L’eurodòlar va presentar un altre cop una gran volatilitat, perdent l’euro un 0,94% del seu valor versus el dòlar en un dia. El tipus de canvi es va apropar molt a la paritat, a 1,0170, mínims de 20 anys.
El preu del coure, que és àmpliament seguit com a indicador del cicle econòmic, va caure a nivells mínims de gairebé dos anys, ja que els inversors posaven en preu una major probabilitat de recessió per sobre de l’alternativa coneguda com a aterratge suau. Aquest terme és el que s’està utilitzant per definir l’escenari on els bancs centrals i governs volen conduir l’economia, que és aquell on es rebaixa gradualment la inflació via augment de tipus d’interès, però sense que aquests siguin suficientment alts per generar una recessió econòmica. Una altra matèria primera que continuava posant en preu una menor demanda global era el petroli, que cotitzava prop dels 100 dòlars per barril de Brent.
En matèria energètica va destacar l’aprovació del Parlament Europeu de classificar com a energies verdes la nuclear i el gas. Aquestes energies es consideren de transició, ja que poden contribuir a la lluita contra el canvi climàtic mentre que altres, més sostenibles, encara no tenen el desenvolupament tecnològic necessari per cobrir la demanda energètica del continent. D’altra banda, França va anunciar la nacionalització total de l’empresa elèctrica EDF, de la qual ja ostenta la propietat de la major part del capital. En aquest sentit, l’estat francès persegueix garantir la seva sobirania energètica en un context on aquesta ha guanyat rellevància fruit del conflicte amb Rússia, com també remarca la clara aposta del país per la nuclear.