En plena correcció de mercats europeus, Boris Johnson, primer ministre britànic, no ha ajudat a tallar la sagnia amb la nova proposta del Brexit de cara a la nova data clau del 31 d’octubre. La nova proposta de Johnson sembla ser lleugerament més laxa que les últimes proposicions iniciades pel portaveu britànic, tot i que la relació especial que menciona entre Irlanda del Nord i la Unió Europea sembla un plantejament a dia d’avui utòpic per als polítics que estan enmig de les negociacions per a la sortida d’Europa. A més a més, proposa no haver d’interposar barreres físiques entre la frontera d’Irlanda i Irlanda del Nord. El to desafiant del discurs de Johnson deixa la pilota als representats de la Unió Europea, enmig de les amenaces del premier britànic, que deixa entreveure que si no accepten la nova proposta hauran d’executar un Brexit dur. Les dades dels PMI fluixos a la zona europea, agreujats per la davallada del PMI de l’ISM als Estats Units, han alertat de nou els inversors, que consoliden els beneficis assolits al setembre, un dels millors mesos de l’any per a la renda variable després de les correccions de l’agost. Els selectius europeus més representatius van finalitzar la sessió amb davallades superiors al 2,50%, arribant al -3,23% en cas del FTSE-100 britànic. L’obertura de Wall Street, seguint la tendència europea, es tenyia de vermell en espera d’algun factor positiu que talli la caiguda.

Un dels indicadors macroeconòmics més rellevants de les economies, que dona una visió general sobre l’activitat del sector manufacturer, ha resultat estar per sota de 50 en gairebé totes les economies més rellevants d’Europa, en l’última revisió que s’ha fet pública del mes de setembre. En el cas d’Espanya, Suïssa, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit els indicadors han resultat estar per sota de 50, mostrant una contracció en el creixement de la indústria. L’únic país que ha resultat estar, de moment, en fase expansiva és França, que queda lleugerament per sobre del llindar. Aquestes notícies van propiciar una jornada tenyida de vermell als mercats de renda variable europea, que van corregir en la seva totalitat mostrant certs temors a una possible recessió. A l’altra banda de l’Atlàntic, els mercats de Wall Street iniciaven la sessió amb lleugers avenços, però no tardaven a girar-se verticalment a la baixa en conèixer la caiguda de l’índex PMI del sector manufacturer de l’ISM, on s’esperava una lectura per sobre dels nivells de 50, i ha resultat estar bastant per sota, a nivells de 47,8. A més a més, aquesta davallada del PMI va afectar recíprocament els selectius europeus, que reco­llien la caiguda que es vivia als mercats americans tot agreujant la sessió viscuda.

El president dels Estats Units ha tornat a compartir a través de les xarxes socials que s’està sentint perseguit i que s’estan començant a filtrar fake news o notícies falses pel que fa a l’acusació que ha rebut sobre la trucada al president ucraïnès i a les notícies sobre l’administració americana, que suposadament voldria excloure diverses empreses xineses dels índexs de Wall Street. De moment, aquestes notícies semblen calmar lleugerament els temors a curt termini dels inversors, que veuen com la sessió borsària al Vell Continent va acabar amb una nova jornada de pujades generalitzades, exceptuant el selectiu britànic FTSE-100, que va corregir un 0,24%. L’IBEX-35, per la seva banda, va aconseguir començar la setmana esdevenint el selectiu que més es va apreciar conjuntament amb l’EuroStoxx i el CAC-40, els tres amb pujades del 0,66%. El selectiu espanyol encara resta amb una important diferència si tenim en compte el rendiment acumulat des de principi d’any, que actualment és del 8,25%, mentre que el CAC-40 i el FTSE MIB cotitzen amb beneficis del 20,02% i 20,65%, respectivament. En espera de novetats respecte al que es tractarà a la nova ronda de negociacions comercials entre les dues potències econòmiques mundials, el tipus de canvi eurodòlar es va situar a nivells d’1,089 durant al sessió, per acabar tancant a nivells d’1,109 durant la sessió europea.