Les reserves de petroli dels Estats Units van caure més del que s’esperava l’última setmana, va dir ahir l’Administració d’Informació d’Energia.
En la sessió d’ahir els grans bancs americans van donar el tret de sortida a la temporada de resultats del primer trimestre del 2021. Destaquen els resultats del colós JPMorgan Chase, que superava les estimacions dels analistes en disparar-se el seu benefici un 400% per l’alliberament de provisions per la crisi del coronavirus. Els seus  ingressos es van situar en 33.000 milions de dòlars, una xifra 2.600 milions de dòlars superior a les estimacions dels analistes. D’altra banda, es va produir la sortida a la borsa americana de Coinbase, la principal plataforma d’intercanvi de criptodivises. Als índexs del vell continent les cotitzacions van ser moderadament alcistes, l’Eurostoxx tancava un 0,23% amunt a 3.976 punts. Mentrestant, Wall Street també cotitzava en verd, a excepció del Nasdaq, que queia lleugerament.
En el mercat de matèries primeres el petroli presentava un augment destacable de prop del 5%, situant el preu del Brent en 66,72 dòlars per barril i el del WTI en 63,23 dòlars per barril. Aquest increment va ser degut al fet que les reserves de petroli dels Estats Units van caure més del que s’esperava en l’última setmana segons l’Administració d’Informació d’Energia. En canvi, l’or es deixava un 0,59%, cotitzant a nivells de 1.737 dòlars/ozt.
Per acabar, cal destacar que el dòlar va tocar mínims de quatre setmanes en el tipus de canvi respecte de l’euro, suposant un enfortiment de la moneda única del 0,30%.

Els responsables sanitaris dels Estats Units van pausar de forma immediata l’ús de la vacuna de dosi única contra la Covid-19 de Johnson & Johnson després que alguns pacients desenvolupessin símptomes adversos que podrien estar relacionats amb l’aplicació del vaccí.
La decisió arribava en un moment crucial en l’esforç de vacunació dels Estats Units, que ha anat guanyant velocitat en les darreres setmanes, alhora que un brot provocat per les variants de coronavirus s’estava apoderant de l’altra meitat de l’oest americà.
Els futurs borsaris nord-americans es van mantenir al costat dels bons, ja que els inversors avaluaren positivament la lectura més recent de la inflació de la major economia del món, que se situava en un 2,6%, deixant enrere les preocupacions d’una inflació disparada. El Nasdaq liderava els avenços i l’S&P-500 cotitzava pla.
Mentrestant, els inversors seguien de ben a prop el tret de sortida de les presentacions de resultats empresarials als Estats Units corresponents al primer trimestre de l’any. Pel que fa al vell continent, els selectius europeus aconse­guien capgirar-se a l’alça després d’un inici de sessió en terreny negatiu.
Pel que fa a l’evolució de les matèries primeres, l’or cotitzava amb avenços de mig punt percentual tot situant-se a nivells de 1.740. El barril de Brent guanyava terreny i se situava per sobre dels 63 dòlars, mentre que el seu homòleg americà, el WTI, augmentava tot superant els 60 dòlars.

A les borses europees el sector del comerç minorista i el de les empreses relacionades amb el turisme van liderar les caigudes de l’índex Stoxx Europe 600, que tancava un 0,46% avall, amb 435 punts. El to pessimista al vell continent va ser generalitzat i només les borses de Milà i Viena van obtenir lleugers guanys. A les borses americanes l’S&P-500 cotitzava pla, després de tres setmanes consecutives de guanys, mentre que el Nasdaq i el Russell 2000 presentaven caigudes moderades de prop del 0,40%. El parell eurodòlar se situava en 1,1914 i suposava una apreciació de l’euro del 0,15%. Com a notícia empresarial del dia destaquem l’escalada de les accions del gegant del comerç electrònic Alibaba, que van incrementar més del 8%. Aquest repunt va ser degut a la publicació el cap de setmana de la decisió del regulador xinès (SAMR) amb relació a la investigació que tenia oberta per presumptament haver infringit les lleis antimonopoli. El SAMR va tancar el procés amb una multa a l’empresa per un import de 2,8 bilions de dòlars, una resolució menys perjudicial per a l’empresa del que el mercat esperava, ja que la quantitat no afectaria significativament la seva salut financera. Pel que fa a l’evolució de la vacunació contra la Covid-19, la problemàtica amb AstraZeneca es va intensificar un dia més, després que la Comissió Europea hagués de demanar aclariments sobre els dèficits en els subministraments de la vacuna acordats.

Les minutes de la Reserva Federal van apuntar que els tipus d’interès es mantindrien baixos durant un temps tot i la millora en les expectatives de creixement. D’aquesta manera el dòlar es va continuar afeblint respecte a l’euro una jornada més, intercanviant-se a un preu de 1,1905. El discurs acomodatici també va empènyer el preu de l’or un 0,85% a 1.755 dòlars/ozt, mentre que el rendiment dels treasuries a 10 anys queia fins al 1,64%. Als Estats Units es van publicar les noves peticions de subsidi d’atur i contra tot pronòstic es va produir un increment respecte a l’anterior lectura, des de 728K fins a 744K, mentre que la previsió era de 680K. Aquesta és una dada pitjor que l’esperada que posa de manifest que el mercat laboral americà, tot i haver presentat una ràpida recuperació, encara té camí per recórrer fins a tornar a l’escenari d’abans de la pandèmia, i és el principal motiu pel qual no posar fi als estímuls monetaris segons les minutes de la Fed. El compromís de suport econòmic va animar la renda variable, marcant l’S&P 500 un nou màxim històric. En horari de tancament europeu els índexs americans amb millor comportament eren el Nasdaq i l’S&P 500, que incrementaven un 0,83% i un 0,30% respectivament. El Dow Jones Industrials pràcticament cotitzava pla amb una variació del 0,02%. A Europa l’Eurostoxx 50 tancava en 3.979 punts, la qual cosa suposava un augment del 0,56%.

Ahir vam iniciar el dia amb diverses publicacions de PMI, indicador de la tendència de l’activitat econòmica que té una escala de 0 a 100, i va ser 50 el valor neutral a partir del qual es considera que hi ha expansió econòmica. El PMI del sector serveis va incrementar respecte a l’anterior lectura a gairebé tots els països que van publicar l’indicador i a més, va sorprendre positivament als inversors per un resultat millor al que esperaven els analistes. A Espanya, França i la Zona Euro la dada encara se situa per sota de la barrera de 50, en 48,1, 48,2 i 49,6 respectivament. En el cas d’Alemanya se situa en 51,5. Regne Unit va ser el país que va decebre ja que, tot i millorar, el PMI es va situar per sota de les estimacions en 56,3.
La IATA, l’associació mundial d’aerolínies, va apuntar que el trànsit de passatgers es va desplomar un 89% el febrer passat respecte a l’any anterior i de moment, no veuen senyals de recuperació.
Les borses europees van tancar en negatiu i van deixar la referència Eurostoxx 50 un 0,34%, a l’expectativa de la publicació de les actes de la reunió del FOMC, mentre les borses americanes també cotitzaven amb to pessimista, destaca la caiguda del Russell 2000 del 1,44%. L’euro es canviava per 1,1882 dòlars, cosa que suposava una variació del 0,07% en el tipus de canvi.

El banc central de Xina va anunciar que limitarà l’endeutament imposant restriccions en les concessions de crèdits. Remarquem que el crèdit porta una clara tendència a l’alça al país. Al vell continent la taxa d’atur es va situar en 8,3%, dos dècimes per sobre de l’esperat. Pel que fa a la vacuna d’AstraZeneca, el president de l’equip d’avaluació de l’Agència Europea del Medicament va afirmar que veu relació entre el medicament i la formació de trombosi que alguns pacients han experimentat. D’altra banda, el Fons Monetari Internacional va millorar la projecció del creixement mundial al 6%, si aquest pronòstic acaba cristal·litzant hauríem de tornar a la dècada dels 70 per trobar un creixement global tan accelerat. També destaquem que Estats Units i Europa estan conversant per estudiar la possibilitat d’implantar una taxa impositiva mínima global a empreses. L’Eurostoxx 50 va tancar la sessió en 3.970 punts i va augmentar un 0,61%. La resta de selectius europeus també van presentar un comportament positiu. A Estats Units les alces van ser més moderades després de l’eufòria del passat dilluns, el S&P va pujar un 0,20% i es va situar en 4.086 punts. En el mercat de matèries primeres tant el petroli Brent com el WTI s’apuntaven un alça al voltant del 2%, situant el preu del barril en 63,2 dòlars i 59,8 dòlars respectivament. El preu de l’or se situava en 1.745 dòlars/ozt. El dòlar cotitzava en 1,1850, deixant-se un 0,33% respecte a l’euro.

La jornada d’ahir va estar carregada de dades macroeconòmiques. Ens vam aixecar amb la publicació del PIB de la Gran Bretanya, el qual va augmentar un 1,3% en el quart trimestre del 2020, mentre que en termes interanuals va caure un 7,3%. La taxa d’atur d’Alemanya es va situar en el 6%, tal com s’esperava, mentre el canvi en el nombre d’aturats va ser de      -8K. A la zona euro es va publicar l’IPC, que a nivell interanual va ser de l’1,3%.
Més tard, als Estats Units vam conèixer la dada mensual de nòmines no agrícoles, les qual es van situar en 517K, per sota de l’estimat de 550K. El PMI de Chicago va sorprendre positivament en 66,3 respecte a la previsió de 60,7. D’altra banda, l’índex de venda d’immobles pendents va decebre el mercat en caure un 10,6%, quan el pronòstic era del -2,6%. Per acabar amb l’apartat macro, l’AIE va anunciar que el canvi en els inventaris de petroli va ser de 876K, millor del que s’esperava.
A les borses els mercats europeus presentaven caigudes moderades mentre que als Estats Units cotitzaven en verd a l’expectativa de rebre més detalls sobre el pla d’infraestructures que Joe Biden intentarà implementar per millorar carreteres, ponts, transport públic i escoles, entre d’altres. S’espera que aquest pla impulsi el mercat laboral, especialment per a les classes més humils.