’atur de l’eurozona, situant-se estable en mínims històrics, del 6,5%, sent el mínim de la sèrie històrica i d’un 6% a la UE. La dada segueix sorprenent en mostrar més fortalesa que en èpoques de desacceleració econòmica. Així com ho va fer la dada d’ocupació d’ADP del desembre dels Estats Units, que vàrem conèixer divendres, que va mostrar una creació d’ocupació pròxima al doble de l’esperat.

Aquest dijous ha tocat correccions als principals mercats després de l’optimisme viscuts aquests primers dies de l’any. La dada sobre el mercat laboral als Estats Units ha arrossegat Wall Street: la dada segueix indicant major intervenció de la Reserva Federal per aplacar les pressions inflacionistes en els salaris. Així, l’informe d’ADP va sorprendre els analistes: les peticions de subsidi d’atur van caure fins a 204 mil contra les 225 mil previstes, tot i que segueixen molt a prop dels nivells mínims de 200 mil.
Acompanyant la dada de mercat laboral, es va conèixer la dada dels PMI composat als Estats Units, que va sorprendre caient fins als 45 punts, indicant un fort descens de l’activitat empresarial del sector privat, i una caiguda de la producció més ràpida en els sectors manufacturer i de serveis. El PMI de serveis es va situar en 44,7 punts, lleugerament per sobre de la estimació prèvia de 44,4; el ritme de producció es va accelerar per tercer mes consecutiu, sent el més ràpid des de maig del 2020. D’altra banda, la menor activitat empresarial és deguda a la reducció de comandes, a l’impacte de la pujada de tipus d’interès i també a la inflació en les despeses.
El mercat va reaccionar a les dades americanes i vam veure el Treasury a 10 anys tornant pròxim al 3,8%, i el creuament de l’euro contra el dòlar tocant de nou el 1,054%.
Finalment, l’OMS  va criticar les xifres d’infeccions i morts per covid-19 publicades per la Xina, ja que no ofereixen una imatge exacta del brot i no reflecteixen el nombre d’hospitalitzacions i morts. Com a conseqüència de la situació epidemiològica de la Xina, els països de la UE van acordar una sèrie de mesures com a resposta davant l’important repunt de casos a la Xina.

L’optimisme continua regnant a les principals borses: Europa ha mantingut el to positiu dels darrers dies gràcies a les dades esperançadores d’inflació; aquest dimecres li tocava el torn a França, que reduïa la xifra anterior situant-se en el 5,9 %, tres dècimes menys que la dada de novembre; les xifres de PMI també recolzaven el mercat, el PMI composat de l’eurozona al desembre va pujar fins al 49,3% des de 47,8 de novembre, i la xifra de serveis va incrementar-se fins als 49,8 punts. Des de la Xina el mercat cada cop cotitza més la reobertura de la seva economia. Així, dimecres el Hang Seng va tancar amb més del 3% i el Shanghai va pujar més tímidament, entorn del 0,2%. Des de Wall Street van tornar a obrir en positiu però la dada de l’ISM manufacturer va fer girar el mercat: l’ISM sorprenia en negatiu i se situava en el nivell més baix des de 2020, tot i que la correcció va ser momentània.
Pel que fa a actuacions de Bancs Centrals, el Banc de Japó (BoJ) per quart dia consecutiu tornava a comprar bons a dos i cinc anys amb quantitat il·limitada i uns 600 mil milions de iens (4.600 milions de dòlars) d’un a vint-i-cinc anys, tot i que les compres no van aconseguir frenar la venda de bons amb referència japonesa, tancant amb una pujada de 4 punts bàsics.
El mercat de matèries primeres també ha vist increments de volatilitats aquests primers dies de l’any. El preu del petroli es va corregir amb força, d’una banda per l’increment inesperat de la producció de petroli per membres de l’OPEP al desembre i d’altra per la recuperació de la indústria del fracking als Estats Units. Així el preu del Brent ha arribat a cotitzar a nivells per sota del 78,6 dòlars per barril, equivalent a una caiguda de més del 4%.

Les borses europees continuen amb optimisme, també tornaven a tenir referències del mercat americà, del Regne Unit o de la Xina. El mercat de Wall Street va iniciar l’any en verd, tot i que durant la sessió es va anar desinflant l’optimisme inicial.
Aquest dimarts Europa ha rebut molt positivament la millora de la inflació d’Alemanya, tota una sorpresa, situant-se en 8,6% i superant les expectatives, que eren de 9,1%, i la lectura anterior era de 10%. La millora ve provocada principalment per la caiguda dels preus de l’energia.
Les dades del mercat laboral alemany també han sorprès, com l’IPC. L’atur baixa el desembre de 5,6% al 5,5%. De fet, es va reduir quan s’esperava que augmentés en 15.000 persones.
Durant el dia d’ahir també vam conèixer la xifra definitiva del PMI manufacturer dels Estats Units , que es va mantenir amb la dada preliminar de 46,2 punts. La xifra continua en terreny contractiu, igual que els PMI europeus que vam conèixer dilluns. Aquest PMI negatiu va venir acompanyat d’una demanda de béns menor, que va provocar ajustos en les existències.
Quant a la divisa, aquest principi d’any ha començat amb volatilitat: el ien se situa en màxims de fa set mesos contra el dòlar, tocant els 129, suportat per la creixent especulació sobre si el Banc del Japó (BoJ) seguirà o no endurint la seva política monetària ultra flexible. El creuament d’euro contra dòlar també ha viscut forta volatilitat aquests primers dies de l’any, apreciant-se amb força el dòlar arribant a tocar nivells de 1,052, cotitzant els comentari que ens trobem en el pic de la inflació als Estats Units.

Les borses europees van començar el 2023 a l’alça, acompanyades d’una bateria de PMI de diversos països europeus que van apuntar a una activitat manufacturera situada en zona recessiva el desembre passat. També va ser un dia de festivitat en rellevants places de negociació com ara els Estats Units, el Regne Unit, la Xina o el Japó.
Entrant en el detall, l’índex de gestors, conegut com a PMI, es va situar en zona recessiva a la zona euro, concretament en 47,8 punts, contra els 47,1 del mes de novembre. És la lectura més alta dels darrers tres mesos. Aquesta lleugera millora també s’ha vist a Alemanya, situant-se en 47,1 contra 46,2 de l’anterior. També ha millorat a França i Espanya. Tot i els avanços, els indicadors tanquen per sota de 50, xifra que separa la contracció del creixement, indicant un alentiment de la indústria. Les perspectives han millorat gràcies als indicis de recuperació de les cadenes de subministraments i la reducció de les pressions inflacionistes.
Als Estats Units el PMI de Chicago de desembre va repuntar per sobre de l’esperat. També es va conèixer a la Xina el PMI manufacturer i no manufacturer de desembre, que va caure més del que es preveia. El president Xi Jinping va reconèixer els reptes que genera la reobertura de l’economia i que es troben en una nova conjuntura enfront de la Covid-19.
Aquesta primera setmana coneixerem dimecres l’ISM als Estats Units, també dimecres tindrem la lectura de les actes de la Fed de la reunió de desembre. A més, aquesta setmana tindrem xifres preliminars de la inflació en diversos països europeus. Per acabar, divendres coneixerem de nou dades del mercat laboral amb la publicació de les estadístiques als Estats Units i la taxa d’atur.