Les minutes de la Reserva Federal van apuntar que els tipus d’interès es mantindrien baixos durant un temps tot i la millora en les expectatives de creixement. D’aquesta manera el dòlar es va continuar afeblint respecte a l’euro una jornada més, intercanviant-se a un preu de 1,1905. El discurs acomodatici també va empènyer el preu de l’or un 0,85% a 1.755 dòlars/ozt, mentre que el rendiment dels treasuries a 10 anys queia fins al 1,64%. Als Estats Units es van publicar les noves peticions de subsidi d’atur i contra tot pronòstic es va produir un increment respecte a l’anterior lectura, des de 728K fins a 744K, mentre que la previsió era de 680K. Aquesta és una dada pitjor que l’esperada que posa de manifest que el mercat laboral americà, tot i haver presentat una ràpida recuperació, encara té camí per recórrer fins a tornar a l’escenari d’abans de la pandèmia, i és el principal motiu pel qual no posar fi als estímuls monetaris segons les minutes de la Fed. El compromís de suport econòmic va animar la renda variable, marcant l’S&P 500 un nou màxim històric. En horari de tancament europeu els índexs americans amb millor comportament eren el Nasdaq i l’S&P 500, que incrementaven un 0,83% i un 0,30% respectivament. El Dow Jones Industrials pràcticament cotitzava pla amb una variació del 0,02%. A Europa l’Eurostoxx 50 tancava en 3.979 punts, la qual cosa suposava un augment del 0,56%.