Comença a Wall Street la temporada de presentació de resultats empresarials del tercer trimestre de l’any, una prova molt important per al mercat, ja que els inversors estan previnguts per la que podria ser una de les pitjors temporades de presentació d’informes dels dos últims anys.
Es preveu que la taxa de creixement dels beneficis de l’S&P-500 sigui de tan sols un 2,9%, que, si es confirmés aquesta dada, seria el menor creixement interanual des del tercer trimestre del 2020, en plena pandèmia.
S’espera que el sector energètic sigui el que destaqui a la part positiva de la taula. S’espera que els ingressos del sector augmentin un 35,6% interanual, degut a la pujada de preus del petroli i del gas natural. Recordem que el preu mitjà del cru WTI en el tercer trimestre del 2022 ha sigut de 91,62 dòlars per barril, un 30% més que un any passat.
Pel contrari, s’espera que el sector de telecomunicacions en especial, dins del sector de les comunicacions, experimenti una caiguda del 13,2% en els ingressos interanuals.
En aquest context, ahir el mercat rebotava i revertia pèrdues, després de la publicació de la dada de la inflació del mes de setembre, per sobre de les expectatives i mantenint l’índex en màxims de quaranta anys. El sentiment apunta que la inflació ha superat les expectatives però s’interpreta com la possibilitat de tocar sostre.
Després de conèixer la dada de la inflació, les apostes estan inclinades que quasi un 100% esperen una quarta pujada de 75 punts bàsics en la pròxima reunió de novembre.

La jornada d’ahir començava amb tota l’atenció dels inversors posada en la dada de la inflació del mes de setembre que els Estats Units feien saber a les 14.30 hora andorrana. L’esperança se centrava que la dada oferís algun senyal de suavització del nivell de preus al consum i, d’aquesta manera, els bancs centrals suavitzin els seus missatges i la seva política monetària que tant estan llastant els mercats financers aquest any. També s’espera veure com els deures fets per la majoria de les màximes institucions monetàries del globus amb una pujada vertical dels tipus d’interès estiguin donant els seus fruits i guanyem la confiança que l’esforç realitzat per l’economia estigui valent la pena.
Recordem que el punt més alt tocat per la dada de la inflació nord-americana ha estat aquest estiu i que s’espera que el mes de setembre la inflació marqui la dada del 8,1%, dues dècimes per sota del mes d’agost.
Finalment, la dada de la inflació en termes interanuals ha pujat un 8,2%, per sota del 8,3% del mes d’agost, però una dècima més del 8,1% esperat.
A l’altra banda del planeta sorgia també incertesa als mercats: els casos de covid a la Xina. S’ha sabut que s’han duplicat el mes de setembre i els inversors ja esperen mesures de confinament per part de les autoritats xineses. Aquests possibles confinaments provocarien una parada de l’activitat econòmica en un dels principals enclavaments de la Xina, i aquest punt és el que aporta incertesa a l’economia global.

El Regne Unit no aixeca el cap. Sembla que la mort de la sobirana més longeva, la reina Elisabet II, el 8 de setembre passat, hagi sigut l’inici dels despropòsits que assolen el país britànic. I és que la recent estrenada primera ministra, Liz Truss, successora del controvertit anterior Premier, Boris Johnson, sembla que ha acabat fent uns passos que no han convençut gens el mercat i bona part els ha hagut de retrocedir. L’última notícia que teníem del Regne Unit era la dada del PIB del mes d’agost que es va publicar dimarts passat. La dada mostra com l’economia s’ha contret inesperadament un 0,3% durant el mes d’agost. Aquesta dada fa preveure que el país ha entrat en una recessió durant el tercer trimestre. Per salvar els mobles caldria que el PIB del mes de setembre realitzés un creixement de l’1,1%, quelcom que els analistes preveuen gairebé impossible.
La confusió continuava al país amb capital Londres, ja que els informes contradictoris sobre les intencions del Banc d’Anglaterra no eren clars. El banc havia dit que deixaria de comprar bons directament a l’Estat per tal de passar a un règim de recolzament a la liquiditat. Tot i això, després va comentar que havia estat disposat a estendre les seves compres més enllà de divendres.
En aquest context, l’FMI tampoc no era optimista i rebaixava les seves previsions de creixement mundials, els Estats Units inclosos, amb el president dels EUA, Joe Biden, reconeixent el risc real per primera vegada d’una recessió al país.

Durant la jornada d’ahir es van anar seguint les declaracions de diferents banquers centrals, tant del BCE com de la Fed. Després també era l’FMI qui realitzava una compareixença per analitzar com veia l’economia mundial. I és que tant l’FMI com el Banc Mundial coincideixen que el pròxim any hi ha un risc real que l’economia pugui entrar en recessió. L’enduriment en les condicions de finançament provocat per les diverses pujades de tipus per part de bancs centrals per tal de controlar l’elevada inflació és un punt de pressió tant per a les empreses com per als consumidors, i que aquesta es veurà traslladada a l’economia tard o d’hora. Aquest sentiment es trasllada als mercats, que per enèsim dia consecutiu marquen baixades i no donen senyals de voler capgirar la tendència que venen marcant tot aquest any. En especial, destaquem el comportament del Nasdaq, l’índex tecnològic dels Estats Units, que marca mínims de dos anys, concretament, des de setembre del 2020. Recordem que aquesta última data es fixa sis mesos després de l’esclat de la crisis de la pandèmia de la covid i que els mercats financers acumulaven fortes pèrdues pels seus efectes. En aquesta ocasió, l’índex tecnològic es veia llastat per les noves regulacions a les exportacions de semiconductors dels Estats Units a la Xina, la qual limitava aquestes i era un focus de tensió en el sector.
D’altra banda, l’S&P-500 vivia la prèvia als resultats del tercer trimestre amb neguit, on s’espera que es produeixi volatilitat degut a aquestes presentacions, les quals no són gaire optimistes.

Augmenta la tensió a Rússia: després de l’atac a l’únic pont que uneix Rússia amb la península de Crimea Putin no s’ha quedat quiet i ha començat la setmana bombardejant Kíev, la capital d’Ucraïna, i llançant míssils de creuer a altres ciutats ucraïneses a l’hora punta del matí del dilluns, i ha deixat clar que està disposat a donar respostes més dures en futurs atacs a Rússia. En aquest context, els mercats cotitzaven en vermell i aprofundien les pèrdues de divendres, deixant enrere l’esperança d’un rebot, que es va quedar en una pujada de dues jornades consecutives aïllada.
Les dades del mercat laboral dels Estats Units van donar el cop definitiu en ser més bones que les esperades, la qual cosa es va traduir en una mala notícia, ja que dona ales a la Reserva Federal a continuar amb l’actual política monetària agressiva, política molt temuda pels inversors i principal causant de l’estat actual dels mercats.
Per la part de la renda fixa, els rendiments dels bons globals van acabar la setmana a l’alça tot i que van viure una gran volatilitat. Unes dades manufactureres dels Estats Units més fluixes van renovar les preocupacions pel creixement, mentre que l’escassa liquiditat del mercat del Tresor dels Estats Units va mantenir les oscil·lacions diàries dels bons altes.
Pel que fa als preus del petroli, van pujar durant la setmana passada després de la reunió de l’OPEP+, en què es va retallar la producció en dos milions de barrils per dia, la major reducció des del 2020.

Els mercats van cotitzar mixtos en l’última sessió d’una setmana que va començar amb molta força pels actius de risc, però que a poc a poc es va anar estabilitzant a mesura que avançaven els dies. Tant l’Euro Stoxx-50 com l’S&P-500 lluitaven per assolir els 3.500 i els 3.800 punts, respectivament, en un entorn molt volàtil marcat per l’augment en la probabilitat de recessió, l’alta inflació i la incertesa geopolítica.
A Europa el més destacable va ser la cimera de líders de la Unió Europea, on es van tractar temes com les mesures d’estalvi energètic i les sancions a Rússia. També l’índex de producció industrial a Alemanya, que un cop més va presentar un resultat decebedor.
A l’altre costat de l’Atlàntic l’atenció la va acaparar l’informe laboral dels Estats Units, on mètriques com les nòmines no agrícoles, la taxa d’atur i l’evolució dels ingressos per hora són vitals per a les decisions en política fiscal i monetària.
Cal destacar que la Reserva Federal va continuar reforçant el to hawkish de la seva estratègia de control de la inflació, senyalitzant augments addicionals dels tipus d’interès en endavant i descartant-ne un gir per al 2023. Addicionalment, també és remarcable que, segons un índex desenvolupat per la institució, les pressions de les cadenes de subministrament globals continuen cedint de forma important, situant-se en mínims des del novembre del 2020 i acostant-se a nivells de normalització.

La sessió d’ahir va acabar en vermell a Europa, amb una variació del -0,41 per a l’índex de referència, Euro Stoxx-50. Les borses que més van patir van ser la italiana, l’espanyola i la francesa, ja que els retrocessos es van apropar a un punt percentual. De la mateixa manera, Wall Street presentava cotitzacions a la baixa a mitja sessió, concretament l’S&P-500 queia un 0,54%. Al calendari econòmic europeu van destacar el PMI del sector de la construcció del Regne Unit, que contra tot pronòstic es va situar per sobre de la barrera de 50, també les comandes de fàbrica d’Alemanya, que van retrocedir un 2,4% quan s’esperava una reducció de només el 0,7%, i les vendes minoristes de la zona euro, que van baixar un 0,3%. És especialment sensible la davallada en les comandes de fàbrica a Alemanya, ja que suposa la major correcció dels últims mesos i no augura bones perspectives per a l’economia europea més rellevant. En un context en què les probabilitats de recessió van augmentant, serà essencial veure com evoluciona l’indicador tant per la via de la demanda com per l’oferta, on s’han vist millores en els problemes en la cadena de subministrament que estem arrossegant des de fa diversos trimestres.
D’altra banda, cal remarcar que el Banc Central Europeu va publicar les actes de la darrera reunió de política monetària. I per últim, als Estats Units el més destacable van ser les noves peticions de subsidi d’atur, que van augmentar més de l’estimat pel consens del mercat.

Quan el mercat és volàtil ho és tant per a les alces com per a les baixades. Això vol dir que després de dos dies eufòrics, els inversors van decidir recollir beneficis en la sessió d’ahir. És així com l’Euro Stoxx-50 va tancar en 3.447 punts retrocedint un 1,05%, mentre l’S&P-500 cotitzava a mitja sessió en 3.757 punts, que suposava una caiguda del 0,87%.
Al calendari econòmic van destacar les publicacions del PMI de diversos països europeus, com Alemanya, França, Espanya o la mateixa zona euro. En general, els resultats van ser decebedors i compatibles amb nivells de contracció econòmica, és a dir, per sota de la barrera de 50.
Tot i l’efectiva desacceleració econòmica, el governador del Banc de França, Villeroy, va assegurar que el BCE hauria de fer pujades significatives de tipus a les reunions que queden fins a final d’any (ha insistit que el tipus de dipòsit s’hauria de situar prop del 2,00% per a aquesta data, al voltant del que ell estima on se situaria la neutralitat) i que el 2023 el banc central pugui augmentar tipus a un ritme més moderat.
D’altra banda, tal com s’esperava l’OPEP+ va acordar substancials retallades a la producció de petroli que podrien mantenir i pressionar a l’alça el preu de la matèria primera. El Brent reaccionava amb un increment de l’1,5%, situant el preu per barril a 93 dòlars.
Per últim, l’euro va canviar la dinàmica d’aquesta setmana presentant una pèrdua de l’1,23% respecte al dòlar, fet que situava el tipus de canvi a 0,9860.

Afortunadament l’optimisme es va apoderar dels mercats un dia més, veurem si és una alegria efímera o pel contrari apunta cap a un rebot més sostingut. Comencem repassant els índexs europeus, on el CAC-40 va ser el més beneficiat amb una pujada superior al 4%, mentre la resta d’índexs superaven àmpliament guanys del 3%. La referència Euro Stoxx-50 va assolir una alça del 3,68%, que deixava l’índex amb un tancament de 3.484 punts. A Wall Street mateixa tònica, l’S&P-500 cotitzava a mitja sessió un 2,80% amunt, mentre el Nasdaq i el Russell-2000, habitualment més volàtils, presentaven repunts superiors al 3%.
La positiva evolució de les borses va anar de la mà de baixades en els rendiments del deute i la depreciació de la divisa del dòlar, situant el tipus de canvi a 0,9975 contra l’euro i gairebé tocant la paritat.
Entre les notícies econòmiques del dia va destacar la publicació de l’enquesta JOLTs d’ofertes de feina, les quals van caure per sota de les previsions sent una d’aquelles vegades que les males notícies són bones notícies per als mercats. El motiu és que els senyals de feblesa en les dades laborals americanes podrien recolzar l’expectativa que la Reserva Federal no sigui tan agressiva en el futur en l’enduriment de la política monetària.
Tancant la crònica del dia amb l’Àsia, des d’aquest indret geogràfic remarquem la publicació de l’IPC de Tòquio, el qual va avançar a un 2,8%, molt per sota dels nivells als quals últimament ens hem acostumat a Occident.

Durant el mes de setembre gran part dels actius financers van tornar a registrar pèrdues destacades, en alguns casos les majors des de la crisi de la covid. Això es va explicar pel to tensionador que van continuar mostrant els bancs centrals i els creixents temors de recessió. Veurem com esdevé l’últim trimestre de l’any, que de moment comença en verd després que l’Euro Stoxx-50 tanqués el dia un 0,77% amunt, mentre Wall Street cotitzava amb alces de prop del 2%.
En l’esfera política va destacar la marxa enrere del Regne Unit a retallar el tipus màxim de l’impost del renda, fet que va calmar la lliura després d’una setmana de gran volatilitat en els mercats financers del país. En concret, retira la mesura que eliminava la franja més elevada de l’impost del 45% per a les persones de rendes superiors a les 150.000 lliures. La convulsa situació de la política fiscal al país està generant molta incertesa entre els inversors, ja que el govern s’està replantejant la mesura pocs dies després de publicar-la. En aquest sentit, doncs, es rebaixa la pressió sobre el Banc d’Anglaterra com a ens responsable de contrarestar les mesures pro inflacionàries del govern.
D’altra banda, el Consell Europeu va aconseguir un acord sobre les mesures proposades per la Comissió Europea per intervenir en els mercats energètics, mentre el petroli experimentava una escalada del 4% perquè s’espera que l’OPEP+ retalli la producció de cru en un milió de barrils al dia per preservar les reserves i mantenir el preu elevat en la reunió de demà.