Acabem la primera quinzena de maig amb noves notícies respecte a Donald Trump, que ataca de nou empreses xineses, i no, no estem al dia de la marmota de la famosa pel·lícula Atrapat en el temps. El rerefons d’aquest nou atac és la tecnologia 5G, en què la Xina li porta un marge molt ampli de desenvolupament i sap que està en una posició inferior, fet que ha propiciat un nou atac al gegant tecnològic Huawei. La Xina no s’ha quedat de mans plegades i ha respost amb fermesa avisant que entorpirà i investigarà la producció d’empreses com Qualcomm, Cisco, Apple, a més a més de Boeing. Pel que fa a la macroeconomia americana, s’ha conegut la xifra de vendes minoristes de l’últim mes, que ha estat molt per sota del que s’esperava el mercat i ha agreujat encara més la situació americana. L’obertura dels selectius americans va anar lleugerament a la baixa, i va destacar que el selectiu que més corregia era el Nasdaq, trencant la tònica de tenir el millor comportament des de fa dos mesos. Destaca també el bon comportament dels selectius europeus, a excepció de l’IBEX-35 que no aconsegueix consolidar els 6.600 punts, i del FTSE MIB, que quedava pla, mentre que la resta finalitzen la setmana amb moderats avanços evitant que els afectin en gran manera les tensions comercials. Mentrestant, el tipus eurodòlar se situa a nivells d’1,08, en què el dòlar mostra fortalesa en aquests moments de volatilitat respecte de l’euro.

S’ha arribat a la situació realista en què després de gairebé dos mesos de confinament total, les economies comencen a mostrar els grans efectes negatius en les dades macroeconòmiques i les borses es comencen a desinflar després d’una recuperació fulgurant des del 23 de març, que va descomptar massa ràpid l’extensió que tindrien els efectes col·laterals del virus. Enmig de molts dilemes ètics i morals, els polítics han de gestionar de la millora manera la crisi sanitària per evitar una nova etapa decadent en l’economia i les diferents mesures preses arreu del món estan sent analitzades amb cert temor pels inversors, que veuen una pluja de dades macroeconòmiques molt dèbils enmig de mesures de reobertura econòmica qüestionables, on es tem un rebrot de l’epidèmia. Els continus missatges dels representats dels bancs centrals donant recolzament des del primer dia a les economies com malauradament no es va fer a la crisi del 2008 han estat capaços d’atenuar la situació, però encara així demanen als respectius governs que duguin a terme noves polítiques fiscals expansives per tal de tenir un efecte molt més efectiu i ràpid per sortir al més aviat possible de la nova etapa econòmica. La sessió europea, sense catalitzadors positius, va contribuir a una nova jornada generalitzada de correccions, on tots els selectius més representatius del Vell Continent van caure més del punt percentual. La tònica era semblant a Wall Street, on no digerien bé les noves dades d’atur setmanal als Estats Units i corregien per sobre del mig punt percentual.

El president de la Reserva Federal Americana, Jerome Powell, va tornar a advertir dels efectes col·laterals que tindrà la parada econòmica en l’economia americana i va afirmar que el país podria estar afectat durant un període llarg de temps amb creixement dèbil i amb ingressos disminuïts. Va instar a dur a terme polítiques fiscals més expansives per tal de reactivar al més aviat possible l’engranatge d’una economia paralitzada per la crisi sanitària. El discurs va seguir la línia del que va fer fa escassos dies Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, que va mostrar clarament la seva preocupació i instava la unitat dels països que conformen la Unió Europea per tal de sortir-se’n amb una decisió unànime per facilitar les ajudes econòmiques als països més afectats. D’altra banda, els rumors que es van filtrar respectius a la proposició que volien dur a terme els republicans al Senat americà, en relació amb noves lleis per sancionar la Xina, va fer reprendre amb més intensitat la por als mercats sobre una possible etapa negativa de la guerra comercial. Els inversors ja comencen a descomptar un augment en les possibilitats que Donald Trump augmenti els aranzels cap als productes xinesos en un horitzó proper.
Els selectius europeus van quedar esquitxats negativament en gran manera per totes les notícies provinents des dels Estats Units i van deixar en segon pla la notícia que properament es començaran a obrir fronteres entre països com França, Itàlia o Alemanya.

La segona jornada de la setmana va servir per veure una sessió mixta en els diversos selectius més representatius del Vell Continent. Va destacar el bon comportament del selectiu més castigat a dia d’avui des de principi d’any, l’IBEX-35, que va liderar les pujades, tancant amb una apreciació de l’1,36%, impulsat en gran manera per la severa apreciació de dos dels pesos pesants, com va ser el gegant tèxtil Inditex, que tancava amb un +5,38, a més a més de Telefónica, superant el 3%, i per la part negativa destacava per segona sessió consecutiva Arcelormittal,      -5,54%, degut a l’ampliació de capital per fer front a possibles danys econòmics derivats de la parada econòmica. L’altra cara de la moneda en aquest cas el van viure el CAC-40 i el DAX, que corregien un 0,40% i un 0,05%, respectivament. Mentrestant, els inversors segueixen les evolucions primàries de les obertures econòmiques a diversos països, amb el temor de que hi pugui haver nous brots i que s’esborri l’optimisme viscut l’últim mes i mig de recuperacions. D’altra banda, va tornar plenament en escena la guerra comercial, que està en una nova fase d’atacs constants entre portaveus americans i xinesos, i sembla que seguirà ocupant portades a mesura que la crisi sanitària vagi quedant en segon pla. Probablement Donald Trump utilitzarà el protagonisme en les negociacions comercials per fer més números de cara a la població americana per tal de ser elegit de nou a les eleccions que es duran a terme el novembre vinent.

La setmana començava amb escassetat de dades macroeconòmiques de gran impacte als mercats financers, i encara més després de la desconnexió viscuda des de final de març amb l’economia real. La vista dels inversors estava focalitzada en la nova fase de la crisi econòmica, en aquest cas la reobertura econòmica i els efectes col·laterals en l’evolució dels nous casos de contagis i defuncions. Les borses europees van cotitzar en terreny negatiu, tot i que amb lleugeres pèrdues, degut als temors infundats per Corea del Sud a causa d’un nou petit brot localitzat, un dels països que han actuat amb més antelació i que menys afectació han tingut degut a la ràpides mesures preventives que van adoptar. A més a més, i provinent des del Vell Continent, Alemanya va notificar un repunt de casos de contagis vinculats a la represa parcial de l’economia al país germànic. D’altra banda, els comentaris provinents dels Regne Unit en què s’afirma que qualsevol turista que arribi a un dels països que conformen UK hauran de dur a terme un nou confinament de dues setmanes, ha eliminat qualsevol tipus de bon auguri per al sector turístic, ampliant les pèrdues en el sector hoteler i en el sector aeronàutic. Des dels Estats Units, i amb les noves mesures de desconfinament sobre la taula per a la ciutat de Nova York, la més afectada de l’Amèrica del nord, els selectius de Wall Street cotitzaven mixtos a tancament de la sessió europea, en què l’únic que sumava era el tecnològic Nasdaq.

La situació actual degut primer a la crisi sanitària i acte seguit a la crisi econòmica com a dany col·lateral propiciat pel confinament ha propiciat una desconnexió total de l’economia real amb els mercats financers. Les dades macroeconòmiques que han sortit publicades fins a dia d’avui arreu del món han estat molt dèbils i les que encara estan per venir reflectint l’efecte real del segon trimestre de l’any 2020 encara ho seran molt més. En canvi, la situació als mercats financers s’ha començat a distanciar des de final de març, en què van començar a remuntar després de la forta correcció del voltant del 30% generalitzat mundialment i a dia d’avui ja tenim selectius com el Nasdaq en terreny positiu que semblen aliens a la situació actual. Aquesta nova crisi que estem vivint ha servit per mostrar un gran canvi en diferents hàbits dels consumidors, on els sectors més preparats per al distanciament social i adaptats a les noves generacions totalment tecnològiques són els que més ben parats estan sortint. Els països capdavanters en tecnologia, com ara els Estats Units i la Xina, són dels que menys mal parats han sortit tot i estar a l’ull de l’huracà pel que fa a l’origen i el nombre de vides perdudes relacionades amb el famós virus. D’altra banda, qualsevol notícia mínimament positiva és celebrada i esdevé motiu suficient per justificar moderades pujades com les vistes a tancament de setmana, referents a la rebaixa de tensió en la guerra comercial entre les dues potències econòmiques esmentades anteriorment.

El país asiàtic fa unes quantes setmanes que és el focus de la gran majoria de notícies que estan provocant moviments als mercats. En aquest últim cas, i després de reiterats nous atacs de Donald Trump avisant que revisaria si s’estan duent a terme les compres que van pactar amb la Xina, una bona notícia ha alegrat els inversors. Les dades macroeconòmiques en relació amb les exportacions que es van dur a terme el darrer més s’han situat en terreny positiu, quan el consens de mercat esperava una lectura negativa. Aquestes dades han fat recuperar parcialment l’optimisme sobre una recuperació més ràpida del que moltes dades macroeconòmiques estan mostrant a dia d’avui arreu del món i sobretot emfatitzant en les que ens toquen de més a prop, com és el cas de les europees. Des dels Estats Units segueixen augmentant les noves peticions d’atur setmanals, per sobre del que s’esperava, en espera que es comenci a dur a terme la desescalada del confinament. Els inversors han reprès l’interès en les negociacions comercials que semblava que havien quedat de banda, després que s’hagi conegut que la setmana vinent hi haurà una reunió entre els portaveus econòmics d’ambdues potències econòmiques mundials. Mentrestant, pel que fa als preus del petroli, se segueix veient una recuperació parcial degut a l’increment gradual que s’està veient en la demanda de l’or negre, que coincideix amb els inicis de la represa econòmica de moltes empreses.

La principal potència econòmica europea, Alemanya, va dominar negativament la sessió borsària a causa de les molt dèbils xifres de demanda industrial, que se situava en nivells molt baixos, mostrant la clara afectació al pulmó del sector secundari europeu, i la segona, i amb més repercussió, la del Tribunal Constitucional alemany ordenant al Bundesbank que parés les compres de la QE (expansió quantitativa) fins que el BCE no demostrés que són imprescindibles. Aquestes declaracions van afectar àmpliament la confiança dels inversors europeus veient la fragilitat de la Unió Europea en moments de crisi i l’euroescepticisme de diversos portaveus. Així doncs, es reforça la divisió entre Europa del nord, amb Alemanya, Holanda i Àustria al capdavant, i Europa del sud, amb Espanya, Itàlia i França com a països més representatius. Pel que fa a la resta de dades macroeconòmiques europees, les respectives als PMI compostos i de serveis individuals als respectius països del Vell Continent, van resultar estar en una dinàmica molt negativa que només pot canviar amb el retorn àgil a l’activitat econòmica. La tercera jornada de la setmana va acabar amb lleugeres pèrdues en la majoria de selectius, en què el FTSE MIB italià era que més corregia amb un   -1,31%, mentre que per la part positiva destacaven els avenços que feia el FTSE-100 britànic, que es desmarcava d’Europa tancant en un positiu 0,07%. Mentrestant, els selectius de Wall Street cotitzaven en to mixt, destacant una vegada més els avenços del Nasdaq en la situació actual.

Els selectius europeus van obrir a l’alça impulsats per la pujada del preu del petroli prop del 15% moguda per l’augment de la demanda, a més a més de la relaxació del to en les paraules de Donald Trump referint-se a la Xina com a provocadora de la crisi sanitària mundial. Com ja va sent normal a l’estratègia política de l’actual president dels Estats Units, sembla que l’estira-i-arronsa amb Xi Jinping s’ha tornat a reprendre i probablement veurem una nova etapa dins la guerra comercial que fa anys que tenen entre mans les dues potències econòmiques mundials. Per la banda negativa, les notícies macroeconòmiques segueixen sent molt dèbils i els portaveus del BCE i de la Fed ja han augurat que les del segon trimestre encara ho seran més, a causa de l’àmplia afectació del confinament en l’activitat econòmica. Cal destacar que les dades macroeconòmiques ja han quedat en un segon pla a curt termini per als inversors, que ja veuen més enllà i ja comencen a descomptar l’optimisme de la represa econòmica gradual que s’està duent a terme arreu del planeta. Així ho van demostrar els selectius del Vell Continent en la segona sessió de la setmana, en què els més representatius dels europeus tancaven amb beneficis. Destacaven positivament els avenços del DAX alemany (2,51%) i del CAC-40 francès (2,40%), mentre que l’IBEX-35 intentava seguir l’estela positiva amb pujades moderades de l’1,11%.

La festivitat del Primer de maig degut al Dia del treballador celebrat arreu d’Europa i en gran part del món va ser utilitzat per Donald Trump i pel seu secretari d’Estat, Mike Pompeo, per reprendre de nou els atacs a la Xina tot afirmant que tenien proves per demostrar que el virus es va crear en laboratoris xinesos, tot i que no van proporcionar cap prova que ho corroborés. Els portaveus americans semblen necessitar culpar algú de la pandèmia mundial per tal de treure el focus que tenen al damunt per la dèbil gestió del virus en plena època electoral, on Trump podria sortir reelegit. Cal recordar que la contracció del PIB americà del 4,8% per al primer trimestre ha estat de gran importància, i les dades d’atur americanes han arribat a nivells severament alts, a més a més d’altres dades macroeconòmiques que estan presentant molts mals números. Tot i que les dades publicades fins a final d’abril van ser molt dèbils, els mercats financers es van recuperar en gran manera, destacant el molt bon comportament del selectius de Wall Street, on s’ha arribat a veure el Nasdaq, el selectiu tecnològic per excel·lència, pràcticament pla en l’acumulat de l’any. Nogensmenys, després de les paraules de Trump i Pompeo, els selectius americans van corregir amb força tement noves represàlies asiàtiques amb noves fornades d’aranzels coincidint amb l’inici de maig i fent venir a la memòria de molts inversors la famosa frase de Sell in May and go away. Europa, per la seva part, es contagiava negativament de l’última sessió americana.