Les borses es van recuperar de forma contundent en la sessió d’ahir, amb l’Euro Stoxx-50 tancant amb una alça del 4,05%. El principal catalitzador del l’optimisme eren les esperances envers les negociacions entre Rússia i Ucraïna, en què un dels compromisos preliminars seria la renúncia d’aquesta última a la intenció de pertànyer a l’OTAN.
Els mercats asiàtics també van obtenir guanys després d’un inici de setmana complicat, sent el Hang Seng l’índex més beneficiat amb una espectacular pujada del 9,08% en un dia. L’apetit pel risc va ser de tal magnitud que el mercat xinès va registrar el seu millor comportament en un dia dels últims anys, després que el govern fes un comunicat comprometent-se a donar suport a l’economia i els mercats financers. Wall Street cotitzava en verd en horari de tancament de borses europees, però les alces eren més moderades ja que els inversors romanien expectants a la decisió de tipus d’interès de la Reserva Federal i la posterior roda de premsa del president J. Powell. De l’agenda econòmica destaquem l’evolució de les vendes minoristes als Estats Units, que es van situar en el 0,3% mensual, una dècima per sota de les expectatives, i els inventaris de petroli de l’AIE, que van augmentar dràsticament. El preu del cru va reaccionar seguint la tònica correctiva de la setmana amb un decrement de gairebé un punt percentual, fet que suposava situar-se còmodament per sota dels 100 dòlars per barril.

Ahir va continuar la tensió militar a Ucraïna i el suport europeu se simbolitzava amb la visita a Kíev dels primers ministres de la República Txeca, Polònia i Eslovènia. D’altra banda, en la compareixença de Lagarde del BCE la presidenta va fer èmfasi que encara s’espera un creixement robust aquest any, tot i el llast que comportarà la guerra i l’alta inflació.
A l’Àsia destaquem que l’índex de producció industrial xinès va augmentar més del previst, mentre que la taxa d’atur va augmentar quatre dècimes, situant-se en el 5,5%. Tanmateix, les borses van patir pèrdues rellevants a causa en gran manera del confinament de la ciutat de Shenzhen, que també va obligar a suspendre l’activitat de la fàbrica proveïdora d’Apple. A Europa l’índex ZEW alemany de confiança inversora va decebre respecte de les expectatives del mercat, i la producció industrial de la zona euro es va mantenir invariable el mes de gener. Les borses europees no van presentar moviments gaire rellevants durant el dia, tancant l’Euro Stoxx-50 a 3.738 punts.
Wall Street, en canvi, cotitzava amb avenços de més d’un punt percentual, destacant sobretot el Nasdaq amb un augment que s’apropava al 2%. L’eurodòlar es mantenia estable en 1,0941, a l’expectativa de la decisió de tipus d’interès i la reunió de dos dies de la Fed.
En l’àmbit sectorial destacava el bon comportament de les aerolínies americanes amb increments de les accions de prop del 7% impulsades per la forta demanda de viatges. Per exemple, Delta Air Lines ha registrat el major nivell de vendes de la història.

Continua l’ofensiva de Rússia sobre Ucraïna. Després de les negociacions dijous passat entre els ministres d’Exteriors d’ambdós països, els atacs no han cessat i les declaracions per part de Vladímir Putin només han refredat les relacions amb Occident. Les últimes declaracions del líder del Kremlin anaven dirigides a donar una resposta contundent sobre les sancions que li venien imposades des d’Occident. Així doncs, Rússia decideix prohibir l’exportació d’una llista de 200 productes almenys fins a final d’any. D’entre aquesta llista podem destacar equips de telecomunicacions, equips mèdics, vehicles, productes elèctrics, altres de forestals com ara la fusta i productes agrícoles com la civada, el blat, el sègol i el blat de moro. D’altra banda, durant el dia d’ahir es tornava a celebrar la cimera de líders de la Unió Europea. De moment, els 27 estats membres han acordat augmentar les inversions en defensa i reduir la dependència del petroli i del gas russos, sense perdre de vista el subministrament d’aliments. Pel seu costat, dues grans entitats bancàries americanes feien el pas de ser les primeres dins del sector a abandonar Rússia. En aquest sentit, s’afegien a la llarga llista de grans empreses i multinacionals occidentals, com McDonald’s, Nike o Inditex, deixant el país soviètic i augmentant els nivells d’atur laboral al país.

Les borses mundials van destacar majoritàriament a la baixa durant la sessió d’ahir. En primer lloc, els selectius asiàtics van tancar la sessió amb pujades moderades de prop d’un punt percentual, principalment ajudats per la positivitat dels mercats de dimecres, ja que a Europa es van veure pujades de més d’un 7% i als Estats Units el Nasdaq pujant més d’un 3%. A diferència de la majoria d’índexs xinesos, el Nikkei-225 del Japó sí que va avançar en major mesura, per concloure a +3,94%. Per altra part, Europa va obrir en ter­reny negatiu, en una sessió força volàtil en la qual els inversors van seguir la reunió del Banc Central Europeu, en què no es van fer canvis sobre els tipus d’interès. Però sí que es van actualitzar les compres netes mensuals per part de l’organisme, i així ho va confirmar la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ja que essencialment augmentaven el ritme de compres durant els mesos següents ateses les perspectives d’una estabilitat a mitjà termini de la inflació. Tot i que també comunicaven que estaven flexibles en cas d’un canvi de la perspectiva d’inflació per adaptar el cronograma de compra d’actius en termes de mida i durada. Amb relació al conflicte provocat per Rússia, les negociacions entre els dos països en conflicte van fracassar. No hi ha hagut un alto el foc o un pas segur per als civils que intenten marxar de la ciutat del sud d’Ucraïna Mariúpol. Per la seva banda, Putin declarava que Rússia sortiria enfortida i amenaçava Occident que en patiria les conseqüències, amb el preu de l’energia a l’alça i, per tant, els preus dels aliments.

Els mercats mundials van estar impulsats notablement ahir, però els selectius asiàtics van tancar la sessió en tonalitat mixta. Entre els principals índexs, el Hang Seng de Hong Kong, el Nikkei-225 del Japó i la majoria de borses xineses van acabar en vermell. Però Taiwan i l’Índia van destacar en positiu. De manera diferent va començar la sessió europea, en què l’aversió al risc es confirmava amb una obertura alcista dels mercats de més de dos punts percentuals durant les primeres hores de negociació. Mentre que a mesura que avançava el dia s’anaven refredant gran part dels commodities, els quals havien protagonitzat pujades rècord durant les darreres setmanes. L’or queia prop d’un 2% i cotitzava lleugerament per sota dels 2.000 dòlars per unça. I d’altra banda destacava el petroli cru, que presentava una pèrdua de més del 5%. Els barrils de cru Brent i WTI queien dels 131 als 121 dòlars i dels 126 als 117, respectivament. Aquesta baixada de preus principalment es devia a un possible atur del conflicte bèl·lic i per tant una negociació entre els mandataris russos i ucraïnesos amb l’objectiu d’arribar a una posició neutral. Aquesta positivitat es va veure reflectida durant el transcurs del dia, amb l’Euro Stoxx-50 pujant més d’un 6,5% i el DAX alemany més d’un 7% gairebé al tancament de la sessió. I per últim, Wall Street també cotitzava a l’alça, en què liderava el Nasdaq amb un 3%.

Les borses mundials van cotitzar ahir en tonalitat mixta. Els índexs asiàtics van tancar majoritàriament en vermell, el Hang Seng de Hong Kong va acabar amb un -1,39%, al Japó el Nikkei-225 va caure un 1,71% i el CSI-300 xinès va perdre un 2,01%. I com a excepció van destacar els selectius de l’Índia, els quals van pujar prop d’un punt percentual. La sessió europea va començar amb davallades de prop de l’1%, però durant el matí la positivitat es va estendre al mercat, fet que va portar les principals borses a mostrar-se amb una alça d’uns dos punt percentuals, però van tancar lleugerament en verd, tot i que l’IBEX-35 va ressaltar amb un +2%. A Wall Street els índexs cotitzaven mínimament en negatiu, en una sessió que es va caracteritzar per no comptar amb multiplicitat de dades econòmiques. Tot i això, als Estats Units es van publicar les previsions energètiques a curt termini de l’Agencia Internacional d’Energia. D’altra banda, Biden, president dels EUA, realitzava unes declaracions durant la tarda d’ahir en què anunciava la prohibició del petroli i del gas rus. El mateix dia que els preus de la llum a Espanya superaven els màxims històrics, situant-se a 544,98 euros / MWh. I amb força també continuaven els preus del petroli, els quals pujaven més d’un 6% mentre Occident debatia la possibilitat de restriccions sobre el petroli i el gas rus, que deixava els barrils Brent i WTI a 131,20 i 127,20 dòlars, respectivament. I per últim els preus de l’or avançaven, i amb uns guanys de tres punts percentuals es negociava a 2.055 dòlars l’unça.

Els mercats de renda variable van començar la setmana amb pèrdues rellevants. En primer lloc, els índexs asiàtics van finalitzar amb caigudes importants. Entre els principals selectius, al Japó el Nikkei-225 va perdre un 2,94%, i també destacaven la majoria dels mercats xinesos amb davallades de prop del 3%. Però el Hang Seng, l’índex referent de Hong Kong, va tancar a -3,87%. Seguidament van obrir els mercats europeus i durant les primeres hores de negociació, l’Euro Stoxx-50 va arribar a perdre més de 4,5 punts percentuals des del tancament de divendres. A Espanya, l’IBEX-35 al seu punt més baix de la sessió perdia prop d’un 5,60%, però sorprenentment els mercats van rebotar per inclús cotitzar plans després del migdia, però tot i aquest canvi brusc de la tendència interdiària, l’Euro Stoxx-50 va tancar per sota del punt percentual negatiu, igual que el CAC-40 francès i el DAX alemany. Cal tenir el compte que aquest últim és l’índex que més exposició té a Rússia. La sessió va comptar amb poques dades econòmiques, entre les quals van destacar les vendes minoristes d’Alemanya durant el mes de gener, que van augmentar un 2%, per sobre de les estimacions de l’1,8% del consens d’analistes. Als Estats Units, Wall Street disminuïa prop d’un punt i mig percentual a horari de tancament europeu. I per últim, les matèries primeres continuaven destacant com les principals guanyadores arran d’aquest conflicte bèl·lic. L’or cotitzava per sobre dels 1.980 dòlars per unça i el barril de petroli cru Brent cotitzava prop dels 122 dòlars, però a primeres hores de la matinada d’ahir va superar els 130 dòlars.

L’atac a la central nuclear ucraïnesa de Zaporíjia durant la matinada d’ahir va provocar una nova onada de pànic a les borses europees, reaccionant amb baixades d’entre el 3% i el 4%. L’euro també va recollir el temor a la intensificació del conflicte militar depreciant-se fortament respecte al dòlar, i situant el tipus de canvi prop d’1,0950. D’altra banda, el potencial desequilibri en l’oferta i demanda de matèries primeres les feia repuntar un dia més, obtenint el petroli una alça de més del 3%. En aquest tipus de producte no es veu una setmana amb un augment d’aquest calibre des de la dècada dels seixanta.
L’acció coordinada dels països d’Occident per ofegar econòmicament Rússia va escalar un punt més, que ja s’estan plantejant la total congelació de les importacions d’energia russa. Això suposaria encara més pressió per al Kremlin, ja que els oligarques russos que han propiciat la permanència de Putin en el poder durant dècades estan veient minvar les seves fortunes a passos de gegant. Quant a les negociacions entre Rússia i Ucraïna, s’ha arribat a un acord per obrir una via segura de sortida del país a dones i nens.
Respecte al calendari econòmic, el PMI del sector de la construcció al Regne Unit presentava una millora de més de tres punts, fins a 59,1, substancialment superior a les expectatives dels analistes. A l’altre costat de l’Atlàntic, els EUA publicaven diversos indicadors laborals com l’evolució dels ingressos mitjans per hora, les nòmines no agrícoles, la taxa de participació laboral i la taxa d’atur.

El dia va estar carregat de publicacions macroeconòmiques, amb una bateria de PMI de diferents regions que en termes generals van ser decebedores respecte al que havien pronosticat els analistes. Països com la Xina, França, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units són exemples d’aquesta dinàmica, i en el cas contrari trobem Espanya, que va mostrar un repunt de l’indicador força pronunciat.
D’altra banda, es van donar a conèixer les actes de la reunió de política monetària del BCE, en un dia també destacat per la política monetària estatunidenca degut a la compareixença del president de la FED, J. Powell.
Addicionalment, també cal remarcar que la taxa d’atur de la zona euro se situés en el 6,8%, millorant en dues dècimes l’anterior lectura i sorprenent positivament els mercats financers. De la mateixa manera, les noves peticions de subsidi d’atur als Estats Units van mostrar resultats força positius amb una disminució a 215K des de les 233K anteriors.
Al matí, les borses europees van cotitzar en positiu, però més tard es van girar i l’Euro Stoxx-50 va tancar un 2% en negatiu, ressaltant sobretot l’IBEX-35 amb una davallada de gairebé un 3,72% arrossegat per la notícia que la companyia Inditex comuniqués el tancament massiu de botigues a Rússia.
A Wall Street els índexs cotitzaven amb més tranquil·litat, presentant lleugeres variacions i moviments mixtos. La referència S&P-500 se situava prop dels 4.380 punts, cotitzant pràcticament pla.

La sessió d’ahir va estar marcada per la compareixença de Jerome Powell de la Reserva Federal, on es van dissipar els dubtes sobre les pujades de tipus d’interès als Estats Units. Powell va remarcar l’assoliment de nivells d’ocupació en un entorn de clara recuperació econòmica de la pandèmia, i va posar el focus de la preocupació en els nivells actuals d’inflació. En aquest sentit, s’espera que la pujada de tipus d’interès es produeixi en el proper mes de març però no es va posar data a la reducció del balanç de la institució. El dòlar va reaccionar apreciant-se contra el euro, cosa que va fer baixar el tipus de canvi a 1,1084.
En l’agenda macro la principal dada va ser la de l’IPC de la zona euro, que es va situar en el 5,8% interanual superant en 5 dècimes les previsions dels analistes i posa cada cop més contra les cordes el Banc Central Europeu, ja que veu com els preus es disparen en un període on el creixement es veurà alentit pel conflicte a Ucraïna.
A Alemanya es va compartir l’evolució en el nombre d’aturats, que va sorprendre els analistes amb -33 K respecte les -23 K esperades. Això es traduïa a una taxa d’atur del 5%, una millora d’una dècima respecte a l’anterior lectura.
Els mercats de renda variable cotitzaven en verd en un dia força optimista tant per la borsa europea com l’estatunidenca. L’EuroStoxx 50 va avançar un 1,50% tancant en 3.822 punts i l’S&P 500 guanyava un 1,60% en horari de tancament europeu.