La setmana passada va estar marcada per l’escalada de la TIR del deute sobirà (el rendiment). Comparant els Quantitative Easing dels Estats Units amb els del Banc Central Europeu, veiem similituds com ara l’estretament de la TIR previ a l’anunci i al repunt posterior de la mà d’una pujada en les expectatives de la inflació. A l’eurozona, aquestes expectatives i el preu del petroli estan estretament corelacionades, la qual cosa ha provocat forts repunts en aquestes des del passat mes de gener, a la vegada que les compres del BCE van pressionar les TIR nominals a la baixa. En aquest context, l’eurodòlar consolidava nivell entorn de l’encreuament 1,14.

Els mercats dels Estats Units i els Treasuries (bons americans) van suavitzar els guanys en el moment que els preus dels bons europeus van començar a caure. Els inversors estan preocupats pel recent comportament del Bund a 10 anys, la referència europea del mercat de renda fixa. Aquest repunt que ha experimentat, des de mínims del 0,1% a mitjan abril passat, i l’actual nivell de 0,70%, ha fet caure el preu dels bons sobirans. Mentrestant, l’euro experimentava una forta apreciació i se situava per sobre del nivell d’1,1375 dòlars en el moment del tancament europeu. De la mateixa manera que l’euro, el petroli es revaloritzava i ja cotitzava a nivells de 67,39 dòlars el barril.

Grècia, Grècia i més Grècia. La tensió a curt termini, sempre al contrari de calmar-se, s’ha disparat. Els pagaments del juny (1.500 milions d’euros) i el setembre (1.500 milions d’euros) que es deuen a l’FMI allargaran la incertesa durant uns quants mesos més. De fet, a Grècia li podria costar cara la postura tan oposada que ha adoptat: l’FMI ha comunicat que podria no participar en noves rondes de finançament mentre que Alemanya està facilitant el terreny per a un referèndum grec de sortida de l’euro. Aquestes noves amenaces marcaran la sessió amb increments de les TIR i caigudes de preus de la renda fixa.

La renda variable europea va tancar en general en negatiu, si bé cal diferenciar per regions. Així, enfront del tancament en vermell del DAX alemany, destaca el tancament positiu de la borsa espanyola o el tancament pla del MIB italià. Tots els sectors de l’Eurostoxx tancaven en negatiu excepte IT. Per la seva banda, els mercats americans se situaven en números vermells al tancament europeu, arrossegats pel mal comportament de les empreses energètiques. El petroli també cedia per sobre de l’1%. Pel que fa a altres matèries primeres, l’or continuava retrocedint en un con­text d’un dòlar una mica menys feble.

James Cameron tornarà a governar la Gran Bretanya. El FTSE-100, el mercat de valors britànic, va iniciar l’obertura de la jornada de ressaca amb unes pujades del 2% que es van mantenir fins al tancament de cotització. La resta de mercats de valors van acompanyar el britànic, enregistrant pujades superiors al 2% en el cas europeu i en menor grau els mercats nord-americans. D’altra banda, la caiguda de la dada de l’atur als Estats Units durant el mes d’abril ha ajudat a impulsar els mercats. La pilota ara està a la teulada de la Reserva Federal, que haurà de decidir sobre el calendari de la tan esperada pujada de tipus de referència. Mentrestant, l’eurodòlar es mantenia per sobre del nivell d’1,1245.

Jornada de menys a més, encadenant una setmana de correccions justificades en gran part per la presa de beneficis dels inversors d’aquests primers mesos de l’any. En clau global, destaca el preu del petroli que es recupera recolzat tant per l’especulació com pels fonamentals. Aràbia Saudita ha tornat a elevar els preus de venda del cru. A la pròxima reunió de l’OPEP no s’esperen canvis. Pel que fa als Estats Units, les dades del primer trimestre del 2014 segueixen decebent i els primers indicadors avançats del segon trimestre de l’any perfilen un creixement inferior al 3% esperat pel consens. A l’Eurozona, tot i les fortes compres de deute del BCE les rendibilitats de la corba sobirana han mostrat un fort repunt. Finalment, els emergents, les expectatives de nous estímuls econòmics a la Xina, creixen al mateix ritme que es deterioren les perspectives de creixement.

La renda variable europea va tancar la sessió lleugerament positiva, enfront d’una renda variable nord-americana que se situava en vermell al tancament europeu. A Europa va destacar el repunt del sector financer, seguit de companyies de serveis públics. En negatiu, se situava el consum discrecional i IT. Respecte al S&P 500, tan sols es mantenien en verd materials, industrials i pla el sector del consum bàsic. En aquest context, la rendibilitat a 10 anys del bo nord-americà i europeu descendien lleugerament. Per la seva banda, el petroli continuava repuntant i l’or es mantenia per sota dels 1200 dòlars.

En la jornada de dimarts semblava que tot començava relativament bé amb Brussel·les, que revisava a l’alça les previsions de creixement de la zona euro. En canvi prenia la decisió de baixar les previsions de creixement de Grècia en 2 punts arran de la incertesa que existeixen entorn de les negociacions de rescat entre Syriza i la Troika. Aquest factor va ser el principal causant de les baixades en els principals parquets. El selectiu europeu Eurostoxx 50 perdia 2,38% i l’IBEX-35 un -2,74%. En els primers compassos de la sessió, els mercats americans també registraven números negatius. L’eurodòlar va cotitzar a nivells d’1,12. L’or va estar festejant els nivells de 1.200.

Aquesta setmana els mercats comencen millor del que van acabar la passada. Les dos referències més importants de la setmana passada tenen finalment una interpretació positiva per al mercat, tot i que a llarg termini, ja que a curt termini el mercat ho cotitza en negatiu. La primera referència va ser la retirada de Varoufakis (ministre d’Economia grec) de la primera línia de negociació amb els creditors. La interpretació d’aquest canvi és clarament positiva, ja que és com una insinuació que el Govern grec acabarà cedint. La segona referència va ser la modesta dada del primer trimestre del PIB americà. El mercat va acollir aquesta dada negativament, com era d’esperar, tot i que la dada té una explicació: l’onada de fred que ha viscut el país nord-americà. La FED podria utilitzar aquest modest PIB com a motiu per a posposar la tan esperada pujada de tipus d’interès.

La renda variable europea va tancar plana la sessió, provocant el primer tancament mensual en vermell de l’any. L’anterior es justificava en el fet que la Fed no semblava descartar completament una pujada de tipus propera. Pel costat negatiu, les empreses de tecnologia així com les utilities presentaven els principals descensos, davant de les companyies de telecomunicacions i industrials, que tancaven el dia amb pujades. Quant als Estats Units, se situava en negatiu al tancament europeu. Per la seva banda, el petroli continuava repuntant, amb un or corregint notablement. La rendibilitat del benchmark a 10 anys europeu se situava en el 0,369%, més de tres vegades superior a la de fa 10 dies.