La principal potència econòmica europea, Alemanya, va dominar negativament la sessió borsària a causa de les molt dèbils xifres de demanda industrial, que se situava en nivells molt baixos, mostrant la clara afectació al pulmó del sector secundari europeu, i la segona, i amb més repercussió, la del Tribunal Constitucional alemany ordenant al Bundesbank que parés les compres de la QE (expansió quantitativa) fins que el BCE no demostrés que són imprescindibles. Aquestes declaracions van afectar àmpliament la confiança dels inversors europeus veient la fragilitat de la Unió Europea en moments de crisi i l’euroescepticisme de diversos portaveus. Així doncs, es reforça la divisió entre Europa del nord, amb Alemanya, Holanda i Àustria al capdavant, i Europa del sud, amb Espanya, Itàlia i França com a països més representatius. Pel que fa a la resta de dades macroeconòmiques europees, les respectives als PMI compostos i de serveis individuals als respectius països del Vell Continent, van resultar estar en una dinàmica molt negativa que només pot canviar amb el retorn àgil a l’activitat econòmica. La tercera jornada de la setmana va acabar amb lleugeres pèrdues en la majoria de selectius, en què el FTSE MIB italià era que més corregia amb un   -1,31%, mentre que per la part positiva destacaven els avenços que feia el FTSE-100 britànic, que es desmarcava d’Europa tancant en un positiu 0,07%. Mentrestant, els selectius de Wall Street cotitzaven en to mixt, destacant una vegada més els avenços del Nasdaq en la situació actual.