Tant la Fed com el BCE van ser els grans protagonistes de la darrera sessió. D’una banda, la Reserva Federal, de la mà de Powell, apujava els tipus d’interès en 25 punts bàsics, tal com esperava el consens d’analistes. De l’altra, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, presentava el nou full de ruta. Segons les seves paraules, els tipus d’interès oficials a Europa haurien de mantenir-se fins a l’estiu de 2019 així com el famós QE (Quantitative Easing) s’aturaria a final d’aquest any. Davant aquest moviment, l’euro reaccionava a la baixa i se situava a nivells d’1,164 contra el dòlar americà. Pel que fa als mercats de renda variable, tot i l’obertura tímida d’inici del dia, remuntaven a l’alça per acabar tancant positius.

Els bancs centrals prenen el protagonisme en les dues jornades (ahir i avui) en què tant la Fed dels Estats Units com el BCE decideixen la possibilitat de fer modificacions en la política monetària actual. No obstant això, en espera d’aquests esdeveniments, un dels principals valors espanyols, el gegant tèxtil Inditex, presentava resultats trimestrals. El benefici del primer trimestre millorava un 2% respecte al mateix període de l’any passat. La reacció als 668 milions d’euros de benefici net era força dolenta a primera hora, en què el valor perdia més d’un 2% en l’obertura. En una segona llegida dels resultats, el mercat aixecava la companyia, que tancava amb rendiments de prop del 3%. Pel que fa als mercats de referència europeus, també tancaven lleugerament en positiu mentre que l’obertura de Wall Street es mantenia plana.

Ahir vèiem com tenia lloc la primera cimera entre els EUA i Corea del Nord en més de setanta anys. Donald Trump va informar la premsa que la reunió amb Kim Jong-un havia anat “millor de l’esperat”. Aquesta situació diferia força de la viscuda a la cimera del G-7, en què Trump va provocar una forta incertesa sobre les aplicacions de nous aranzels a les importacions. En aquest context, els mercats europeus obrien la jornada tímidament per acabar tancant en to mixt. No obstant això, tant el selectiu italià com l’espanyol mostraven rendiments en verd. No oblidem que durant la jornada d’avui tindrem el comunicat de la Reserva Federal en què hauria d’anunciar-se una pujada de 25 punts bàsics en els tipus d’interès oficial. A més, en espera del BCE demà, la moneda comunitària cotitzava en 1,179 euros per dòlar americà.

La setmana passada vam viure una de les cimeres més tenses en la història del G-7 (el grup dels set països més industrialitzats del món). Després de criticar el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i Emmanuel Macron reclamar la tornada de Rússia al G-7 i arribar tard a la cimera, Donald Trump finalment retirava el seu suport al comunicat final del grup i abandonava la cimera abans d’acabar-se. La guerra comercial ha tornat a les portades. Ara els aranzels a l’acer i l’alumini són un fet, el nou gran tema pot ser el sector automòbil. Aquesta setmana hauríem de veure o un acord o una llista final de productes xinesos gravats. A més, avui el president dels EUA es reuneix amb Kim Jong Un a Singapur. Pel que fa a Itàlia, tenim govern i en principi no vol sortir de l’euro. Observem una clara recuperació en la prima del país així com en la renda variable.

La darrera sessió de cotització setmanal deixava la major part de les cotitzades europees en rendiment negatiu. L’inici de la cimera del G-7 no començava amb bon peu quan s’avivaven encara més els temors a la continuïtat d’una guerra comercial. En tot cas, totes les mirades se situen ara cap a la setmana vinent. Dimecres i dijous tindrem dues cites importants. Per una banda, la Reserva Federal hauria d’anunciar l’increment de tipus d’interès. El consens de mercat descompta de manera força àmplia la pujada de 25 punts bàsics en els tipus d’interès oficials. Per altra banda, el BCE també hauria d’anunciar algun gir en la política expansiva actual. Bon cap de setmana a tothom!

A poc a poc, els inversors tornen a normalitzar la situació dels mercats de renda variable. De manera molt modesta, els rendiments de la darrera jornada de cotització en els selectius europeus es situaven lleugerament negatius. Pel que fa a la renda fixa, veiem com la rendibilitat exigida al deute governamental espanyol es relaxava fins als 145 pb (en la seva referència a 10 anys). Per altra banda, tot i la incertesa creada per la política italiana, la confirmació d’un debat sobre la fi del programa de recompres per part del BCE feia apreciar la divisa europea i anticipar possibles pujades d’interès. A més, ahir es publicava la revisió del PIB a l’eurozona que es reafirmava en el +2,5%. A l’altra banda de l’Atlàntic coneixíem la dada d’atur setmanal dels EUA, en línia amb l’esperat que permetia a Wall Street una obertura plana.

La Comissió Europea va aprovar ahir la implantació d’aranzels addicionals als productes nord-americans, una mesura que entrarà en vigor el mes de juliol vinent com a resposta a la decisió del govern dels Estats Units de gravar les importacions a l’alumini i a l’acer de la Unió Europea. D’altra banda, ens aproximem a la pròxima reunió del Banc Central Europeu amb la inflació cada vegada més a prop de l’objectiu fixat per l’entitat monetària. No obstant això, l’augment del petroli fa que aquest increment de la inflació sigui vist com quelcom passatger i, per tant, no sostenible. En aquest context, la divisa única guanyava posicions respecte al dòlar després del ral·li de la divisa nord-americana.

En una jornada de més a menys, la darrera sessió de cotització deixava els selectius europeus en to vermell. El discurs inaugural del primer ministre italià era un dels catalitzadors que feia canviar els rumbs dels mercats. L’únic índex de referència que es salvava de les caigudes era el DAX alemany. De la mateixa manera, Wall Street obria amb to vermell a excepció del Nasdaq, que aguantava lleugerament per sobre del 0%. Dels darrers esdeveniments polítics en destacàvem la dimissió de l’ex-president espanyol. Segons el mateix Mariano Rajoy, “és el millor per al PP, per a ell i per a Espanya”. Pel que fa a la jornada d’avui, estarem atents a la publicació de la balança comercial dels EUA a l’abril, l’IPC de Suïssa al maig i dels preus de la producció industrial a l’eurozona.

La sèrie italiana va deixar de ser una comèdia (cada dia un nou candidat per ser president del govern) i es va convertir en un drama. El punt culminant va ser l’ampliació de la prima fins als 320 bps dimarts passat. Per veure un moviment d’aquesta magnitud ens hauríem de remuntar al 2012, quan es preveia el col·lapse de l’eurozona. A final, els líders de la Lliga i del M5E van aconseguir un acord amb el president Mattarella, cosa que ha rebaixat la tensió. Espanya també sortia perjudicada de la incertesa política, amb la prima ampliant fins als 150 bps i l’Ibex trencant els 9.500 punts. Tot i aquest context, a nivell macroeconòmic, la inflació a Europa sorprenia a l’alça. Per altra banda, als EUA es publicaven molt bones dades del mercat laboral, i l’ISM superava el consens (58,7).

El focus d’atenció d’aquesta setmana era el context geopolític de la perifèria europea. Finalment, en la darrera jornada de cotització setmanal, tant Espanya com Italià semblaven sortir endavant de les seves respectives situacions polítiques i permetia així als selectius de renda variable ressorgir d’una tendència força baixista. L’IBEX-35 aconseguia tancar per sobre dels 9.600 punts amb un repunt superior a l’1,5%. Per altra banda, el selectiu italià també tancava repuntant per sobre de l’1%. Un dels sectors especialment beneficiats el dia d’ahir era el sector bancari. La guerra comercial iniciada per Donald Trump tampoc es podia obviar. A les mesures preses aquesta setmana pel president dels EUA ja han respost el Canada i Mèxic. Ambdós països anunciaven la imposició d’aranzels a productes importats de l’Amèrica del nord. Aquesta situació posa en perill l’acord del Nafta, que és més a prop que mai de la seva fi.