Tal com esperava el consens, en la reunió d’ahir el Banc Central Europeu va augmentar els tipus d’interès en 75 punts bàsics, situant els tipus de facilitat de dipòsit en 1,50% i els tipus de facilitat marginal de crèdit en el 2,25%. D’aquesta manera, la institució intentarà que el sistema financer dreni el diner circulant a l’economia per combatre la inflació, situació que es preveu que no se solucioni ràpidament, ja que en els seu discurs Lagarde va fer èmfasi que els preus es mantindran alts durant un període llarg. Les decisions es continuaran prenent en un enfocament de reunió a reunió a mesura que es vagi coneixent l’evolució de les dades macroeconòmiques. Les borses europees van reaccionar en to mixt i l’Euro Stoxx-50 va tancar pràcticament pla.
Als Estats Units va destacar la publicació del PIB del tercer trimestre, el qual va sorprendre amb una alça del 2,6%, dues dècimes per sobre de les previsions. El creixement va estar impulsat per efectes com la reducció del dèficit comercial, l’augment de la despesa del consumidor, la inversió fixa i la despesa pública. Aquesta dada, unida a la positiva evolució en les noves peticions de subsidi d’atur, va ajudar a impulsar Wall Street. L’excepció era el Nasdaq, que retrocedia gairebé un 1% a mitja sessió en una davallada parcialment explicada pel fort cop rebut a l’acció de Meta (antiga Facebook), que queia més d’un 20% després de publicar uns resultats trimestrals decebedors.