Ahir amb l’obertura dels mercats europeus es coneixia la decisió del Banc del Japó de mantenir inalterat el seu ventall de mesures de política monetària i Kuroda advertia que no era necessari ampliar el rang de fluctuació del bo a 10 anys. Això va provocar fortes caigudes en el ien i els rendiments dels bons japonesos.
Va ser un dia intens de dades macroeconòmiques. Des d’Europa es va conèixer l’IPC definitiu del desembre d’eurozona, que es va situar en un 9,2%, inferior al 10,1% del novembre. Les pressions inflacionistes continuen moderant-se i el focus d’atenció ara se centra en la inflació subjacent (excloent l’alimentació i l’energia, que són les partides més volàtils).
Des dels Estats Units van destacar la publicació de les xifres d’inflació majorista, les vendes minoristes i dades sobre el mercat laboral. Les vendes minoristes van experimentar el major descens des del mateix mes del 2021, va baixar l’1,1% mensual, sent el segon mes de baixades consecutives. I la inflació majorista va caure a mínims d’abril del 2020 fins al 6,2% al desembre, caient per setè mes consecutiu, tot i que la inflació subjacent va repuntar el 0,1% des del novembre. També es van conèixer dades sobre el sector immobiliari. Es va publicar la confiança entre els constructors d’habitatges unifamiliars als Estats Units, que va millorar per primer cop en més d’un any i podria ser el punt d’inflexió. Cal tenir present que els tipus hipotecaris als Estats Units s’han relaxat i estan per sota dels màxims que van superar el 7%. Ara els tipus hipotecaris a 30 anys se situen en el 6,23%, lluny del 3% de principi del 2022, així que segueix a nivells elevats.
Durant la setmana es va publicar un informe de l’FMI que mostrava més optimisme sobre la situació de l’economia mundial després de les bones dades als Estats Units i a Europa de les últimes setmanes, per la qual cosa podrien revisar-se a l’alça les previsions del 2023-2024. En aquest sentit, la directora, G. Gopinath, espera que la millora es pugui notar en el segon semestre del 2023.