Fa menys d’un mes, l’eufòria abundava en els mercats de renda variable, on per part americana l’S&P500 se situava lleugerament per sota del nivell dels 3.400, màxim històric, i per la part europea, l’Eurostoxx 50 a nivells de 3.865, també en valoracions màximes històriques. Des d’aquell 19 de febrer, els selectius d’arreu del món han corregit amb força, i els selectius esmentats anteriorment se situen en un 25% i un 32%, respectivament, per sota dels nivells mencionats anteriorment. El passat dijous 12 de març va esdevenir una nova data clau per a l’Ibex-35 (-14%) i el CAC40(-12%), ja que van registrar la caiguda més gran de la seva història. Per intentar frenar les severes correccions que s’estan materialitzant en els mercats en escassos dies, Espanya i França, entre altres països, han prohibit temporalment les inversions en curt, és a dir, les inversions que apostaven negativament contra els valors de l’Ibex-35 i el CAC40, fet que ha frenat, com a mínim a curt termini, la violència amb què corregien els mercats a Europa. A l’altra banda de l’Atlàntic, després d’haver viscut caigudes lleugerament per sota del 10% en els selectius més representatius de Wall Street, s’anunciaven noves mesures econòmiques per part de Donald Trump per pal·liar els efectes col·laterals que ha aportat el coronavirus.

Vam tornar a viure una jornada d’enfonsaments generalitzats als mercats. S’ha passat d’epidèmia a pandèmia, els governs estan comunicant tots els plans d’emergència per evitar la ràpida propagació del virus amb mesures de fort impacte com el cas dels Estats Units, que tanquen l’accés a europeus durant un període revisable de 30 dies. Per tant, les preocupacions dels inversors persisteixen i això es fa notar clarament als mercats. Aquests dies estem veient accions dels principals bancs centrals per garantir la liquiditat al mercat, accions dels principals governs destinant ajuts i plans milionaris així com plans de prevenció. Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, va comparèixer, però, no va aconseguir tranquil·litzar els inversors, que possiblement esperaven alguna cosa més en el seu discurs. En aquest context molts dels mercats europeus cedien per sobre del 10%. El petroli també patia fortes davallades en un entorn en què es planteja incrementar oferta i se segueix preveient una bai­xada de la demanda per totes les restriccions de moviments anunciades. Del costat dels actius refugi també existia incertesa: l’or perdia prop d’un 4%. Dels pocs actius que es van mantenir en positiu, el dòlar respecte de l’euro, ja que el canvi es creuava a 1,1075. El bitllet verd es mostrava fort. Us seguim mantenint informant, desitjant redactar millors noticies demà.

Com sempre en els mercats el nostre major enemic ha estat la incertesa. Avui en dia aquesta incertesa ens està portant a viure moments d’elevada volatilitat. Com a volatilitat ens referim als bruscos moviments de preus que es poden visualitzar: tot d’un cop veiem uns mercats que pugen amb força, i en qüestió d’una estona o d’un dia veiem que la tendència es capgira i agafen direcció a la baixa. Aquest dimecres ens ha tocat fer un pas endarrere després d’un dimarts en què els mercats americans van rebotar un 5%. Es retallen les previsions de creixement per a l’any i en algunes zones geogràfiques com per exemple Europa incrementen les probabilitats de poder entrar en recessió. Aquesta vegada recordem que el shock que estem vivint es tant d’oferta ( s’han interromput les cadenes de subministrament) com de demanda (menor consum–consum més incert). De totes es important destacar que no hi ha hagut cap pèrdua de capacitat productiva (simplement s’ha aturat). A nivell de mercats val a destacar que els mercats Europeus havien començat la jornada en positiu però a mesura que avançava la sessió la negativitat dels americans es traslladava a Europa. Els Bancs Centrals segueixen alineats i aquesta vegada ha estat el torn del Banc Central d’Anglaterra, que ha procedit a rebaixar els tipus d’interès un 0,50 per cent. A tancament Europeu, l’eurodòlar cotitzava entorn de l’1,1261 i l’actiu refugi de referencia, l’or, es mantenia es mantenia estable en  1.650 USD. El petroli, en canvi, perdia un 3% de la seva valoració.

Després d’haver viscut un dilluns negre en els mercats financers mundials, la jornada de dimarts va començar rebotant amb força, en primer lloc als mercats asiàtics, després d’un tancament desastrós de Wall Street. Seguit d’Europa, el qual marcava un 1% de pujada per acabar a mig matí pujant més d’un 3%. Aquest fet tranquil·litzava la comunitat inversora. Alguns sectors com el petroler es recuperaven fort i el sector bancari quedava una mica endarrerit a l’espera d’una actuació per part dels principals Bancs Centrals. Aquesta tranquil·litat del matí perdia la seva força i tornava als números vermells després de l’obertura americana. En el cas del selectiu espanyol Ibex-35, aquest ha passat de festejar amb els 8.000 punts cap als 7.600 punts. L’increment de probabilitats que la principal economia europea entri en recessió era una de les causes. Durant els primers compassos de la tarda els índexs americans s’aferraven al positiu. Les promeses del president Trump d’una reforma fiscal amb la finalitat de dinamitzar l’economia era el motiu del verd. Entre les mesures es va parlar d’una reducció de les rendes del treball. L’eurodòlar cotitzava en 1,1324 (pujada del dòlar). L’or frenava una mica el seu avenç a situar-se al nivell de 1.650 dòlars l’onça. La cita de la pròxima reunió programada del Banc Central Europeu per aquest dijous és una data clau que els inversors esperen amb gran expectació. Estarem atents als pròxims moviments dels mercats.

La Reserva Federal dels Estats Units, el Banc Central del país, decideix, per sorpresa, rebaixar els tipus de referència cinquanta punts bàsics a causa de l’efecte del coronavirus. Aquesta notícia agafa els inversors d’arreu del món amb la mirada atenta sobre els mercats cotitzats, ja que s’anuncia en un moment que tant les borses europees, Gran Bretanya com els mercats americans, estaven oberts. En el moment de l’anunci tots els selectius cotitzaven en verd, la qual cosa va provocar que el verd dels mercats es convertís més florescent per després desinflar-se i retornar als nivells que cotitzava al llarg del dia. D’aquesta manera, els tipus d’interès de referència nord-americans baixaven al rang d’entre l’1 i l’1,25 per cent. Segons l’entitat monetària, els fonamentals de l’economia nord-americana segueixen sent forts però el coronavirus continua plantejant riscs en l’evolució de l’activitat de l’economia. Un dels efectes immediats de la decisió va ser la cotització del dòlar, que es desplomava i marcava mínims respecte a l’euro, arribant a veure l’encreuament de les dos divises a l’1,1212. Un dels valors que recollia el furor de les pujades era el més llastat durant aquestes últimes sessions, IAG, que se situava per sobre dels 5,3 euros mentre que  a Telefónica no li feia ni fred ni calor i cotitzava la notícia en vermell.

Jornada de pànic als mercats. Una por global en totes les zones geogràfiques i en tots els sectors de l’economia. La baixada de Wall Street de dijous a divendres va contagiar els mercats europeus, que d’entrada s’enfonsaven més d’un 3% i que van continuar amb aquesta tendència durant tota la jornada d’ahir divendres. L’obertura dels parquets nord-americans no feia més que animar les vendes i col·locar els mercats en vermell. El coronavirus tapava qualsevol bona notícia que sorgia. D’aquesta manera, a l’inici de la sessió de Wall Street, es publicaven unes bones dades del mercat laboral dels Estats Units, que eren apartades de la vista dels inversors i el mercat no les tenia en compte a l’hora d’amainar les caigudes. Tanquem una de les pitjors setmanes de mercats en mesos. L’evolució del coronavirus i del nombre d’infectats serà clau en l’evolució dels mercats durant aquest mes de març. Per la seva banda, el dòlar continuava perdent posicions respecte a les principals divises i cotitzava per sobre del nivell de 1,13 davant l’euro. En consonància amb el feeling del mercat, el bo americà a 10 anys, referència de la renda fixa americana, continuava batent nivells històrics i ja cotitzava per sota del 0,85% de rendiment, una dada sorprenent tenint en compte que a principis d’aquest any tocava gairebé el 2%. Al seu torn, el bo alemany a 10 anys ja vorejava el -0,7%. Amb aquest panorama, només us podem desitjar bon cap de setmana!

Semblava que la tempesta s’havia calmat, però no ha estat així. L’alegria als mercats ha durat poc. Amb les pujades dels mercats de la nit del dimecres a dijous als Estats Units, Europa iniciava la sessió d’ahir amb pujades, però van desaparèixer ràpidament. L’acció de la baixada de tipus de 50 punts bàsics per part de la Fed injectava pressió a la resta dels bancs centrals d’arreu del món, els principals el Banc Central Europeu, Bank of England i el Banc de Canadà. La realitat era que la cintura que tenia la Fed per rebaixar els tipus, els quals han arribat a rang de referència d’1%-1,25%, no la tenen la resta dels bancs centrals, en especial el BCE. A més a més, el consens dels diferents governadors per arribar a la decisió d’abaixar els tipus és molt més heterogeni a Europa que no pas als Estats Units. Tot i això, el Banc de Canadà va acabar rebaixant els tipus. D’altra banda, el Treasury a 10 anys cotitzava per primera vegada a la seva història per sota de l’1%, la qual cosa indica que les perspectives són que la Fed rebaixi els tipus dues vegades més durant aquest any, una de les quals a la pròxima reunió del Banc Central el 18 de març vinent. Mentrestant, el dòlar tornava a perdre posicions respecte a l’euro i tocava el nivell d’1,12.

Solen dir que després de la tempesta ve la calma… i sembla que als mercats europeus ha arribat. La pregunta és: fins quan durarà? L’afectació que està tenint el coronavirus sobre l’economia real i els ànims dels inversors són impredictibles, així com ho és fins on arribarà el nivell de contagi. El que sabem és que constantment els titulars dels principals mitjans de comunicació ens informen de nous casos, tot i que la part positiva és que a la Xina sembla que el nombre de contagiats va disminuint. Els mercats cotitzen amb volatilitat les notícies que ens van proporcionant els diferents actors de l’economia mundial i així ho van fer el dimarts passat amb l’anunci de la rebaixa de 50 punts bàsics en els tipus de referència de la Fed dels EUA. La reacció més immediata va ser un rebot important dels mercats globals, per després anar desinflant-se i fins i tot tancar amb caigudes importants als selectius de Wall Street. D’aquesta manera, Europa despertava amb el vermell imposat i s’aconseguia recuperar al llarg de la jornada per acabar tancant amb pujades superiors a l’1%. El selectiu espanyol aconseguia superar els 8.900 punts. D’altra banda, es mirava amb lupa qualsevol resposta de la resta dels bancs centrals a l’actuació de la Fed. Per la seva banda, el dòlar aconseguia recuperar posicions respecte de l’euro, cotitzant l’encreuament a 1,1131, i l’or sumava posicions, a 1.643,52 dòlars l’unça.

La Reserva Federal dels Estats Units, el Banc Central del país, decideix, per sorpresa, rebaixar els tipus de referència 50 punts bàsics per l’efecte del coronavirus. Aquesta notícia agafa els inversors d’arreu del món amb la mirada atenta sobre els mercats cotitzats, ja que s’anuncia en un moment on tant les borses europees, Gran Bretanya com els mercats americans estaven oberts. En el moment de l’anunci tots els selectius cotitzaven en verd, la qual cosa va provocar que el verd dels mercats passés a ser més fluorescent per després desinflar-se i retornar als nivells que cotitzava al llarg del dia. D’aquesta manera, els tipus d’interès de referència nord-americans baixaven al rang d’entre l’1% i l’1,25%. Segons l’entitat monetària, els fonamentals de l’economia nord-americana segueixen sent forts però el coronavirus continua plantejant riscos en l’evolució de l’activitat de l’economia. Un dels efectes immediats de la decisió va ser la cotització del dòlar, que es desplomava i marcava mínims respecte a l’euro, i en què es va arribar a veure l’encreuament de les dues divises a l’1,1212. Un dels valors que recollia el furor de les pujades era el més llastrat durant aquestes últimes sessions, IAG, que se situava per sobre dels 5,3 euros mentre que  a Telefónica no li feia ni fred ni calor i cotitzava la notícia en vermell.

Sessió de desconcert als mercats de valors. Després de la forta correcció que la renda variable pateix des dels seus màxims de la setmana del 19 de febrer, els inversors són incapaços de desenganxar els ulls de les pantalles i percebre qualsevol senyal de rebot. Després d’un cap de setmana de descans, ahir dilluns començava la jornada amb uns parquets animats i optimistes, que mostraven números verds a la majoria d’índexs europeus. Les exclamacions d’alegria entre la comunitat inversora es van veure entelades ràpidament, a mig matí, quan el verd es va descolorir i el vermell va fer acte de presència, i va arribar a marcar negatius de més de l’1%, cosa que va encendre un cop més la flama de la por i la preocupació. Anàvem a dinar amb nivells mínims i sumant a la correcció dels últims dies un negatiu més. Va ser l’obertura dels mercats dels EUA en verd el que va provocar que Europa es girés i tornés al verd amb què havia obert el matí. Així doncs, i amb excepció del MIB italià, que tancava la jornada amb una caiguda de l’1,50%, i el DAX alemany, que ho feia amb un lleuger descens del 0,27%, la resta dels índexs europeus tancaven en verd. El selectiu espanyol aconseguia salvar els 8.700 punts, impulsat pel sector salut i en gran part per l’enèsima pujada d’Iberdrola. El valor que llastava el selectiu i que pateix en profunditat la crisi del coronavirus ha estat l’aerolínia IAG, amb una caiguda de gairebé un 10%. L’euro, per la seva part, escalava posicions vs. el dòlar i a tancament dels mercats europeus cotitzava a 1,1172.