Borses tenyides de vermell als dos costats de l’Atlàntic en una sessió centrada en les declaracions que van realitzar els bancs centrals dels Estats Units, Europa i el Regne Unit amb relació a l’evolució de la recuperació de les seves economies. Ursula von der Leyen també va comparèixer. La presidenta de la Comissió Europea va reconèixer que les previsions quant a la producció i distribució de les vacunes havien estat massa optimistes i que no havien tingut en compte l’escenari dels retards en el lliurament de les dosis encarregades i pagades. Entrant en xifres concretes dels mercats financers, l’Eurostoxx-50 va perdre un 0,35% mentre el DAX i l’IBEX-35 destacaven negativament amb caigudes del 0,56% i el 0,49%, respectivament. Als Estats Units, el Dow Jones es mantenia pràcticament pla i l’S&P queia un 0,20%. D’altra banda, el Nasdaq i el Russell-2.000 presentaven variacions a la baixa moderades, d’un 0,42% i un 0,20%, respectivament. Amb relació a dades macroeconòmiques, es van publicar els IPC de diverses economies. La taxa d’inflació corresponent al mes gener de la Xina es va situar en l’1%, a Alemanya en el 0,8% i als Estats Units en el 0,3%. El inventaris de petroli de l’Institut Americà del Petroli van disminuir més de l’esperat en la lectura publicada ahir, fet que va impulsar una jornada més els preus de l’or negre. El parell eurodòlar es canviava a 1,2133, amb una apreciació del 0,13% de l’euro.

Ahir els mercats financers van cotitzar mixtos i amb poca volatilitat, fent un descans de l’eufòria viscuda en anteriors sessions alimentada pels plans d’ajuda econòmica i els programes de vacunació. L’Eurostoxx-50, índex representatiu de la borsa europea, tancava un 0,12% avall, mentre que els selectius del Regne Unit, França i Holanda mostraven un increment del 0,10%. El DAX alemany es va deixar un 0,34%, el FTSE MIB italià un 0,52% i l’IBEX-35, liderant les pèrdues, un 1,42%. El principal índex americà S&P-500 cotitzava pràcticament pla, com també el Dow Jones. D’altra banda, el Nasdaq i el Russell 2.000 de petites i mitjanes empreses pujaven un 0,11% i un 0,32%, respectivament. En el mercat de matèries primeres l’or negre continuava la seva l’espectacular recuperació iniciada a final de l’any passat, cotitzant a nivells màxims de 13 mesos i assolint la setena sessió en verd consecutiva. L’or es canviava per 1.837 dòlars l’unça. La divisa euro recuperava terreny respecte al dòlar, apreciant-se un 0,46% en un contundent moviment que portava el tipus de canvi a 1,2103. En el mercat de criptodivises l’efecte Elon Musk continuava latent, ja que el bitcoin en determinats moments superava nivells de 47.000 dòlars. Amb relació a publicacions macroeconòmiques, destaquem una xifra millor de l’esperada en l’enquesta JOLTs d’ofertes de feina als Estats Units. La publicació, referida al mes de desembre, indicava que les ofertes van augmentar a 6,6 milions, superior a la previsió dels analistes de 6,5 milions. La taxa d’acomiadaments es va reduir a l’1,3% des de l’1,4% de l’anterior lectura.

Els mercats financers americans tocaven nous màxims històrics en la sessió d’ahir animats pel progrés en l’esperada injecció de capital a l’economia proposada pel Partit Demòcrata, la millora en les dades de l’evolució del virus Covid-19 i uns resultats empresarials que, tot i no haver acabat la temporada, apunten millors xifres que les esperades pel consens de mercat. A Europa es continuava premiant l’entrada de Mario Draghi a la política italiana com a peça clau en l’estabilització del país, fent augmentar el selectiu un 1,53%. La resta d’índexs europeus tancaven amb lleugeres alces. El president Biden confirmava el que molts analistes esperaven de la seva legislatura, ja que, tot i que utilitzant vies més diplomàtiques que el predecessor, negociarà amb mà dura amb la Xina, que cada vegada té un pes més rellevant en l’economia mundial. El petroli Brent superava el valor psicològic dels 60 dòlars per barril, fent un nou màxim des de l’inici de la pandèmia. El WTI també s’apuntava un increment important, situant el barril en 57,88 dòlars. En el mercat de divises el parell eurodòlar cotitzava pràcticament pla. Per últim, cal esmentar la consecució d’un nou màxim històric per part del bitcoin, que va augmentar més d’un 13% després que Elon Musk afirmés que Tesla havia invertit 1.500 milions de dòlars i que es plantejava, en un futur, la possibilitat d’acceptar la criptomoneda com a mitjà de pagament dels seus productes.

La setmana borsària es va tancar amb increments generalitzats a les borses mundials. Als mercats europeus destacaven els selectius italià i espanyol, amb pujades al voltant del punt percentual. D’altra banda, el DAX, tot i cotitzar en verd, es mantenia pràcticament pla. Als Estats Units el Russell-2.000 de petites i mitjanes empreses despuntava sobre la resta d’índexs, mentre l’S&P-500 i el Dow Jones giraven entorn del mig punt percentual amunt. Un dels motius que van impulsar els mercats financers va ser la publicació de l’informe laboral dels EUA, del qual es va desprendre que es van crear 49.000 nòmines no agrícoles, lleugerament per sota de les 50.000 esperades, però suposant un increment important respecte a la destrucció de llocs de treball de l’anterior lectura. La taxa d’atur s’esperava que es mantingués invariable, tanmateix, va sorprendre positivament amb una baixada de fins al 6,3%. Els ingressos per hora van créixer un 5,4% interanual. El Senat dels Estats Units va aprovar un projecte de llei que permet accelerar la implementació efectiva de l’estímul d’1,9 bilions de dòlars fixat per l’administració Biden sense necessitar l’aprovació republicana. L’escalada del petroli el va catapultar a màxims d’un any degut a l’expectativa d’una recuperació econòmica més ràpida acompanyada del control de l’oferta de l’OPEP. El Brent superava els 59,5 dòlars per barril i el WTI cotitzava sobre els 57 dòlars per barril.  El dolar trencava la tendència dels últims dies d’enfortiment respecte a l’euro, el parell es canviava sobre els 1,2025, que significa una apreciació de la moneda única del 0,53%.

Quan semblava que les presentacions de resultats de l’últim trimestre no estarien a l’altura de les expectatives del mercat després dels nous confinaments i noves restriccions que cada dia han anat entorpint el desenvolupament normal de l’economia, l’economia americana ho ha tornat a fer. Ahir, amb lleugerament més del 50% de les presentacions de resultats fetes, l’índex de sorpresa per beneficis se situava en un 18% positiu per a tots els sectors a excepció del vinculat al gas i petroli, que han estat àmpliament per sota del que s’esperava el consens de mercat. Amb relació a les vendes, els únics dos sectors que se situen en terreny negatiu són el de les utilities i repetint, gas i petroli. El percentatge de sorpresa de les vendes és d’un 3,74% positiu. Seguint en terreny americà, l’última lectura de l’atur setmanal ha resultat ser molt millor del que s’esperava esdevenint un clar catalitzador alcista. Mentrestant, Joe Biden segueix intentant agilitzar l’aprovació del pla d’ajuda.
A l’altra banda de l’Atlàntic, els selectius europeus van consolidar una nova jornada d’alces generalitzades a excepció del PSI20 portuguès i del FTSE-100, que tancava pràcticament pla. Al capdavant de avenços se situava l’IBEX-35, seguit pel DAX alemany i l’EuroStoxx. Malgrat això, el malestar pel que fa als diferents ritmes de vacunacions i l’entorpiment polític en la gestió de la distribució de les vacunes sembla ser un maldecap que durarà dies i que farà estar ben alerta els inversors europeus.

Els mercats es van comportar de forma mixta ahir, en una sessió que no va presentar gaire volatilitat. A Europa destacava el selectiu italià amb un important increment del 2,07% degut al fet que el president Sergio Matarella recorrerà a l’experiència de Mario Draghi per solucionar la complicada situació política del país. El diferencial entre el bo de 10 anys italià respecte a Alemanya es reduïa a nivells no vistos des del 2016.
Als Estats Units, l’S&P-500 s’incrementava un 0,12% mentre la resta dels índexs cotitzaven amb lleugeres pèrdues. Del parquet americà destaquem l’increment d’Alphabet, que pujava un 7,50% després de presentar uns resultats consistents. També cal esmentar la sortida de Jeff Bezos de la presidència executiva d’Amazon iniciant així una transició en el lideratge del gegant del comerç electrònic. Les accions es deixaven un 0,18% tot i haver presentat un benefici per acció que va doblar les expectatives.
Respecte a dades macroeconòmiques destaquem l’IPC de la zona euro, que va avançar al 0,9%, i als Estats Units el canvi de llocs de treball no agrícoles de +174K i el PMI no manufacturer de 58,7, totes les xifres millors que les previsions.
El petroli es disparava a màxims d’onze mesos a causa de la publicació dels inventaris de petroli de l’Agència d’Informació Energètica, que es van reduir més de l’esperat apuntant una recuperació de la demanda. El WTI s’incrementava un 2,57% i el Brent, un 1,68%.
En el mercat Forex el dòlar continuava apreciant-se, cotitzant a 1,2024 respecte de l’euro.

La setmana va continuar en verd amb increments notables a la borsa europea, en què el selectiu Eurostoxx-50 tancava un 1,65% amunt. L’optimisme es contagiava a Wall Street amb el Dow Jones ostentat la primera posició amb una pujada de l’1,99%.
Aquest impuls s’explica parcialment per la publicació que va fer la prestigiosa revista mèdica internacional The Lancet, la qual corroborava l’eficàcia de la vacuna russa Sputnik V en un 91,6%.
Respecte a la macroeconomia, destaquem la publicació del PIB de la zona euro del quart trimestre del 2020, que es va saldar amb una caiguda del 5,1% interanual versus unes estimacions del -4,3%. Aquí es veu reflectida la severitat de les restriccions socials que ens van acompanyar abans del Nadal i que continuen pesant sobre aquest primer trimestre, el qual s’espera que tanqui amb caigudes encara més pronunciades.
La feblesa d’Europa unida a augments de la volatilitat dels mercats financers les darreres setmanes, les millors perspectives de creixement i inflació als Estats Units i un nivell d’inoculacions de la vacuna superior van ajudar a un enfortiment del dòlar, que marcava màxims de l’any 2021 respecte de l’euro.
L’or es deixava un 1,24% mentre la plata presentava una contundent caiguda del 8,87%, després que un augment dels marges de futurs per part de la borsa de Chicago va dissuadir els petits inversors de Reddit de la compra massiva del metall preciós. El petroli WTI i Brent cotitzaven amb increments que superaven el 2%.

Després d’una setmana en què la volatilitat va imperar als mercats borsaris i que es va tancar amb lleugeres pèrdues globalment, sembla que l’inici de mes de febrer comença amb tendència alcista. Així ho mostraven els índexs asiàtics, que aconseguien finalitzar la jornada amb beneficis que superaven el punt percentual al Hang Seng i al Nikkei-225. Pel que fa al Vell Continent, la setmana començava amb meridianes pujades que a mesura que anava passant el dia anaven minvant, tot i que servien per acabar en terreny positiu. Malgrat els increments, el rendiment acumulat dels índexs europeus se situa en terreny negatiu a dia d’avui. En l’àmbit macroeconòmic, sorprenien negativament les dades de vendes minoristes a Alemanya. A les antípodes d’aquesta notícia se situava la bona nova sobre l’acord entre la Unió Europea i diverses farmacèutiques, que es comprometien a distribuir més dosis, tot i que serà molt complicat arribar a les dosis pactades inicialment. A l’altra banda de l’Atlàntic es contagiava l’entusiasme als mercats, en què destacaven les alces del selectiu tecnològic per excel·lència, el Nasdaq Composite, que a tancament de sessió europea cotitzava amb apreciacions superiors a l’1,75%. L’S&P-500 i el Dow Jones cotitzaven amb guanys mentre que el VIX, l’índex de referència de la volatilitat, patia una davallada del 7,5%, situant-se a 30 punts. Pel que fa a les commodities, l’or cotitzava pràcticament pla mentre que la plata es disparava un 7% vinculada a les inversions dels especuladors de la plataforma Reddit.