L’atenció dels inversors ahir es concentrava en la nova compareixença de la Reserva Federal americana, amb Jerome Powell al capdavant. Pel que fa a les expectatives del que es tractarà durant la reunió, no s’esperen canvis pel que fa als tipus d’interès, que hipotèticament es mantindrien en el rang 0-0,25%, mentre que sí que s’aportarien novetats respecte a l’estimulació de la inflació després d’haver canviat el seu discurs, en què prioritzaria la recuperació de l’ocupació. A més a més, serà important avaluar el to amb què es dura a terme el discurs i si s’aporten novetats sobre nous plans d’ajudes econòmiques. Mentrestant, en espera de la compareixença des de l’altra banda de l’Atlàntic, els selectius europeus cotitzaven lleugerament a l’alça amb molta cautela, en què destacaven els avenços de l’IBEX-35, lleugerament per sota del punt percentual, després de la bona publicació de resultats d’un dels seus pesos pesants, com és el gegant tèxtil Inditex, que pujava més d’un 7%. L’altra cara de la moneda se l’emportava el FTSE-100 britànic, que cotitzava amb lleugeres caigudes tot recordant l’estira-i-arronsa que està duent a terme amb Europa per la gestió el Brexit. En clau americana, i coincidint amb el tancament de la sessió europea, els selectius de Wall Street encadenaven una sessió moderada d’alces generalitzades tot i que es mantenia certa prudència en espera de l’aparició de Powell. Mentrestant, el tipus de canvi eurodòlar cotitzava a nivells d’1,183, pràcticament pla respecte de l’última sessió.

Tot i que a Europa els mercats van començar la jornada d’ahir de forma indecisa, a poc a poc la sessió anava prenent direccionalitat. Les notícies que venien del continent asiàtic eren bones, recolzades per unes xifres macroeconòmiques favorables (vendes minoristes i producció industrial). Fet que vol donar a entendre que s’està recuperant l’economia deixant enrere els efectes de la Covid. A Europa es va donar a conèixer l’indicador de confiança alemany Zew, que va oferir una notable millora. Dels índexs destaca l’IBEX-35, que repuntava per sobre de l’1%. Del sector farmacològic Grifols i del de consum Inditex eren dels més afavorits. Entre els sectors més castigats destacava la banca. Aquests són dies clau per a la fusió de Caixabank i Bankia. Possibles desacords quant al preu del bescanvi que s’està parlant provoquen major volatilitat en el sector. Cal destacar que avui els inversors estan a l’expectativa de la publicació de resultats d’Inditex. Amb preresultats, el grup tèxtil d’Amancio Ortega liderava els guanys del selectiu sumant més d’un 5%. Del costat americà ahir va començar la reunió de dos dies de durada de la Reserva Federal Americana. No s’esperen grans canvis, però haurem de romandre atents al discurs del seu president, Jerome Powell. L’encreuament de l’eurodòlar es mantenia estable en 1,1851. Or i plata també es quedaven pràcticament invariables i en canvi el petroli carburava en positiu sumant prop d’un 2%.

Després d’unes sessions relativament dolentes per als principals mercats de renda variable, la jornada d’ahir va tornar a marcar cert positivisme, amb Europa tancant plana i uns mercats europeus que a mitjan sessió pujaven prop de l’1,5%. La notícia publicada dissabte passat que l’empresa farmacèutica anglesa AstraZeneca tornava a reprendre els assajos clínics de la potencial vacuna per la Covid-19 era un clar catalitzador. En aquest context normalment acostumen a ser els sector més cíclics els que millor reaccionen. Un exemple clar és IAG (antiga Iberia), que sumava un 4,7%. Hem de recordar que a part dels avenços sobre la vacuna el mercat també està molt atent a la situació geopolítica: segueixen les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, el Brexit sembla voler tornar a entrar en una situació de turbulències i sobretot tenir en compte que la carrera per la Casa Blanca és tensa entre Trump i Biden. Aquesta setmana els inversors també tindran la mirada clavada en les comunicacions que facin els Bancs Centrals: Fed (EUA), BoE (UK) y BoJ (el Japó). Les matèries primeres precioses com l’or i la plata també van cotitzar amb aplom. L’eurodòlar seguia estable, cotitzant en un encreuament de l’1,1870.

Amb el confinament i el coronavirus ens havíem oblidat de temes tan famosos de l’era pre-Covid com el Brexit. Boris Johnson, el Premier del Regne Unit, ha sigut l’encarregat de fer-nos recordar que les negociacions segueixen sobre la taula i que no està disposat que la desconnexió del Regne Unit amb la Unió Europea s’allargui més del necessari. I és que a menys de quatre mesos perquè els britànics surtin a efectes pràctics de la Unió Europea, Johnson planteja de saltar-se l’acord de retirada. La falta d’avançament en les actuals negociacions per tal d’intentar tancar un pacte comercial abans del mes de desembre és el que ha neguitejat el Premier britànic, les maneres de fer ja són conegudes per a tota la comunitat inversora com a poc ortodoxes. Així doncs, en aquest context, dijous es va produir una reunió d’urgència entre ambdues parts. Des de la Unió Europea es va expressar la preocupació envers a la llei sobre l’acord de sortida que va entrar en vigor l’1 de febrer passat i es va recordar que, sota les lleis internacionals, cap de les parts pot modificar l’acord unilateralment, tal com pretén fer el Regne Unit, ja que fer-ho podria suposar conseqüències legals. Aquesta situació neguiteja els mercats, que veuen com les probabilitats que es produeixi un Brexit caòtic augmenten, lluny d’un Brexit ordenat, tal com s’està intentant des que el referèndum celebrat el juny del 2016 al Regne Unit sortís Yes, Brexit.

Reunió del Banc Central Europeu sense grans novetats. Els inversors van veure com l’entitat reguladora de la política monetària europea s’ajustava a allò esperat i no modificava en cap sentit les directrius actuals en matèria de política monetària. Un dels punts calents de la reunió en què molts inversors tenien la mirada clavada era en els comentaris per part de la presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, sobre la divisa de l’euro. Aquesta va assegurar, per tal de deixar clara la posició de la institució, que no es pretén en cap cas controlar el tipus de canvi. Aquestes declaracions van enlairar la cotització de la moneda única, la qual va arribar a perforar l’encreuament de l’1,19 respecte al dòlar americà. Cal dir que aquesta apreciació que està vivint durant els últims temps l’euro no beneficia l’economia del Vell Continent, ja que li resta competitivitat davant de la resta de socis comercials. A més a més, l’impacte deflacionista que genera va en contra d’un dels principals objectius de l’economia europea, que és la de generar inflació. D’altra banda, l’organisme va millorar la previsió del PIB per a aquest any al -8% des del -8,7% previ. En aquest context, els mercats europeus acabaven cotitzant sense un rumb clar, debatent-se entre el verd i el vermell paral·lelament amb Wall Street, que lluitava per mantenir el signe positiu en els seus tres índexs de referència. En clau espanyola, els valors que sortien beneficiats de la sessió van ser Inditex, que va pujar un 1,84%, i Cellnex, amb una pujada de 1,21%. Els valors que més van patir van ser Ence i Ferrovial, amb caigudes del 5,78% i 2,93%, respectivament.

Jornada de color verd tant als parquets europeus com als nord-americans enmig de la notícia de la interrupció per part d’Astrazeneca dels assajos de la vacuna d’Oxford contra el virus de la Covid-19 a causa que un dels participants pateix una malaltia “potencialment inexplicable” i, per tant, s’ha d’investigar si aquesta ha estat provocada com a efecte secundari de la vacuna. No obstant això, el mercat no es va prendre malament la notícia, ja que ho veu, per altra banda, positiu, ja que significa que els controls sobre l’evolució de la vacuna del virus estan funcionant correctament. En clau nord-americana, després de tres sessions de fortes caigudes principalment a les grans tecnològiques com Apple, Amazon i Alphabet, els selectius de Wall Street van rebotar amb força i aquests van recolzar els parquets europeus per tancar la sessió en positiu. Aquest final de setmana haurem d’estar atents a la reunió del Banc Central Europeu i a l’evolució de les negociacions del Brexit, després de que l’opció d’una sortida sense acord hagi tornat a prendre força. L’evolució de la cotització de l’euro enfront del dòlar, la qual va tocar ahir el nivell d’1,18, serà un punt important en què els inversors tindran les mirades fixes. En clau espanyola, els dos valors més beneficiats de la sessió eren Caixabank i Bankia, amb pujades del 5 per cent cadascuna, després que s’anunciessin les negociacions de la fusió entre ambdues.

Ahir tancava la setmana amb un escenari que pocs haurien imaginat dilluns passat. Els mercats de valors americans sofrien dijous una profunda caiguda liderada per les empreses tecnològiques. Les denominades FAAMNG (Facebook, Apple, Amazon, Microsoft, Netflix i Alphabet, col·loquialment coneguda com Google) perdien més d’un 5% de la capitalització de mercat en la sessió de dijous, suposant una pèrdua total d’uns 453.000 milions de dòlars. El ràpid creixement dels valors tecnològics des del març sembla ser el detonant d’aquestes caigudes. L’índex tecnològic de referencia als Estats Units, el Nasdaq, havia pujat prop d’un 77% des dels mínims del març. La sessió d’ahir va estar marcada per l’efecte dominó. Els mercats asiàtics reaccionaven a la baixa durant la matinada i els europeus feien el mateix durant la jornada d’ahir. Amb l’excepció de l’IBEX-35, que es mantenia en verd fins a l’obertura dels mercats americans gràcies a la banca, en anunciar-se un inici de negociacions entre Caixabank i Bankia per fusionar-se. Pel que fa als Estats Units, els principals índexs tornaven a obrir amb grans pèrdues. que se situaven entre els dos i quatre punts percentuals. El Nasdaq tornava a liderar les caigudes deixant de manifest que una consolidació, en forma de correcció, de les darreres pujades era necessària. El petroli tampoc se salvava de les caigudes de les borses i el barril de Brent i el cru WTI se situaven, a tancament de mercat europeu, a nivells de 43 i 40,20 dòlars, respectivament.

Els mercats recuperen a poc a poc els nivells habituals de volum després d’un mes d’agost molt pobre a nivell de transaccions tot i l’alta volatilitat que han mantingut els mercats. La jornada d’ahir es caracteritzava per la publicació dels índexs PMI, que mesuren el nivell d’activitat del sector privat, dels Estats Units i de la zona euro. Les xifres publicades deixaven dos escenaris diferents dels quals Europa sortia beneficiada després d’obtenir una puntuació del PMI per sobre de l’esperat, mentre que als Estats Units la xifra obtinguda era inferior a l’esperada. D’altra banda, a l’altre costat de l’Atlàntic també es coneixien les dades d’ocupació, en concret les noves peticions de subsidi per atur, que sorprenien els analistes en disminuir durant la darrera setmana. Amb tot, els mercats tenien reaccions dispars depenent de la zona geogràfica. Als Estats Units els mercats obrien a la baixa i aprofundien encara més les caigudes en el moment de tancar el mercat de l’Eurozona. L’índex tecnològic Nasdaq sofria una caiguda més profunda, de prop del 4% a tancament europeu, després que dimecres registrés novament màxims històrics. A Europa els mercats obrien a l’alça amb pujades superiors al punt percentual, però en finalitzar la sessió es veien arrossegats per les caigudes dels mercats americans per, finalment, acabar en negatiu, amb l’excepció de l’IBEX-35. Per la seva banda, l’euro es depreciava respecte del dòlar deixant el tipus de cavi eurodòlar a nivells d’1,1820. El petroli també registrava caigudes i el Barril de Brent se situava sobre dels 43,30 dòlars.

Les protagonistes de la jornada d’ahir van ser les dades macroeconòmiques. D’una banda, coneixíem que Espanya incrementava el nombre d’aturats en finalitzar el mes d’agost, degut a la finalització prematura de la temporada de molts destins estivals a causa de la segona onada de contagis de coronavirus. En el mateix sentit, als Estats Units també donaven a conèixer dades d’ocupació pitjors que les esperades. D’altra banda, a Europa es coneixia la dada de l’índex de preus del productor, que millorava les expectatives dels analistes. Tot això en un context geopolític que sembla que s’hagi calmat els darrers dies. Amb tot, els mercats de valors del vell continent tancaven verds amb guanys superiors al punt percentual excepte a Espanya. L’IBEX-35 es quedava enrere dels seus homòlegs europeus i pujava un 0,48%. A més, durant la jornada d’ahir es confirmava que dos valors espanyols, Telefónica i BBVA, sortiran de l’Eurostoxx-50 el 18 de setembre. A l’altra banda de l’Atlàntic, Wall Street cotitzava mixt. En aquesta ocasió era el Nasdaq l’índex que cotitzava en negatiu després de tres sessions de guanys, en què havia acumulat una revaloració de poc més del 2,5%. Pel que fa al tipus de canvi eurodòlar, la divisa americana recuperava terreny, fent retrocedir l’EUR/USD a nivells d’1,1832. El petroli, per la seva part, no recollia amb bons ulls les reduccions d’inventari als Estats Units i tant el barril de Brent com el cru WTI perdien més de dos punts percentuals a tancament del mercat europeu.

El mes de setembre començava a mig gas per als mercats de valors europeus. Durant bona part de la jornada els principals col·lectius del vell continent cotitzaven en vermell, deixant entreveure la incertesa i cert neguit dels inversors per l’expansió del virus arreu del món, l’augment de les tensions entre els Estats Units i la Xina i una publicació de dades macroeconòmiques més fluixa de l’esperada. No obstant això, a l’altre costat de l’Atlàntic Wall Street obria a l’alça liderat novament per l’índex tecnològic americà, el Nasdaq. A més, el mercats americans rebien bones xifres dels indicadors avançats, impulsant una mica més els guanys. Això impulsava lleugerament els mercats europeus, que finalitzaven la sessió mixtos. El FTSE-100 britànic era l’índex més castigat de la sessió amb una caiguda propera als dos punts percentuals. Pel costat guanyador, el SMI suís tornava a liderar els guanys al vell continent amb una pujada del 0,63%. Als Estats Units, tots els índexs seguien registrant guanys al moment de tancament de la sessió europea. Pel que fa a les matèries primeres, l’or registrava lleugers guanys i assenyalava de nou els 2.000 dòlars. El petroli, per la seva part, seguia consolidant els nivells actuals, tot i la incertesa de la demanda, amb guanys que apropaven el barril de Brent i el cru WTI a nivells de 45,81 i 43,13 dòlars, respectivament. El tipus de canvi eurodòlar registrava màxims anuals en tocar el nivell d’1,2012, però finalment a tancament de la jornada europea se situava a 1,1955.