Etiquetatge sense gluten
Passada la ressaca de les primeres jornades “Andorra sense gluten” reprenc el blog. Ho faig amb un tema que va sortir diverses vegades durant aquestes jornades i m’agradaria tractat amb profunditat. És el tema de l’etiquetatge “sense gluten”
Tant els que som celíacs com intolerants o al·lèrgics a algun aliment, l’etiquetatge dels aliments ens porta de cap, i per sort o per desgràcia ens acabem tornat experts. Però no sempre ens ho fiquen fàcil.
Abans d’aprofundir en el tema de l’etiquetatge, dir que fer una dieta sense gluten, no és menjar només aliments que estiguin etiquetats sense gluten. Hi ha un munt d’aliments que de forma natural no porten gluten. De fet, la nostra dieta “sense gluten” hauria d’estar basada en aquests aliments. Així doncs és important diferenciar entre aliments genèrics i aliments aptes.
- Els aliments genèrics són aquells que de forma natural no contenen gluten. Carn, peix, verdura, fruita, ous llegums, llet… (aliments sense tractar en l’àmbit industrial). També es poden considerar com aliments genèrics sense gluten, aquells que es poden consumir de qualsevol marca sempre que no fiqui el contrari (Pot contenir gluten), com per exemple: la mantega, la mel, els iogurts naturals… Aquí podeu veure el llistat de FACE d’aliments genèrics sense gluten.
- Producte apte: és aquell producte que no té gluten encara que si en podria tenir. Ha d’especificar que és sense gluten.
Un exemple d’això seria. Un ou, les patates són sense gluten de forma natural, però una truita de patates precuinada pot o no contenir gluten.
Ara sí, anem al tema de l’etiquetatge “sense gluten”. El 20 de juliol del 2016 va entrar en vigor el nou reglament Europeu 828/2014 sobre l’etiquetatge sense gluten. Aquest nou reglament deroga l’anterior (41/2009) que permetia dues úniques declaracions, voluntàries, és a dir el fabricant podia o no incloure en el seu etiquetatge, però si ho ficava, havia de complir unes condicions. Si el producte estava etiquetat com:
- “Sense gluten” : no pot tenir més de 20ppm (parts per milió). Aquesta quantitat, permesa es basa en un estudi del dr. Catassi, realitzat a Itàlia l’any 2007
- “Molt baix en gluten”: es pot utilitzar quan un aliment que consisteixi en blat, sègol, civada, ordi o les seves varietats híbrides o que continguin un o més ingredients fet a partir d’aquests cereals, que s’hagin processat específicament per reduir el contingut en gluten. No poden contenir més de 100mg/kg.
Però que passa amb l’actual normativa? Aquest nou reglament porta a la confusió, ja que juntament amb les 2 etiquetes anteriors poden aparèixer unes noves amb el contingut:
- Elaborat específicament per a celíacs
- Elaborat específicament per persones amb intolerància al gluten
- Adequat per a celíacs
- Adequat per a persones amb intolerància al gluten
Això es pot malinterpretar i portar a confusió. Ja que si el producte és “molt baix en gluten” però porta l’etiqueta “adequat per a celíacs” pot afectar a celíacs o locals que preparen menús sense gluten que no interpretin adequadament la informació.
Per tant el que ens ha de quedar clar és: que els celíacs, no hem de fer cas aquests nous afegits de l’etiquetatge. Només poden consumir, a més dels aliments genèrics, els que portin l’etiqueta sense gluten. M’agradaria remarcar també que a efectes pràctics és igual de fiable una etiqueta sense gluten, que l’espiga barrada o el segell de FACE.
Us pot resultar interessant també:
Comentaris recents