Jornada positiva per a la renda variable europea, amb un DAX alemany batent nous màxims històrics. Per sectors, va destacar notablement el comportament del consum cíclic, especialment pel costat dels automòbils. França, Itàlia i Espanya també se sumaven als ascensos, amb uns índexs a l’entorn de l’1%. L’euro, per la seva banda, es mantenia per sobre dels 1,06 dòlars. Al tancament europeu, la renda variable nord-americana se situava també en positiu. Pel que fa a les rendibilitats de la renda fixa, l’alemanya continuava retrocedint, situant-se per sota del 0,3%. Amb tot, la prima de risc davant d’Espanya es va situar per sota dels 90 punts bàsics.

Després de les relatives bones dades del mercat laboral publicades pels Estats Units, ahir es va produir una nova apreciació del dòlar, que va trencar el nivell psicològic d’1,10 enfront de l’euro, ja que es descompten les pujades de tipus per part de la Fed. Això es tradueix en noves caigudes del preu del petroli, afectat també pel possible acord sobre el programa nuclear iranià, eliminant les restriccions d’aquest país per exportar petroli. A l’eurozona segueixen les negociacions amb Grècia sobre l’extensió de l’actual programa de rescat. Als Estats Units, l’atenció estarà centrada en la reunió de la Fed de dimecres vinent, on s’espera que s’elimini la paraula paciència del seu discurs, com a pas previ a apujar els tipus. Estarem atents…

Apreciació del dòlar o depreciació de l’euro? La gran diferència dels Quantitative Easing de la Fed i del BCE és que en els primers el dòlar es depreciava, mentre que en l’actualitat no és tant l’euro el que es deprecia com el dòlar el que s’aprecia. Aquest joc de paraules pot arribar a ser confús, però és la realitat… i porta que l’impacte sobre els beneficis, la inflació i el creixement del QE als EUA és previsiblement superior al que es pugui esperar del QE al BCE. En el cas de l’eurozona, l’euro es debilita enfront del dòlar, però no enfront d’altres divises. En aquest sentit, els EUA només representen el 10% de les exportacions fora de la UE. Mentrestant, a Europa l’atenció seguirà centrada en les negociacions entre Grècia i l’eurogrup, que en la seva reunió de dilluns passat va desestimar el pla presentat de pròximes reformes a aplicar.

La renda variable europea va registrar els majors guanys de les últimes sis setmanes. Això es justificava en el descens de l’euro, que recolzava les companyies exportadores. Per la seva banda, les companyies de consum cíclic es veien beneficiades. Un euro feble, petroli barat i el QE són motius que impulsaran l’economia de l’eurozona el 2015. Per la seva banda, al tancament europeu, també Wall Street se situava en verd, impulsat principalment pel sector financer. Pel que fa a la renda fixa, destacaven el nou descens de la rendibilitat europea a 10 anys, que tancava per sota del 0,20%, situant-se el benchmark espanyol per sota de l’1,15%. Finalment, les matèries primeres continuaven mostrant descensos, liderades pel mal comportament del cru WTI, malgrat el repunt del Brent, i un or que cedia més de l’1,0%.

Jornada de tensió als mercats de valors, tant europeus com americans. Els parquets han patit les caigudes des del minut 1, i a mesura que avançava la jornada veien com les pèrdues es feien més profundes. Grècia ha estat el motiu principal i després el moviment del mercat de divises, cada vegada més contundent. L’actitud que està tenint l’Eurogrup amb Grècia ha deixat una mala sensació als inversors, que veuen desesperats com el tema de país hel·lè no està, ni de bon tros, tancat i que per tant ha de donar molta guerra encara. Per la seva banda, el dòlar continua guanyant força en contra de l’euro i Mario Draghi continua amb la impressora en actiu.

Aquesta setmana el més important serà tenir clara la influència que tindrà la injecció monetària del Banc Central Europeu, diner que primer pressionarà a l’alça els preus dels bons, però que quasi simultàniament es desplaçarà cap als mercats de valors. Tindrem una corba de tipus arrancant des de nivells negatius i guanyant molt poc pendent segons avancen els terminis, de manera que la seva aparença serà gairebé plana. Els més beneficiats seran els perifèrics, sobretot espanyols i italians, quedant exclosos del procés solament els grecs. En aquest context, ens continuem movent amb un euro molt dèbil i podríem assistir a una setmana amb un moviment interessant en els mercats de divises.

La jornada de divendres va acabar amb una tendència baixista per la majoria de mercats. L’informe d’ocupació dels Estats Units ha estat favorable i va apuntar una taxa d’atur a nivells pre-Lehman. Aquesta xifra, tot i ser bona, va ser mal interpretada pels inversors, ja que aquests preveuen que la Reserva Federal pugui avançar les pujades de tipus. Així, a final de sessió europea l’índex industrial Dow Jones baixava més d’un 1%. El fet que la FED pugui endurir la seva política monetària abans d’hora va ser el motiu de la revalorització del dòlar. Petroli i or també van acabar la sessió amb caigudes.

Ja està dit, el BCE va afirmar ahir la data de començament del seu programa d’expansió quantitativa i, la QE ja es troba a la línia de sortida, el BCE començarà a comprar deute el pròxim dilluns 9 de març. El BCE en no poder baixar més els tipus d’interès va anunciar el programa de compra de deute a raó de 60.000 milions mensuals que tindrà durada fins al setembre del 2016. Es va calcular un total d’1,14 bilions d’euros per estimular l’economia europea i evitar una possible deflació. En la reunió d’ahir, Mario Draghi va incrementar les previsions de creixement per Europa, fet que es va traduir en optimisme i va acabar animant els inversors del mercat. Or i petroli cotitzaven amb lleugeres pujades. En canvi, el tipus de canvi eurodòlar buscava consolidar l’1,10.

L’euro va caure ahir i ha tornat al nivell més baix respecte al dòlar des del 2003. La moneda única es va arribar a canviar ahir per 1,107 dòlars. Estem parlant que la cotització de l’euro va perdre posicions per cinquè dia consecutiu. També es van conèixer dades macroeconòmiques, amb una major fortalesa de l’economia del Estats Units, que va sorprendre positivament per les dades d’ocupació, i l’ISM i el PMI del sector serveis. Les perspectives de creixement entre els Estats Units i Europa han impulsat el dòlar davant l’euro, en espera dels resultats de la reunió d’avui del BCE.

El selectiu espanyol va aguantar els 11.000 punts tot i la recollida de beneficis que ahir van patir tant l’IBEX com els altres parquets europeus. Aquestes baixades es van arribar a aprofundir una vegada que Wall Street va obrir també amb pèrdues, després que les vendes de cotxes hagin caigut molt per sota del que el consens estimava. Sembla que els mercats ja no tenen estímuls per pujar i que estan esperant que parli Mario Draghi. L’objectiu de la reunió del Banc Central Europeu d’avui és el de concretar el calendari i l’actuació del QE anunciat, el qual va començar aquesta setmana.