Fent un símil amb l’efecte papallona, encunyat pel matemàtic Edward Norton, canviaríem l’efecte de l’aleteig de les ales d’una papallona pels primers casos de contagi del virus originari de la Xina, i podríem explicar la situació actual de por als mercats. Fa escassament un mes, el 19 de febrer per ser més concrets, es marcaven màxims històrics en diversos selectius d’arreu del món com els de l’S&P500 i l’Euro Stoxx 600. En aquelles dates, la famosa Covid-19 ja havia començat a afectar l’economia xinesa, des d’on començaven a arribar notícies sobre el confinament de la ciutat de Wuhan, on van proliferar més casos de contagi. Paral·lelament, als Estats Units i a Europa, semblava que aquesta situació no acabaria afectant o no ho faria de manera tan greu per arribar a confinar ciutats senceres i que tan sols afectaria el continent asiàtic. Malauradament, el contagi ha estat viral i en poques setmanes s’ha arribat a una situació crítica que ha afectat negativament l’economia. Les previsions de creixement mundial s’han reduït dràsticament.
Des de finals de febrer, s’han vist severes correccions en la gran majoria de vehicles d’inversió, en què ni els famosos actius refugi tampoc han estat incapaços de contenir les correccions. Mentrestant, els governs i bancs centrals fan el possible per reduir dràsticament els efectes col·laterals per poder recuperar l’estabilitat tot utilitzant polítiques fiscals i monetàries expansives respectivament.